Per Xavier Gimeno Alonso
Quan veem el ‘Noticies 9’ en Canal 9, aixo es lo que diuen quan es l´hora dels deports: “Pasem a l´informacio esportiva”.
El present articul m´ha vingut al pensament quan hui mateix (29.3.2011) en Canal 9 he escoltat al president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que parlant en valencià ha dit que: “N´hi ha tota classe de deports per a tot tipo de persones”, referint-se a una chica valenciana que ha aconseguit tot un exit en boxeig (no boxa) thailandes. Com podem vore Canal 9 diu ‘esport’ i el nostre president diu ‘deport’.
Parlarem breument de quina es l´autentica paraula valenciana i quina es l´estrangera.
Conforme ho explica ben clarament el filolec Manuel Gimeno (no es parent meu, encara que compartim el mateix llinage), en el seu articul titulat “El proces de substitucio llingüistica: Esport vs deport”, diu que la paraula ‘deport’ prové del llati ‘deportare’, mentres que ‘esport’ prové de l´angles ‘sport’.
El valencià com a llengua romanç (les llengües romanç o romaniques son aquelles que provenen del trencament del llati, com el frances, l´italià, el portugues i el mateix castellà, entre atres) té com a base el llati i mai l´angles, per lo tant la forma valenciana es ‘DEPORT’ i tots els seus derivats: deportiste/a, deportisme, deportiu/va, deportivitat, etc…
En Castello tenim casos prou cridaners com el “Patronat Municipal d´Esports” o “Poliesportiu…”, quan tindrien que anomenar-se “… de Deports” i “Polideportiu…”, aixo es lo que té la normalisacio catalana que estem patint els valencians des de fa uns anys.
Conforme diu Manuel Gimeno i tambe l´investigador Ricart Garcia Moya, els nostres classics sempre han amprat el terme ‘deport’: “no ha altre deport en lo mon que navegar” (Ausias March); “prenia canssat deport” (Roiç de Corella); “si tal deport” (Jaume Roig – L´Espill); “solaç ni deport” (Sor Isabel de Villena – Vita Christi).
En el cas del nostre equip de futbol (el de nostra ciutat) es C.D. Castello i no com diuen en Canal 9, C.E. Castello. Ricart Garcia Moya fa alusio al futbol valencià dels anys 20, on el semanari “Tio Cuc” d´Alacant donava noticies dels partits dient: “els deportius… el capità del Deportiu… el Deportiu Novelda… el Deportiu Eldense” (Tio Cuc, 2ª ep. nº 52, 53 i 55. Alacant, 1924).
Hui en dia nomes trobem referencies en castellà “Deportivo Eldense” i en catala “Esportiu Eldense”, havent-se arraconat la terminologia propiament valenciana de ‘DEPORTIU’.
Si mirem els diccionaris trobarem en els catalans i escolars d´estudis de nostra joventut ‘esport’, en canvi els autentics valencians ‘deport’, en cap moment fan la doble definicio com succeïx en atres paraules, be per absorcio o assimilacio.