Per l´integritat ideologica valenciana

Per Accio Regne de Valencia

Continuant en la llinea que caracterisa a Accio Cultural, Social i Economica del Regne de Valencia (ARV), nos manifestem de nou per a denunciar, davant de l´opinio publica, una nova intromissio i humiliacio a l´identitat valenciana feta per part d´aquells que nomes s´enrecorden d´ella quan necessiten traure-li redit electoral. El passat dilluns, 11 d´abril, es consumà una atra claudicacio i venda politica per part del dirigent de l´historic partit valencianiste Unio Valenciana, la persona de José Manuel Miralles, en la complicitat que genera la codicia i roïnea dels dirigents del Partit Popular. Davant d´esta nova comercialisacio politica junt en l´instrumentalisacio d´un simbol com es la Real Senyera que dugue l´ataüt de Blasco Ibañez, aixina com l´utilisacio d´unes sigles historiques, per les que han lluitat i treballat mils de valencians lleals al Regne de Valencia, des d´Accio Regne de Valencia (ARV), volem manifestar lo següent:

1.- L´existencia d´Accio Regne de Valencia, entre unes atres raons, te l´objectiu de promoure i preservar la consciencia identitaria valenciana, en tot moment i davant de qualsevol situacio, en especial en circumstancies com les actuals, a on la major part dels partits politics que es presenten a les eleccions autonomiques i municipals valencianes, pretenen acaparar i apropiar-se del tan apreciat calificatiu de “valencianistes”. Esta comercialisacio fraudulenta generalisada s´emfatisa principalment en el Partit Popular (PP), que, des de fa mes de vint anys, ansía atraure l´interes dels votants valencianistes, pero no fent actuacions politiques que impulsen i engrandixquen l´identitat valenciana, com sería lo llogic, sino absorbint al partit politc que, historicament, mes s´ha identificat en la defensa d´eixos valors identitaris, que no es un atre que Unio Valenciana (UV), obtenint els favors dels seus dirigents, en l´unic objectiu de finiquitar-la. Estos arribistes, dirigents que han passat per UV a lo llarc dels ultims vora 15 anys, no nomes han entregat l´unic partit autenticament valencianiste en capacitat de dirimir i governar, sino que tambe han traïcionat mils de militants, a decenes de mils de votants, que confiaven i somiaven en l´existencia d´un partit d´estricta obediencia valenciana, al servici del Regne de Valencia, i no de dependencia aliena als valencians, com de fet es el Partit Popular.

2.- Els encara dirigents de UV, en especial el seu president José Manuel Miralles, han protagonisat una atra etapa deshonrosa en la seua trayectoria politica – terbola i gens recomanable-. Utilisant maniobres fosques han intentat enganyar i han estat jugant en els sentiments patriotics de molts valencians, silenciant de forma denigrant les obscurantistes negociacions que han dut en el PP. Ells i els dirigents del PP sabran els interessos que amaguen en eixe acort, pero allo que no podran mai amagar es l´ignominia i desvergonya publica de la qual han donat clar eixemple. En esta ultima accio no han afonat a UV -puix d´aixo ya s´encarregaren poc a poc ells, junts en els anterior dirigents, com J. Mª Chiquillo, Ferran Giner, Mª Angels Ramon-Llin, Vicent Ferrer, Julio Chanzà, Alfonso Novo, i un llarc i llamentable etc.- lo que si que han conseguit, i que els valencians fidels a l´identitat valenciana MAI els perdonarém, es, mes encara que la degradacio a la que han somes a UV, el haver-li negat l´ultima possibilitat que li quedava: morir en dignitat. Aixo si, els dirigents actuals de UV, i en especial el seu president, José Manuel Miralles, han protagonisat el major dels ridiculs, en la patetica i servil presencia junt als dirigents del PP, en l´acte d´El Puig, lloc en el qual, “curiosament”, fa poc mes d´un mes, ARV realisà la celebracio d´un acte d´engrandiment al major simbol identitari valencià, la Llengua Valenciana, en el 30 aniversari de l´adhesio a les Normes d´El Puig.

3.- Per ultim, en referencia als dirigents del PP, aquells que ara s´autodenominen de forma falaç “paladins del valencianisme”, volem recordar que des de 1999 disponen de MAJORIA ABSOLUTA, i que per tant son ells, i no uns atres, els qui sostenen el statu-quo que es resumix en mantindre el catala en l´ensenyança, en les publicacions oficials de les entitats publiques, en les rotulacions de les nostres vies publiques, en Radio 9 i Canal 9, i en tots els ambits als que poden arribar, i per supost, son els maxims responsables de la creacio i posterior blindage, dins l´Estatut d´autonomia, de l´Academia Valenciana de la Llengua (AVL), tosca sucursal de l´Institut d´Estudis Catalans, que nos costa a l´any vora 4’5 millons d´euros, i lo que es mes greu, ni tan sols reconeix l´existencia de la Llengua Valenciana.

Vists estos antecedents de traïcio al Poble Valencià volem afirmar que en Accio Regne de Valencia no negociem en la nostra ideologia i sentiments valencians, que no transigim davant de la prepotencia i manipulacio que practica la classe politica valenciana, i per supost que no nos agenollem, com han fet tants atres, a cap d´interes politic ni economic. Els qui l´integrem hem segut lleals i fidels a les senyes d´identitat valencianes quan governava el PSOE, ho som ara que governa el PP, i continuarém sent-ho en el futur, independement de qui estiga governant; i que ningu dubte que treballarém per a oferir al Poble Valencià la possibilitat de triar una opcio politica realment d´estricta obediencia valenciana.

Sent conscients del repte que tenim per davant, i sobretot de la responsabilitat que significa preservar, difondre i promoure els interessos i simbols de la Patria Valenciana, NO ABANDONARÉM MAI estos objectius, i continuarém treballant per a oferir una esperança i un futur al Poble Valencià, lliures d´arribistes i oportunistes. Perque creem que no existix major honor per a un patriota valencià que poder servir fidelment a Valencia.

¡¡¡VIXCA LA PATRIA VALENCIANA!!!

En Alfafar, Regne de Valencia, a 14 d’abril de 2011

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar