Reflexions d’uns atres

Per Vicent Ramón Calatayud

Deu passar-li a més gent. Suponc que a molts llectors de Las Provincias. Pero majorment ad aquells que cada dia som ferits per notícies contràries a la rao i bon sentit de la valencianitat. Quan tot lo món s’atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l’identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa tan anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis del proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d’incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals…i tot. Tan sobre banyat plou que s’acostumem a viure a remulla ¡I encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen.

Per això, en la continua brega, apenes nos desperten els clams més senzills, els de la rao simple, per fondos i atinats, com els arguments tan inapelables que nos exponia Carlos Alfonso, En contra de la unidad de la lengua, que és el pur evangeli del trellat, contra el desficaci de tot quant nos passa, per consentidors, per “eclèctics”, per panolis…-convé vindicar este calificatiu per valencià clàssic i classificable, ya que en la llengua anexionista seria pamboli, en vista del concúrs dels “amb” que van farcint el parlar de la majoria dels locutors i polítics de tanda-.

Bo. Denuncia el lletrat, a qui le ve de rabaça, que la malavinguda AVL, segons s’ocupa de demostrar en sos intents de congraciar-se en l’idea anexionista, erra i persistix en l’erro “cuando afirma la pertenencia de nuestra lengua al mismo sistema lingüístico que la catalana”. I és que els valencians normals pensem lo mateix, no estem negant el tronc comú, del qual el català es va fer seccioniste en 1906 i, sabent-se que és branca, vol detentar el paper de mare ficant-nos dins a tots, per a anular-nos, gràcies a “los defensores de la unidad de la lengua, que hoy por hoy no son otros que los que sostienen que esa lengua se llama catalán y tras ella hay una sola nación…”. I és ben cert, perque tot ho aprofiten, inclús est escrit, en el que es fa referència a “la unidad de la lengua” ya recull la consigna enverinada. Devem dir en propietat unitat de les llengües o femem el seu pressupost unitariste, més que obviem que lo que s’ha d’unir serà perque està separat. Per a demostrar l’alvanç que han desenrrollat darrere del fals supost idiomàtic anulador apuntaré el clam que nos arriba des de l’Internet, on una perpleixa navegadora diu trobar-se esporrejada quan intenta saber dels lliterats més importants del Regne i cada volta que introduix un nom com “San Pedro Pascual, Fra. Bonifaci Ferrer, Joan Martorell, Ausias March, etc..la respuesta es la misma. Escritores en Lengua Catalana” i s’indigna en raó “Lo peor es que no sólo en páginas web españolas – el tema del poder económico y político en el ámbito nacional está claro y podría entenderlo -, lo peor es que son páginas web internacionales”. Es pregunta qué passa en uns drets d’autoria valenciana o “royaltis”. Clar que no nos consola dir-li que la mentira, quan més grossa i divulgada no és més creguda, sino més ridiculisable, si s’aplicaren els “acadèmics” a netejar el tall en lloc d’intentar manar inclús al Consell quan saben que no els fa cas ningú – i no culpem als demés – mentres l’IEC els sega l’herba en Castelló, Alacant o Morella. Pero els valencians paguem a rectors, no tan aïnes magnifics, per a que nos escopinyen, acadèmics que els riuen les gràcies i polítics que s’enguerren en els juges, mentres els chiquets depreden maries per a oblidar-les i la paraula “valenciano” inclús és una incorrecció en el corrector informàtic.”¿A quién corresponde?” a tots els valencians, pero més als que viuen de la seua mamella.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari