Presentacio de la IX Edicio Premis “Fadri-Cardona Vives

Per Gonzalo Romero Casaña

¡Yo me indigne!, quan veig un poble desunit; ¡yo me indigne! quan patixc intolerancia; ¡yo me indigne! quan senc a predicadors de falses llibertats, que avant creuen en el profit propi; ¡yo me indigne! quan no es valora el treball dels demes; ¡yo me indigne! quan la mala fe configura el cami per a la destruccio de l´adversari; ¡yo me indigne! davant de les societats ingrates; ¡yo me indigne!, davant d´aquells que sempre ataquen al debil, al pacific, a l´inofensiu; ¡yo me indigne! per la falta de dignitat.

En tota vida que es precie, en tot ser huma, que puguem considerar com a mereixedor de tal condicio, com sempre succeix, hi ha un minim, la dignitat es el fonament des del que debem construir qualsevol projecte de vida, qualsevol castell de fets; la dignitat es el cami que dut per l´ale de l´ilusio, ens permetra arribar a tot allo que vullguem, per dificil que ara ens puga pareixer.

El problema en tot aixo, es que tal vegada, els vents hedonistes protagonistes d´esta epoca en la que es toca viure, amenaçen d´una manera feroç en acabar en tot atisbe de dignitat que es puga percebre, en esta societat nostra, que cada volta mes, per desgracia, apunta cap una falta de valors, que reproduixen les circumstancies, que han envoltat historicament, el fi dels grans imperis, i de les més importants civilisacions.

El dia que la honradea, escomence a ser, una moneda sense cap tipo de valor; el moment en que el ser un idealista, siga un sinonim, de ser un pobre home; l´hora en la que el ser digne, desterre a tots aquells que posseixen este do, al mon dels que estan abocats al fracas vital; la societat que accepte totes estes regles de valoracio humana, estarà signant, sense cap tipo de dubte, la seua sentencia de mort.

L´hipocresia arribista; les amistats buides, les relacions gelades; l´incomprensio enmig de circumstancies personals que no volem entendre; el vore l´esforç pels demes com una perdua de temps; delaten ad aquells que amenaçen en enfonsar a un mon fisic, fet en base a un espirit que conforma la nostra singularitat.

Afortunadament, encara hui, continuen existint reductes humans, en els que els valors intangibles, son valorats en la seua justa mida. ¡Està clar! En la terra de Palleters i Vinatees, no es podien perdre valors seculars tant de repent, i les llavoretes de raça, de bona raça, estan hui aci entre mosatros, els cavallers valencians ya no van en corases migevals, no porten ni caixco, ni espasa en la batalla, pero mantenen intacta la dignitat de ser fills d´una terra, que els fa allumenar sentiments de noblea, d´honradea, de lluita, entorn lo nostre.

Les brasses, que hui son el repos de la dignitat d´un poble, amenacen dema en ser flama, i els amics de lo "ajeno", no volen que la llum de la nostra ciutadania, acabe en els seues deliris de grandea, ni que al calor del carinyo de la nostra gent, esta societat reprengue en orgull, el saber-se posseedors d´un be que mai perdrem mentres existixca en Castello, Morella, La Vila, o Morvedre un bon valencià. La dignitat.

Castello de la Plana, a 30 de maig de 2006.

RELACIO D´ENTITATS

N’ENRIC ESTEVE I MOLLA, PRESIDENT DE LO RAT PENAT

L’ACADEMIC EN JOSEP VICENT GOMEZ BAYARRI, EN REPRESENTACIO DE LA REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA.

N´AURELI LOPEZ, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIO D’ESCRITORS EN LLENGUA VALENCIANA.

EN MANUEL LATORRE, PRESIDENT DEL GRUP D’ACCIO VALENCIANISTA.

EN VICENT GONZALEZ LIZONDO, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIO D’AMICS DE GONZALEZ LIZONDO.

EN JOAN GARCIA SENTANDREU, PRESIDENT DE LA FUNDACIO NOU VALENCIANISME

EN PERE ASTILLERO, PRESIDENT DE L’EDITORIAL DEL SENIA AL SEGURA.

NA TERESA MOYA, PRESIDENTA DEL GRUP DE DONES VALENCIANES.

EN VORO VENDRELL, DIRECTOR DE LA REVISTA REVERS.

EN VICENT REBOLLAR, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIO CULTURAL L’AGÜELET, D’ALMENARA.