El sabut dŽel vi

Per Josep Vicent Guillot Bueno

No es que anar de compres siga un dŽels meus passatemps preferits, pero de tant en tant mŽagrada pegar una volteta per un dŽeixos grans almagasens, sobretot pel seu supermercat.

Solen tindre una bodega molt bona, aço per als que nos agrada banyar una bona paelleta en un bon vinet, es un punt al seu favor. Si pot ser valencia millor que millor (per sort la calitat dels vins valencians esta guanyant en mereixcut reconeiximent, ya esta be dŽalabar als caldos dŽatres puestos fets en raim valencia. Aço ultim no ho dic yo, basta en preguntar-li als productors dŽUtiel, Requena i demes).

En els anys, en un poquet dŽinteres que li fiques, si tŽagrada el mon del vi, tens molts mijos per a millorar en el teu entendre i apreciar un producte de calitat. El tipo de raim utilissat, els aromes, el regust en el paladar, el color, els anys de millor produccio… Una aficio com un atra qualsevol.
 
Passejant pels corredors de la bodega de lŽanomenat almagasen, sempre trobes la mateixa estampa. Veus a qui sap lo que vol, que busca entre les botelles dels estants la marca, any o tipo de vi, lŽagarra, el paga i punt. Tens a qui fica cara dŽintelectual del vi (alçant la cella, per supost), agarra una, la deixa, agarra un atra, la mira i remira, fica cara de despreci, la deixa, seŽn va a lŽatre costat, agarra una en una etiqueta de lo mes pomposa, solta una fina sonriseta, i carrega en ella sense saber que acaba de fer el major dels ridiculs al comprar la marca que mes gasta en publicitat anunciant els gols cada dumenge per la radio, que li sopla uns quants eurets de mes sense donar-li la calitat que ell creu. Uns atres, mes conscients de les seues llimitacions, assumixen la seua ignorancia i trien la botella que bonament creuen i que esta en consonancia en el seu presupost. Segurament el seu percentage dŽatino sera mes gran que el dŽel farol.
 
El sabut ademes, no admetra mai cap tipo dŽajuda o consell, lŽatre sera tot oits i ademes segur que molt receptiu i agrait.
 
En el cas de la llectura en valencia, nos passa tres quarts de lo mateix. Tenim qui va a comprar la seua revista o llibre en valencia coneixedor de lo que vol. Per desgracia tindrem a qui busca la “culta lliteratura normalitzada”, la que fuig de les “bulgaritats castellanissades del valencia popular”, llector compulsiu dŽeminencies com Fuster o V.A. Estelles, i que paguen lo que siga menester per un bon llibre de Bromera. Nomes tindra que anar a la llibreria del canto, als grans almagasens o directament, liŽl donaran de regal en qualsevol diari per un euro. Que bonica es la vida per ad ell.

Tindrem algun dŽeixos de “pensaments obcecats”, dŽinconformistes, dŽincults... que no es conformaran en qualsevol cosa, que aniran a vore si ya, dŽuna volta per totes, poden llegir algo en condicions en les normes dŽEl Puig. El ser ignorant es lo que te, que sap que es tindra que conformar en trobar algo encara que siga en paper de fumar, en blanc i negre i en mil erros. Mira si sera burro, que quan trobe algo, per raro que siga, sŽalegrara, quan puga llegir paraules que sempre ha sentit, que no tinga una barreja de no sap ben be quins idiomes, lŽhome ho comprara. En canvi, no seŽn anira content a sa casa. Ha tingut que buscar i rebuscar, llevar-li de damunt un bon grapat dŽeixemplars de lŽAVUI, LŽAVANÇ, EL TEMPS, EL PUNT i alguns atres que no havia sentit mai, pero que lŽamable quiosquer sempre fica en lloc preferent, siguent la llum que ilumina a tot llector despistat, com flecha lliteraria que el guiara pel bon cami.
 
Nos passara igual que en el vi. Si intentem aconsellar a qualsevol dŽestos llectors, les reaccions poden ser dos. Poden fer oits sorts (en sort per a nosatres, ya que a lo pijor som victimes dŽuna retahíla dŽinsults, diguent-nos dŽignorants i intolerants per amunt), continuar en la seua compra i eixir per la porta en aires de triunfador. O be pot ser un home mes humil i atendre a raons. A lo millor li obrim els ulls i li fem comprendre que la Llengua Valenciana es molt mes de lo que li han contat. Que les supossades raons cientifics son mes propies de la ciencia ficcio. Que una llengua no es fa dins dŽun laboratori ni en una tertulia de quatre sabuts que lŽutilissen com a moneda de canvi. Que cada una de les pagines dels llibres o revistes que li recomanem es un bastio de resistencia contra la mentira i lŽinfamia. A lo millor eixe home, presumix dŽeixe llibre trobat davant dels seus amics com si dŽel millor dels vins es tractara.
 
Lo trist es que la lluita del poble valencia es tinga que fer com si dŽuna guerra de guerrilles es tractara. Que qualsevol victoria siga una pedreta i no una montanya. Que no tingam lŽajuda de ningu. Que els diaris que tots els dies arriben a mils i mils de cases, callen per a ser els beneficiats de campanyes millonaries, que els grans grups es dobleguen i miren a un atre puesto mentres son agraciats en llicencies de televisio i de radio.
 
Cada editorial valencianista que no pot traure un nou llibre al mercat, cada revista o associacio que sŽofega dins dŽels deutes, cada falla que assumix en els seus llibrets i lletreros dŽels monuments un dialecte infame i llunt del poble, cada indicacio de carretera plena de “vies de servei”, cada autocar que va a “cotxera”, cada gotet “dŽorxata”, cada contenedor de “deixalles”, cada programa de “desenvolupament”, cada nou “col.lectiu” pseudo-progre, cada repetidor ilegal de TV3, cada “contenedor cultural que es lŽedifici el Siglo”, cada “correllengua”, cada euro de “Canal Noi”, cada tribuna de luxe oferida als grups musicals catalanistes tots els anys en els campus de les universitats valencianes…… son ferros al roig viu que nos obrin el cor en canal.
  
Damunt ells seŽn aniran a sa casa contents. A gojar (perdo, a gaudir) de la seua botelleta de vi carissim (dŽel Penedes, per supost). Nosatres continuarem dinant tots els dies en un bon vinet de la terra, sense saber si cada glopet que donem va a ser lŽultim.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari