El sabut del vi

El sabut d´el vi

Per Josep Vicent Guillot Bueno

No es que anar de compres siga un d´els meus passatemps preferits, pero de tant en tant m´agrada pegar una volteta per un d´eixos grans almagasens, sobretot pel seu supermercat.

Solen tindre una bodega molt bona, aço per als que nos agrada banyar una bona paelleta en un bon vinet, es un punt al seu favor. Si pot ser valencia millor que millor (per sort la calitat dels vins valencians esta guanyant en mereixcut reconeiximent, ya esta be d´alabar als caldos d´atres puestos fets en raim valencia. Aço ultim no ho dic yo, basta en preguntar-li als productors d´Utiel, Requena i demes).

En els anys, en un poquet d´interes que li fiques, si t´agrada el mon del vi, tens molts mijos per a millorar en el teu entendre i apreciar un producte de calitat. El tipo de raim utilissat, els aromes, el regust en el paladar, el color, els anys de millor produccio… Una aficio com un atra qualsevol.

Passejant pels corredors de la bodega de l´anomenat almagasen, sempre trobes la mateixa estampa. Veus a qui sap lo que vol, que busca entre les botelles dels estants la marca, any o tipo de vi, l´agarra, el paga i punt. Tens a qui fica cara d´intelectual del vi (alçant la cella, per supost), agarra una, la deixa, agarra un atra, la mira i remira, fica cara de despreci, la deixa, se´n va a l´atre costat, agarra una en una etiqueta de lo mes pomposa, solta una fina sonriseta, i carrega en ella sense saber que acaba de fer el major dels ridiculs al comprar la marca que mes gasta en publicitat anunciant els gols cada dumenge per la radio, que li sopla uns quants eurets de mes sense donar-li la calitat que ell creu. Uns atres, mes conscients de les seues llimitacions, assumixen la seua ignorancia i trien la botella que bonament creuen i que esta en consonancia en el seu presupost. Segurament el seu percentage d´atino sera mes gran que el d´el farol.

El sabut ademes, no admetra mai cap tipo d´ajuda o consell, l´atre sera tot oits i ademes segur que molt receptiu i agrait.

En el cas de la llectura en valencia, nos passa tres quarts de lo mateix. Tenim qui va a comprar la seua revista o llibre en valencia coneixedor de lo que vol. Per desgracia tindrem a qui busca la “culta lliteratura normalitzada”, la que fuig de les “bulgaritats castellanissades del valencia popular”, llector compulsiu d´eminencies com Fuster o V.A. Estelles, i que paguen lo que siga menester per un bon llibre de Bromera. Nomes tindra que anar a la llibreria del canto, als grans almagasens o directament, li´l donaran de regal en qualsevol diari per un euro. Que bonica es la vida per ad ell.

Tindrem algun d´eixos de “pensaments obcecats”, d´inconformistes, d´incults... que no es conformaran en qualsevol cosa, que aniran a vore si ya, d´una volta per totes, poden llegir algo en condicions en les normes d´El Puig. El ser ignorant es lo que te, que sap que es tindra que conformar en trobar algo encara que siga en paper de fumar, en blanc i negre i en mil erros. Mira si sera burro, que quan trobe algo, per raro que siga, s´alegrara, quan puga llegir paraules que sempre ha sentit, que no tinga una barreja de no sap ben be quins idiomes, l´home ho comprara. En canvi, no se´n anira content a sa casa. Ha tingut que buscar i rebuscar, llevar-li de damunt un bon grapat d´eixemplars de l´AVUI, L´AVANÇ, EL TEMPS, EL PUNT i alguns atres que no havia sentit mai, pero que l´amable quiosquer sempre fica en lloc preferent, siguent la llum que ilumina a tot llector despistat, com flecha lliteraria que el guiara pel bon cami.

Nos passara igual que en el vi. Si intentem aconsellar a qualsevol d´estos llectors, les reaccions poden ser dos. Poden fer oits sorts (en sort per a nosatres, ya que a lo pijor som victimes d´una retahíla d´insults, diguent-nos d´ignorants i intolerants per amunt), continuar en la seua compra i eixir per la porta en aires de triunfador. O be pot ser un home mes humil i atendre a raons. A lo millor li obrim els ulls i li fem comprendre que la Llengua Valenciana es molt mes de lo que li han contat. Que les supossades raons cientifics son mes propies de la ciencia ficcio. Que una llengua no es fa dins d´un laboratori ni en una tertulia de quatre sabuts que l´utilissen com a moneda de canvi. Que cada una de les pagines dels llibres o revistes que li recomanem es un bastio de resistencia contra la mentira i l´infamia. A lo millor eixe home, presumix d´eixe llibre trobat davant dels seus amics com si d´el millor dels vins es tractara.

Lo trist es que la lluita del poble valencia es tinga que fer com si d´una guerra de guerrilles es tractara. Que qualsevol victoria siga una pedreta i no una montanya. Que no tingam l´ajuda de ningu. Que els diaris que tots els dies arriben a mils i mils de cases, callen per a ser els beneficiats de campanyes millonaries, que els grans grups es dobleguen i miren a un atre puesto mentres son agraciats en llicencies de televisio i de radio.

Cada editorial valencianista que no pot traure un nou llibre al mercat, cada revista o associacio que s´ofega dins d´els deutes, cada falla que assumix en els seus llibrets i lletreros d´els monuments un dialecte infame i llunt del poble, cada indicacio de carretera plena de “vies de servei”, cada autocar que va a “cotxera”, cada gotet “d´orxata”, cada contenedor de “deixalles”, cada programa de “desenvolupament”, cada nou “col.lectiu” pseudo-progre, cada repetidor ilegal de TV3, cada “contenedor cultural que es l´edifici el Siglo”, cada “correllengua”, cada euro de “Canal Noi”, cada tribuna de luxe oferida als grups musicals catalanistes tots els anys en els campus de les universitats valencianes…… son ferros al roig viu que nos obrin el cor en canal.

Damunt ells se´n aniran a sa casa contents. A gojar (perdo, a gaudir) de la seua botelleta de vi carissim (d´el Penedes, per supost). Nosatres continuarem dinant tots els dies en un bon vinet de la terra, sense saber si cada glopet que donem va a ser l´ultim.