Continuar evolucionant, actualisar les ferramentes... O desapareixer suplantats pel catalanisme institucionalisat.

Per Idioma Valencià

...l´estudi de les llengües s´ha de fer directament sobre elles, a base del parlar del poble...
...la metodologia propia de la Lingüistica moderna es l´induccio, els estudis de la llengua del poble en sa evolucio, relegant a segon terme l´estudi dels texts morts de l´escritura...(JOSEP Mª GUINOT GALAN)

...la missio del gramatic no es una atra que reduir a regles el llenguage del poble, mentres este no es part dels dits principis i lleis naturals d’evolucio; i i en eixos moments el gramatic deu de seguir al poble, i no este als caprijos i antoixos del gramatic...
...La llengua no se depura llevant-li els elements que li son propis i necessaris, sino eliminant els impropis i quant s’oponga a l’evolucio natural que tendix sempre al seu major perfeccionament... (LLUIS FULLANA MIRA)

ACTUALISACIO NORMATIVA UTILISÀ EN LA WEB "IDIOMA VALENCIÀ"
( http://idiomavalencia.cabspace.com/vnormativ.htm )

La normativisacio escrita d´una llengua es la codificacio de dita llengua i la seua representacio grafica a traves de l´escritura. Basicament, es considera que una normativisacio correspòn a una determinà llengua quan representa lo més felment possible els habits llingüistics generalisats o "normals" (norma) dels seus parlants. Quan una normativisacio presenta evidents divergencies en els usos llingüistics dels seus parlants aixo significa que la normativa no està ben feta, o, en tot cas, que eixa normativa perteneix a una atra llengua diferent (algo que en definitiva dona els mateixos (pèssims) resultats que l´utilisar una normativa mal feta).

La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (A.V.L.) no oficialisa p´a l´idioma Valencià una normativisacio genuinament valenciana, sino que aplica un calc de la normativisacio de la llengua Catalana que el "Institut d´Estudis Catalans" (I.E.C.) oficialisa en Catalunya p´al Catala. La A.V.L. vòl "vendre" a la societat valenciana esta normativisacio catalana del I.E.C. presentantla com "cientifica" o com Valencià "cult o ben parlat", encara que tot aixo nomes que son romanços en la finalitat d´enganyar als valencians i ferlos creure que Valencià i Catala son el mateix idioma (quan aixo es totalment fals), i aixina donar arguments als nacionalistes catalans que diuen que els valencians son de "nacio catalana" (ya que segons els catalanistes els valencians parlen "Catala") i formen part d´uns (ficticis i inventats) "països catalans" (hui en dia "eurorregio") de capitalitat barceloni.

Les "Normes d´El Puig" es una normativisacio p´a l´idioma Valencià diferent a la normativisacio catalanista que oficialisa actualment la catalanisaora "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (A.V.L.). Estes "Normes d´El Puig" son una normativisacio que es va fer en clau estrictament valenciana i que contà en l´ample consens de les associacions i institucions valencianistes que lluitaven (i lluiten) en contra del catalanisme que vòl absorbir cultural, politica i econòmicament als valencians. Les "Normes d´El Puig" representen en molta més fidelitat les particularitats i singularitats pròpies de la genuina llengua Valenciana que l´actual normativisacio catalanista de la A.V.L., no obstant, encara presenten una serie de divergències respècte a la llengua Valenciana parlà per la majoria de valencians degut a que en el desenroll d´esta normativa s´observaren cèrts critèris llingüistics pròpis d´atres llengües (Castellà, Catala), que no son necessariament extrapolables a la llengua Valenciana.

Com totes les còses, les "Normes d´El Puig" son millorables i es per aixo que esta web ha adoptat cèrtes regles de la gramatica del pare Fullana i ha fet seues una serie de propòstes presentaes en el "II Congres de la Llengua Valenciana" que actualisen i fan encara més pròxima i funcional la normativisacio coneguda com "Normes d´El Puig".

"NORMES D´EL PUIG" (PART ACTUALISÀ)

1) Supressio de les "d" intervocaliques mudes.

Se suprimixen les "d" intervocaliques mudes en les terminacions:
–ada, -ades,
-ador, -adora, -adors, -adores,
-adet, -adeta, -adets, -adetes.

Eixemples:
Vesprà, cremà, espardenyaes, amparaes (No: Vesprada, cremada, espardenyades, amparades).
Llauraor, treballaora, ballaors, charraores (No: Llaurador, treballadora, balladors, charradores).
Melaet, picaeta, melaets, picaetes (No: Meladet, picadeta, meladets, picadetes).

2) Supressio dels guionets.

Els pronòms que van darrere de vèrp (enclitics) s´aglutinen directament al vèrp sense guionet.

Eixemples:
Mireules, convertirmos, píntala.
(No: Mireu-les, convertir-mos, pinta-la)

Excepcio: les formes verbals acabaes en consonant "LL", "N" seguida d´un pronòm (enclitic) que comence per consonant "L", "N" no s´aglutinen, ni s´unixen per ningun guionet, i es mantenen independents: bull la, cull les, pren ne, etc.

3) El pronòm "HEU/HU".

S´escriu "HEU" davant de consonant que no siga "h" (heu prenc).
S´escriu "HU" davant de vocal o "h" (hu alça).
El pronòm "HEU/HU" quan va darrere de vèrp (enclitic), s´aglutina al vèrp i pren la forma "O", sense haig.
Els pronoms "ME, TE, SE, LI" no s´apostrofen a "HEU/HU".

Eixemples:

Féso, mírao (No: Fes-ho, mira-ho)
Píntao ara i en acabant heu puges al terrat, no te heu deixes p´a mes tart. Es menester que hu entengues, mira de fero com ell me hu ha explicat este mati.

4) Aglutinacio/apostrofament de certes formes.

Desde, p´a (No: Des de, per a).

5) Estandarisacio de certes formes utilisaes ampla i generalment pels valenciaparlants.

Mosatros, vosatros, mos, vos, recibir, reine, sigle, pos, dupte, dissapte.

6) Supressio de consonants interiors desaparegudes de manera generalisà en la parla oral.

Eixemples:

Abre, dinés, dimats, pèdre, pendre, apendre, dependre. (No: Arbre, diners, dimarts, pèrdre, prendre, aprendre, deprendre).

7) Reconeiximent de certes paraules patrimonials.

Castellanismes en orige pero arraïlats en el Valencià desde fa més de dos sigles: entonces, hasta, menos, despues, agüelo.

8) Accentuacio de les vocals obèrtes "è", "ò".

En idea d´afavorir la llectura, ensenyança i us de la llengua Valenciana sempre s´accentuaran graficament totes les vocals obèrtes "è", "ò" (inclus en cèrts casos que no son tòniques).

Eixemples: Mistèri, pòble, nòm, dèssèt, dènèu.