Pare Guinot i Galan

Per Manuel Casaña Taroncher

He tengut la sort de parlar en este sant home en varies ocasions. Recorde que un dia em va dir: “Hi ha un proverbi hindú que aconsella: Quan parles, procura que les teues paraules siguen millor que el silenci”. I moltes i encertades tinc guardades d’est insigne doctor en Filologia Romànica, especialiste en llatí antic, dominador del grec, anglés, alemà, premi internacional de traducció de les obres de Plauto, catedràtic de religió i de llatí, acadèmic de la RACV, i autor d’obres interessantíssimes com Fonètica de la Llengua valenciana , Gramàtica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui , Valencià i català comparats ...

Prohom del Rat Penat qui a lo llarc de tota la seua vida –98 anys– va ser eixemple com religiós i defensor del valencià des de que va nàixer en Artana i morí en Castelló. Rellegint els seus artículs recorde a l’home que ahir morí i aixina escrivia en este periòdic el 17-8-89: “Apelar a la autoridad de los romanistas y a la filología para establecer el dogma de la unidad de la lengua no es más que un pretexto, una tapadera o como decimos en valenciano escuses de mal pagaor para ocultar la verdadera intención de los interesados en el actual statu quo catalanista... Los unitaristas apelan a la irrenunciable unidad de la lengua catalana de la cual el valenciano no sería más que un apéndice incorrecto, podrido, que inteligentemente hay que extirpar. Para ello se comienza por negarle su propio nombre suprimiéndolo por la sibilina denominación de nostra llengua , se continúa por la adopción de la ortografía del IEC (la nurmalització) engañando al pueblo, diciendo que se escribe con las normas de Castelló, cuando lo que se introduce es la normativa catalana, morfología, sintaxis y léxico, que son correctos i los nuestros, corrompidos y, por lo tanto, prohibidos...”.

Aixina pensava i escrivia don Josep Maria Guinot. Home humil de gran fe com a sacerdot, ver valencianiste, fervent defensor de les nostres senyes d’identitat. Agermanador, raonador clar, fàcil conferenciant, gran investigador, brúixola que nos alertava de cóm teniem que pensar per a millorar com a valencians i nos encorajava a ser més valents. Deu el tindrà, segur, al seu costat allà dalt en la Glòria com nosatres, sempre, en la nostra memòria.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis