Entrevista a Joan Ignaci Culla

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Bona vesprada a tots amics de L´Archiu. Mos trobem dinant en Chirivella i fruint dels seus jardins, a la mateixa volta que, ee nou mos trobem en una persona que, mes que una persona es un referent dins del mon valenciniste actiu, una persona que sense cap dubte, es un cami a seguir.

Evidentment, com haveu imaginat, estem parlant de, Joan Ignaci Culla, articuliste, escritor, empresari... pero sobre tot, valencianiste.

Benet - Bona vesprada Joan Ignaci, es un plaer poder charrar en tu.

Culla - El plaer es meu, poder colaborar en una pagina del prestigi de la vostra.

Benet - ¡Gracies per les teues paraules! Ara si et pareix, anem a començar en l´entrevista en una pregunta que evidentment, ha de ser la primera. - ¿Qué es, a on vol anar i quals son els proyectes de futur de Renaixença Valencianista?

Culla - A) Es una associacio cultural que, com tants atres, naix per a defendre la personalitat valenciana.

B) Des de la nostra independencia politica, volem arribar a que tots els colectius, siguen: politics, culturals, mediatics, empresarials o ciutadans, tingen consciencia i consciencia del fet valencià. Aixo que en teoria, se da per supost (te repte a que li preguntes a qualsevol), no mes ocorrix en teoria, ya que en la practica deixa molt que desijar.

C) Els nostres proyectes van encaminats en eixe sentit. Per una part, volem crear una plataforma a on pugam transmetre la nostra cultura de forma clara i accesible, per a tot lo mon. Els valencians, entre atres coses, tenim dos problemes:

1º) que la immensa majoria desconeix la nostra historia i la nostra cultura, i

2º) Que, molts dels que la coneixen, la coneixen manipulada i adulterada pels anys d´influencia catalanista que hem soportat. D´ahi que de forma constant publiquen en els mijos de comunicacio articuls per a difondre el nostre llegat i al mateix temps, desmontar la paraeta mercantilista catalanista. Tambe a través de conferencies, en els distints foros a on nos conviden, i molt pronte, a través de seminaris, taules redones d’experts en diferents materies, etc. Tambe volem tindre una uep en condicions (tipo la vostra), a on poder ficar tota l’informacio de les distintes investigacions que desenrrollem. Aixina podrem arribar a tot lo mon, pero sobre tot als jovens immersos en el pla de suplantacio, per aniquilacio, que sofrixen en el sistema educatiu. Estem convençuts que Internet, va a ser el pijor enemic del catalanisme, ya que els anem a desmontar una per una les seues falacies. Per aixo, i mentrimentres no contem en algu voluntari valencianista per a poder desenrrollar-la, en la vostra pagina, aixina com en qualsevol atra que nos la demane, expondrem el nostre treball. Contra mes punts tingan, mes referencies tindrem, a on poder transmetre l’autentica historia i cultura valenciana

Benet - ¿Pot ser que siga Renaixença Valencianista, eixa veu que li faltava a Valencia?

Culla - Eixe va a ser un dels motius pel que se fundà Renaixença Valencianista. Moltes entitats s’han deixat dur pels acontenyiments, ho s’han adormit o han preferit dur-se be en el poder establit a on per unes miserables “almoines”, silencien lo que tindrien que denunciar en tota la força de la dignitat. Per aixo naix RV, per a ser el “Pepito Grillo” de tots aquells que no tenen conciencia, siguen catalanistes, o en teoria valencianistes, encara que no guste ad estos ultims.

Renaixença Valencianista, esta formada per persones en un gran bagage cultural i politic, que s’han caracterisat per la fidelitat a l’ideología valencianista, per aixo demanem eixe mateix compromis en els que tenen eixa obligacio, en alguns casos renumerada, i exiercixen de veletes. A ningu s’obliga a desempenyorar carrecs publics, es una opcio individual i voluntaria, per aixo mateixa, si no complixen, estan prevaricant, ademes de traïcionar a qui a confiat en ells. Desgraciadament esten vegen que moxts estan vivint esplendidament, gracies a “vendre” que son, en teoria, valencianistes.

Benet - En Valencia l’associacionisme valencianiste no està molt estés, no hi ha molta molta gent que s’unixca a les associacions ¿Per qué creus que passa aixo?

Culla - Va haver un temps en que si funcionava. Pero en el pas del temps, la gent es cansa de vore que tot l’esforç i sacrifi que l’han dedicat, no es transforma en fruits. Tot en esta vida hade tindre una recompensa. Una falla treballa tot un any, per a vore el seu treball transformat en momument i festa, el dia de Sant Josep. ¡Es complixen els seus objectius! Una associacio de montanyistes, se junten, coordinen, s’entenen, s’equipen, per alcançar el seu objectiu, pujar a la cima.

El valencianisme, despres de tants anys de lluita, no a soles no ha conseguit els seus objectius, sino que cada volta els veu mes inalcançables. Aixo sense contar que quan ha pogut conseguir-los via politica, se´ls ha traïcionat. D´ahi que no estem vivint els millors temps de l’associacionisme valencianiste.

Benet - L’associacionisme juvenil, per desgracia, a soles està representat per un parell d’entitats, que siguen tres… ¿No deuria de fomentar-se l’associacionisme juvenil valencianiste?

Culla - Es lo que mes futur li veig. Per aixo, n’hi ha que apoyar-lo i fomentar-lo. El futur es dels jovens. Tenen l’espirit que a molts ya nos falta, i sobre tot ganes. Estos JASP (jóvenes aunque sobradamente preparados), l’unic que necesiten es que els ensenyem a on hem fallat mosatros, per a que ells no tinguen els mateixos erros. Tinc la sort de comunicar-me per correu electronic en alguns d’ells, i no me deixa de sorprendre´m les ganes de treballar que tenen, i l´intent que demostren en canviar este valencianisme apatic.

Benet - Anem a canviar un poquet el rumbo. Com molta gen sap, tu has sigut un bon grapat d’anys vicepresident del GAV, planter de valencianisme… ¿Còm veus al GAV dins de l’espectre cultural valencià actual?

Culla - 14 anys, que no son pocs. El GAV, es una mes en el panorama del valencianisme actual que t’he comentat abans. Va abanderar la lluita de carrer, la del poble plà, i gracies a eixa lluita, es dir al GAV, hui tenim lo poc que tenim, que no es poc: que figure Idioma Valencià en el Estatut, la Real Senyera, el Himne, etc. Sobreviu gracies a les aportacions humanes de gent, que ha llevat com lema: Valencia, per damunt de tot. I quan dic, per damunt de tot, es per damunt de tot.

Hui per alguns venedors de bragues i uns atres de retalls, el GAV, es una institucio que els destorba, que els repugna. Segurament perque s’identifica com un grup que va saber guanyar el carrer, deixar-se la seua familia, el seu treball i el seus complexos per defendre lo que en eixe moment requeria i necessitava Valencia. Estos que hui van de seudointelectuals que no han tingut ningun remordiment, o lo que es pijor, vergonya en ocupar unes cadires de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, en la que no estan capacitats ni intelectualment ni moralment, entenien que el valencianisme es representava cada 9 d’Octubre passejant la “medalleta”. Estos que presumixen hui d’intelectuals, i que per obra del “Espirit Sant” escreuen filolecs, en capacitat normativa, (a lo millor han fet un al curs via CECE -cursos a distancia sense professors-, i ningu s’ha enterat), s´amagaren baix la pols dels quadros de les “regines”, quan n’hi havia que ficar els mijos humans i els “cacaus”, per a fer els primer llibres homologats per a l’ensenyança de llengua valenciana en els coleges, cosa que va tindre que fer el hui, per a d’ells, “despreciable” GAV.

Pero hui les coses han canviat, i fan lo mateix que en teoria critiquen: desprecien a tots aquells que no adopten la normativa que per la via de l’imposicio han adoptat; i aixina els va. S’han quedat quatre, que trauen unes subvencions per a publicar uns llibres, que no els llig ningu, pero servixen per a decorar l’estanteria, i un curriculum que, gracies als premis que endogamicament es repartixen i amplien a falta de merits.

¡No es d’estranyar que els que s’han venut per una nomina a la AVLl, precisament, siguen els “camarades” d’estos venedors i que repudien al GAV, com a qualsevol valencianiste que tinga dignitat!

Benet - Dins de l’ambit politic ¿Cóm veus les proximes votades? ¿T’atreveries a fer quinieles en el resultat de les mateixes?

Culla - Sent sincer, per al valencianisme, molt mal. Si tenim en conter el fenomen del bipartidisme que en la nostra terra impera, i que conta en tot el poder mediatic; i que quan el valencianisme ha tingut representacio ha abandonat la seua ideologia, per a transformar-se en agencia de colocacio, salvo honroses excepcions, com Lola Garcia Broch; nos pinten “bastos”. Per una atra banda estem sofrint, com un partit nos lo seguixen venent com valencianiste, el PP, para seguir enganyant a la gent, quan ha fet la major traïcio ad este poble (i aixo que contava en majoria absoluta), la creacio i blindage de la AVLl. Una entitat que ni el PSPV, s’haguera atrevirt a crear-la. Aixo es com les reconversions industrials, que sempre les ha fet l´esquerra, puesto que dominava els sidicats i el carrer. Aci a passat lo mateix, ha tingut que ser el PP, el que fera esta traïcio, per a tindre al carrer silenciat. Ara si entren els que defenen l´unitat de la llengua, no se trovaran un senda, com tenien fins ara, sino una autopista, per a finiquitar els seus objectius, gracies al PP.

Benet - Tots esperem que els partits valencianistes siguen la clau i peces fortes del valencianisme politic darrere de les votades..., pero, si no tragueren suficients vots com per a tindre representacio politica, ¿Qual creus que podria ser el futur de partits com : Coalicio Valenciana, Unio Valenciana?

Culla - Esperem que algun dia siguen la clau de veritat, pero sobre tot, que sapien usar-la. L’atra volta que foren la clau, per a l’unic que va servir, es per a que alguns montasen una cadena de pollastres a l’ast. Es mes, molts encara s’estan menjant lo que queda d’ell, mira si ha donat el pollatre. La clau es demostra en voluntad, i en llealtat ad una ideologia. Eixe va a ser un dels problemes del valencianisme. Va a ser el principi del fi. Preferiren colocar a 400 persones, que demanar la Conselleria de Cultura i Educacio, per a dur el catalanisme dels coleges.

¿El futur dels partits? No ho se, pero una atra travessia pel desert, pot ser molt dur.

Benet - Baix el teu punt de vista, els partits valencianistes, ¿Deurien d’acodir a les urnes formant coalicio de partits (lo que se sol dir, formant pinya) o cadasu a la seua dividint-se els vots?

Culla - Yo lo he comentat per activa i per pasiva: o se va junts o no tauren res. N’hi haura que engolir-se molts “sapos”, pero no queda mes remei que no dividir mes el vot valencianiste.

Llogicament, quan dic d´anar junts, me referix ad aquells partits, que tinguen la premissa clara d’anar en contra de la AVLl, i no d’aquells que diuen (com el PP), ser valencianistes, i ya s’han abraçat ad eixa normativa, o als que han motant una paraeta familiar, en nom de partit politic, per a poder vendre algo al PP, i seguir chuplant cuatre anys mes.

¡Es el moment! Ya no se pot denigrar mes ad este poble. O donem un mensage clar i d’unio, o no podrem lluitar en contra del poder absolutiste del bipartidisme. ¡Yo no se que mes li han de fer al poble valencià per a que reaccione!

Benet - Be. Anem a baixar-mos un poquet del carro de la politica. Ara et vaig a dir sis noms propis, i contesta’m lo primer que et vinga al cap. Comencem:

- Pare Fullana i Mira

- Va ser la maxima figura llingüistica que ha tingut el Regne de Valencia. A soles l’ha pogut fer sombra el benvolgut i admirat pare Guinot. Va a ostentar la catedra de llengua valenciana en l’Universitat, la cadira en representacio de nostra llengua en la RAE, i va fer de la seua vida, tota una obra a favor de la llengua valenciana.

- Eliseu Climent:

- Sense dubte, es la persona mes renegada, pero mes sabuda que viu en el nostre Regne, ya que sent un traïdor a la nostra patria, ha montat una “paraeta”, en la que no para de fer diners, i damunt se passeja per Valencia, com el virrei de Catalunya, sense cap problema. Li trau subvencions a la Generalitat catalana, a la valenciana; permis a Rita per a obrir l’edifici de “ El Siglo”; i per a lo que faça falta. Es un vividor nat, que te enganyat fins als propis catalanistes, perque per ad ell, lo primer es la pela, i despres lo que siga.

- Rafael Orellano

- Va ser el primer president del GAV, un gran valencianiste i millor persona.

- Gloria Marcos:

- ¡Pobreta! Es el ridicul al cubo. Es la classica persona, que per desgracia, per ser païsana, te produix vergonya aliena. Deixa-la que siga buscant les pedres del Mur de Berlin.

- Xavier Casp:

- Sent com ha segut un gran valencianiste, al final la seua trayectoria va a quedar maculada per la seua entrada en la AVLl. Molts som els que l’indicaren que aixo era un erro, ya que l’unic que volia Zaplana, era valer-se del seu nom, per a llegitimar una traïcio. No nos va a fer cas i va a entrar fins a que se va a donar conter que, efectivament, Zaplana lo va a enganyar. Zaplana l’havia promes que contaria en majoria absoluta de valencianistes (11 contra 10). Zaplana (mal valencianiste, pero gran negociador), sabia que els catalanistes del sector de l’Unirsitat, per un millo de pessetes al mes assegurats en 15 anys, s’enfrontarien a qui fora per a entrar en la AVLl, cas de Ferrando, etc. Tenía molt clar que, per ad esta gent defensora de la “veritat cientifica”, lo primer es la pela i despres el seu ideal. En estes premisses, va a enganyar a Casp. Lo que no li va a contar es que havia pactat en Pujol atra composicio (majoria catalaniste), per a que CIU aprovara els presuposts d´Aznar.

Mai tenía que haver entrat, ni ell ni nigu que en teoria dien ser valencianistes, al vore la composicio. Els que queden, han demostrat que no estan, per a en teoria fer valencianisme, sino per diners.

- Ascensio Figueres:

- Es la “tonta útil” al servici dels acomplexats del PP. El PP, que va a renunciar fa molt de temps a la defensa de la personalitat valenciana, necessitava una persona que contara en el beneplacit del sector catalaniste, i va a ficar ad esta dona que ya s’havia pronunciat a favor de l’unitat de llengua. Passara a l’historia com una de les persones que mes han traïcionat ad este poble, ya que el seu treball esta encaminat a fer desapareixer la llengua valenciana i treballar a favor del ICE.

Benet - Ara si em permets, et vaig a fer un parell de preguntes, un poc per a coneixer millor a la persona ¿Qual es el teu major somi?

Culla - El meu somi, es que els valencians algun dia alcancem a tindre conciencia de poble.

Benet - ¿Un plat de faves en bona companyia o cava i caviar a soles?

Culla - Sempre bona companyia i si es en un puesto a on se puga charrar millor

Benet - Ara et vaig a fer la mateixa pregunta que de moment, li fare a tots els entrevistats ¿Qué li demanaries als nostres politics i intelectuals?

Culla - Estic fart de politics i d’inteletuals que el seu valencianisme no mes o demostren en les tertulies de café. Els intelectuals, no s´han banyat mai per la seua terra. Concec a molts catedratics de l’Universitat que de portes cap a fora diuen ser valencianistes, pero en el dia a dia, no fan absolutament res per la defensa de la seua cultura i la diginitat d’esta terra. Es mes, son complices de l’immersio catalanista de l’Universitat, pel seu silenci. En quan als politics, es pijor. Son “valencianistes” mentrimentres duren les campanyes electorals, depres a viure a la sopa boba i a ser bons chics, obedint la veu del seu “amo”, que per ad aixo cobren, i contra mes temps millor. Dona vergonya, vore la poca talla tant intelectual, com moral de la gent que ostenta la represetacio politica, sense dintincions de partits. Els demaria coherecia, pero sobre tot, amor i llealtat a la seua Patria. ¡Crec que en aixo, no faltaria demar-los mes!

Benet - I per a que no se te quede res dins, ¿Vols afegir alguna cosa que cregues important dir i compartir en tots mosatros?

Culla - Simplement dir que estem en un moment crucial. No a soles s’estem jugant-mos el present, sino el futur. Si este poble no reacciona i lluita per lo seu, que despres no vinga ningu queixant-se, o demanant responsabilitats als demes, siguen d´aci o d’alla. ¡La culpa serà nostra, per no haver sabut defendre, lo que era nostra obligacio…, despres sera tart!

Benet - ¡Moltissimes gracies benvolgut Joan Ignaci per compartir en tots mosatros uns minuts del teu valios temps!

Ara per a acabar, a soles em queda donar-te les gracies, per haver accedit a realisar esta entrevista, a mes he de confessar publicament, que he fruit molt de la teua companyia dinant en tu.

¡Fins a que tu vullges!