I damunt nos chulegen

Per Josep Lluïs García Ferrada

Puc assegurar-los que des de fa temps una lesió en el meu genoll, me permitix endevinar en dos o tres dies d’antelació, quan va a canviar l’orage. Encara no estic en disposició de vaticinar si en eixos dies plourà o nevarà, i , inclús, les quantitats d’aigua o de neu que se podran arreplegar, pero a tot arribarem. Vullc dir en açò que, el dia huit del corrent escrivia un articulet en este diari que titulava “No s’atreviran”, i també ho he endevinat. No sabria dir-los el perqué de no atrevir-se, a perpetrar la malesa, pero tenia molt clar que no la farien. I, aixina, ha segut. Han pesat mes els 3’5 millons d’euros que destina el Govern per a mantindre ad eixe antre i ad eixos inqualificables que soles busquen la secessió de la Llengua Valenciana, que l’honrosa decisió d’anarse’n a casa i seguir formant part de l’Institut d’Estudis Catalans, i d’eixa universitat de la que també mamen.

Es evident que el cabreig d’estos representants de la llengua catalana dins d’eixa cosa de la llengua valenciana, es indisimulable. No s’enten d’atra manera desprès de llegir com el portaveu de la “tretzena”, se vanagloriava en assegurar que l’AVL, “sí que pot dictaminar sobre el nom de la llengua i negar l’existència del valencià”, en contra de lo dictaminat pel Consell Consultiu. ¿I ad esta tio i als atres dotze mes de la colla, hem de seguir omplint-los les boljaques, del nostres imposts? ¿Pregunte?

A mi me pareix que el Govern del Sr. Camps, ha tardat massa en reaccionar per a tallar eixe conat de rebelió, duta a cap en contra del poble valencià. Tenia que haver enviat al Conseller en antelació i haver pres eixa decisió prou abans, quan ya sabien que tota esta ventola si no se la convencia “coaccionant”, no desistirien. Tinc que dir, també, que la “coacció” en este cas era de caixó, perque prou coaccionaren els procatalanistes, els de l’esquerra i els del PSPV, per a conseguir de l’encantador de Cartagena, la majoria dins d’eixe corral on s’havien de carregar a la Llengua Valenciana. La decisió es oportuna, pero massa tardana. Aixina i tot, faria molt mal el Govern de creure’s que ya està resolt el problema. Açò no ha fet mes que començar i si ne volen una i bona no tenen mes remei que pendre alguna decisió, com per eixemple, primera: abolir al “monstruo” de una pluma o, segon, començar a retocar la Llei de creació per a que no torne a ocorrer res paregut a lo d’ara mateixa. I, facent-ho de pressa, perque estos petulants, no tardaran en tornar a intentar la secessió. Son aixina de contumaços.

Estaria molt be, si no la abolixen, que començaren per equiparar el numero d’acadèmics, hasda que hi haguera, per a compensar l’infamia del principi, una majoría natural i valenciana, i se poguera “consensuar tot”, hasda l’utilisacio de la consonant “CH”, tan valenciana o l’articul neutre “LO”, en la futura ortografia. Tindrien que fer desaparèixer de la Llei de creació lo de que el valencià “forma part del sistema llingüístic, etc.”, perque això es un injusticia coactiva i una invenció dels catalanistas d’ací, per a no dir clarament lo que pretenden i que ara ya ho han comprovat tots aquells que creien en la bondad de l’invent. IESE invent no se’ls ocurrix ni als propis catalans de Perez Carot. I, especialment, tindrien que borrar de la llei l’apartat en el que, prevenint lo que anaven a fer una vegada assentats en l’acadèmia, escrivien: “La esmentada denominació ‘valencià’, i tambe les denominacions de ‘llengua pròpia dels valencians’ o ‘idioma valencià’, (¡ull!) ‘o altres, avalades per la tradició històrica valenciana, l’us popular o la legalitat vigent no son ni han de ser objecte de qüestionament o polèmica”. I va i per a que no hi hagueren qüestionaments, nos ixen en voler dir-li a la Llengua Valenciana, “valencià-català”. ¿En que estarien pensant Lapiedra, Guarner o Calomarde quan plantejaven esta denominació? Puix ya ho veuen ara: pensaven qüestionar la denominació, aixina de clar. I, per ultim, no s’obliden de baratar-li el nom a l’entitat i que se diga com es de llei “Acadèmia de la Llengua Valenciana”, tot això si no la destruixen, que seria lo millor.

No puc deixar passar per alt lo concernien a l’actuació del portaveu dels catalanistas, un tal Alemany, recomanat de Zaplana, i catedràtic de filologia, pero mal educat en gana, que segons ressenyà la prensa, li diguè al Conseller, Font de Mora, “gilipollas i fill de puta”, mostrant una forma educada i catedràtica de manifestar el verinos talant d’un catalanista que, seguint les pautes que solen emplear, quan ya no tenen arguments, insulten. ¡Ah! No s’oblidà, tampoc, de la Figueres a qui va cavilar tirar-la per la finestra per a que l’ampomara Fabra. En fi, si vostès crecen que la Llengua Valenciana ha d’estar en mans d’impresentables com estos, ya saben a qui tenen que votar.

No cal dir tampoc, que l’esquerra antivalenciana, la que sempre ha estat i està desposta a renunciar a malbaratar les senyes d’identitat d’este poble, a injuriar-les, des de l’hemicicle s’ha partit el pit a favor dels catalanistas i en contra de la veritat, dient que lo de Font de Mora “es la tropelia mes gran que s’ha fet en este país”, o siga en el nostre Regne, “i lo mes pròxim a un 23 F”, i ho diuen com si nosatres desconeguérem els atropells que ells propiciaren. Hi ha montantes d’eixemples per a que estos senyors, perteneixent al partit hui en el govern de la nació, en assunts d’imposicions estigueren calladets, perque algunes encara estan frasquetes.

Aprofitant que la nit de hui es tan bona, m’agradaria fer-li un prec al President Camps per a que, en premura, i donada la jugada fosca dels archius de Salamanca, insistixca en fermea en que els catalans nos tornen tot lo concernient al Regne de Valéncia, hui en el archiu de la Corona d’Aragó situat en Barcelona. I li parle en premura, perque no siga cosa que el Sr. Zapatero els done l’independència i despres tingam que entrar, per la força, en l’eixercit de Pepe Bono a rescatar els nostres papers. Encara que, ben pensat el Conseller de Cultura, podria utilisar la tanqueta que nos lloga Bargalló.

I ya veuen com està el pati. Pati que si no l’arreglen quan abans millor els encarregats d’arreglar-ho, pot deixar al poble valencià tocat de l’ala i a sa llengua moribunda per culpa de Quatre innombrables als que la Llengua Valenciana els la porta fluixa.

Josep Lluïs García Ferrada, es natural de Borriana i membre de l’associacio Cardona i Vives.

Articul publicat en el periodic “Diario de Valencia” el 4.1.2004.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari