Coherencia valencianista

Per Joan Romero

Llamentablement es prou habitual vore com els mateixos valencianistes ampren la retorica antivalenciana sense percatarse de l’incoherencia que es crea entre dita retorica i les tesis valencianistes. Modesta i breument, apuntarem algunes d’estes incoherencies que apareixen prou a sovint en la boca o la pluma dels mateixos valencianistes.

¿Unitat de la llengua? Unitat de les llengües. Mosatros defenem l’entitat idiomatica del valencià. El catala i el valencià son dos idiomes independents, per tant hi ha que parlar en plural i no en singular com si el valencià i el catala foren una mateixa llengua segons volen fer creure els catalanistes.

¿... reconeix l’unitat llingüistica? Acata la falsa unitat de les llengües. El verp “reconeixer”, semanticament, implica admetre la certea de l’afirmacio. I no es certa dita unitat llingüistica al ser dos llengües diferents; d’ahi la necessitat d’amprar un verp mes apropiat com “acatar” (que te un significat d’acceptacio en sumissio), l’us de “falsa” per a remarcar dita falsetat, i, com ham dit mes amunt, la pluralisacio “llengües” al tractarse de dos llengües i no una.

¿Països Catalans? “països catalans”. Si escrivim esta farsa conceptual en mayuscules estem donantli carta de naturalea a lo que no resistix el mes minim analisis historic, a lo que mai ha existit excepte en la ment perturbà dels pancatalanistes. En minuscula i entre cometes (per a resaltar el sentit figurat de l’expressio).

¿Castellonencs, alacantins i valencians? Valencians, tots. Hi ha que tindre en conter que si volem parlar en propietat, els castellonencs son exclusivament els habitants de la Ciutat de Castello, com alacantins els de la Ciutat d’Alacant. No caigam en la trampa d’utilisar uns gentilicis forçats i despersonalisaors frut de les divisions provincials de mijans del sigle XIX. Tant valencià es un Morella, com un de Xativa com un atre de Denia. Tots som valencians, ara i historicament.

¿la Comunitat? Comunitat Valenciana, Reine de Valencia o simplement Valencia. A molta honra i orgull dels valencians, el territori valencià historicament (desde l’Edat Mija) sempre ha tingut l’insigne denominacio i titul de “Reine de Valencia” (o regne, en llenguage arcaic), o en versio abrevià, simplement Valencia (igual que en el cas de la denominacio “España”, pero el seu nom oficial es “Reino de España”; cas d’Asturies, pero el seu nom oficial es “Principado de Asturias”, etc.). I es que el nom de Valencia es... Valencia (o Reine de Valencia, en usos mes historics). I el nom de la ciutat de Valencia es... Ciutat de Valencia. Aixina ve reflexat en els documents historics: Ciutat i Reine de Valencia. Es interessant que els valencianistes reivindiquem la denominacio de Reine de Valencia com a expressio distintiva de la foralitat i entitat historica valenciana, ¡sense que aixo suponga tindre que instaurar una monarquia valenciana com alguns ignorants es creuen, de la mateixa manera que en el condat de Los Ángeles no hi ha un conde de Los Ángeles o en el fals “Principat de Catalunya” no hi ha un princip de Catalunya! Els catalans ampren esta denominacio ficticia per a donarse importancia historica, i mosatros els valencians ¿rebugem nostra historica denominacio de Reine de Valencia?

En la transicio els valencianistes van acceptar el novedos i despersonalisaor nom de “Comunitat Valenciana” en mig de la disputa entre Païs Valencià i Reine de Valencia. En esta denominacio, Valencia pert tota la seua substantivitat per a convertirse en un simple adjectiu (si per lo menos li hagueren posat Comunitat de Valencia, com, per eixemple, la Comunidad de Madrid i no Comunidad Madrileña... aixina Valencia haguera mantingut el seu nom, la seua substantivitat). De substantiu a simple adjectiu, i d’adjectiu a la seua desaparicio... “la Comunitat”. Una Comunitat (¿de regaors?) que no te nom. Es com l’Academia Valenciana de la Llengua (¿quina llengua?), com l’argot catalaniste de “nostra llengua” (¿una llengua que no te nom?). Una persona sense nom no es ningu, no te identitat (¿Algu s’imagina que a un ser huma li diuen “la persona”, ¿qui es eixa persona?, ¿no te nom?). Ara s’impon dir ridiculitats ofensives com “la Comunitat”, pero tambe “la Generalitat” (¿quina?, ¿d’aon?), “les Corts”, etc. Front ad estes nomenclatures antivalencianes, per favor, amprem les denominacions Reine de Valencia, Comunitat de Valencia, Autonomia de Valencia, Valencia o inclus Comunitat Valenciana si es vol; amprem Generalitat Valenciana, Corts Valencianes, llengua valenciana, idioma valencià... per favor, remarquem la valencianitat, remarquem nostra identitat valenciana. Sigam coherents.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi