Sobre les ´d´ intervocaliques i unes atres normes (II)

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Pareix mentira que una llengua que tingue el primer Sigle d´Or de totes les llengües romances, hi haja arribat ad este punt. Trencada i desprestigiada a mes no poder.

Pero com dia en la primera part d´este articul, mos trobem en moltes formes de valencià diferents, totes elles de segur que bones, pero diferents i enfrontades, i en el mig de tot aixo, estem molta gent que sent mes o manco usuaris de la llengua valenciana, hi ha voltes que no sabem per a on hem d´anar o a qui li hem de fer cas. I lo que no podem de cap manera, es juntar-mos uns quants, i com no mos agrada lo que hi ha, puix crear una nova ¿Normativa? O forma d´escriure. ¡NO!

I en aixo arribem al cas de persones que com yo, seguixen utilisant les originals Normes d´el Puig, les que es firmaren en el Monasteri d´El Puig i foren redactades per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Rel Academia de Cultura Valenciana. Una normativa que tingue en son dia la major acceptacio per part d´intelectuals i societat que mai ha tingut cap atre intent de normativa.

Despres de tot lo dit fins aci, ¡Que no es poc! Pense que fer-li coses a la llengua valenciana a soles per alluntar-se d´unes atres llengües, es a soles fer un poc el panoli, puix, ¿Qui no mos diu que eixa atra llengua, dos dies despres va ha fer lo mateix en la seua i van ha tornar a pareixer-se de nou una atra volta? ¡O encara mes!

Els canvis que se li faça a la llengua valenciana, estiguen millor o pijor, se l´ha de fer per que de veritat li facen falta, per modernisar-la, per lo que es, lo que se li ha de fer, pero no per alluntar-se de cap atra.

En este punt estem en que deixant a banda tot lo que he dit fins aci, sería bo que totes les entitats valencinistes, associacions culturals, estaments filologics, publicacions valencianes, persones del carrer, en fin, tot lo mon cultural i intelectual feren unes jornades a on es desenrrolaren totes les normes i actualisacions que li feren falta a l´idioma valencià, pero les que de veres li feren falta, i si estigueren representats per lo manco el 90% del valncianisme, tots estariem d´acòrt en la normativa que eixira d´ahi. ¡Tots deuriem d´estar d´acòrt!

¡Pero ull! Estic dient gent i entitats valencianes i valencianistes que foren ´Pata Negra´ en el valencianisme, no qualsevol persona o entitat. Ni cal dir que entitats com la A.V.L. els rectorats de les Universitats Valencianes, A.C.P.V., Eliseu climent... ¡No podrien formar part d´eixes jornades!

I si d´eixes jornades ix que cal accentuar a l´idioma valencià i d´esta forma i no d´una atra, puix s´accentua. Si cal llevar les ´d´ intervocaliques, puix es lleven. Si cal llevar els guionets que unixen els pronoms enclitics al verp, puix es lleven. Si cal llevar les haig, puix es lleven. Si cal canviar, llevar o afegir esta o aquella paraula o expressio, puix es fa. Si cal fer-li a la llengua valenciana qualsevol canvi, puix se li fa i ya està... ¡Pero de forma transparent! ¡I en un consens acceptat per tots! Com en son dia passà en les Normes d´El Puig, i tots els valencians, de segur que acceptariem eixes normes, puix em consta, (per la cantitat i el contingut de molts dels correus-e que rep el Grup LLVS), que som molts els que estem esperant aixo.

Som molts els que estem esperant una normativa actualisada, moderna i que mes o manco, complixca en els somis de tots els usuaris de la llengua valenciana, una llengua en la que pugues escriure sense por a que ningu et diga, "I en quina nortavia escrius". Una normativa acceptada pels instelectuals, associacions, entitats... per la societat valenciana sancera i, que tots recolzem i pugam utilisar sense por.

Una normativa, en la qual pugam dir. "Estic ecrivint en, Valencià, sense mes".

Pense que eixe sería un bon punt d´eixida per a llevar eixes ´d´ intervocaliques i per a la llengua valenciana per sancer.

Un atre punt, sería la normativa que ara mos imponen com a oficial i que ara mateixa recolzen gran part dels partits politics... i que si no passa res... serà motiu d´un atre articul.

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera