Rogle Constantí Llombart
Per Manuel Casaña Taroncher
Una agrupació cultural més acaba de nàixer en Valéncia: Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana. De bestreta, enhorabona. Per a tots els components, per ad eixe grup d’alumnes dels cursos de Lo Rat Penat que volgueren seguir reunint-se com ho feyen en les classes després d’acabar els cursos que tan a gust els juntaren per una idea molt clara: la seua valencianitat. I aixina ho han fet. Alumnes i professors, de nou junts, per a comentar, enaltir la llengua nostra, conéixer millor l’història del Regne i honrar els hòmens preclars que es desvixqueren per Valéncia, sense acoquinar-los ni perill ni esforç.
Aixina que, el dimecres passat, en el saló d’actes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana es feu la presentació d’esta associació i parlaren: son secretari, Josep Peiró; son president, professor de Geografia i Història, Juli Moreno, i l’historiador Antoni Atienza, autor d’entre atres llibres de Els Borja Valencians . Dir que el públic ho passà molt be seria poc; puix, sabé entrar, al final, en el diàlec per aclarir la madeixa de la vida d’este controvertit personage. Qualificat nacionaliste valencià, ferm defensor del llemosí. Tímit, autodidacta, republicà, pacífic, volgué, inclús, passar desapercebut fins en son propi nom. Ya que no el cridaven ad ell per Carmel Navarro Llombart, sino per Constantí Llombart.
M. Lluc Soler en els seus Apunts biogràfics d’esta manera calificà a Llombart: “En nuestra ciudad, preciso es reconocerlo, el más significado i celoso propagandista del valenciano es, sin ningún género de duda, Constantino Llombart, esforzado campeón, poseído de toda la paciencia de un benedictino”.
Paciència que la tindrà per a dur a terme la seua tasca: propagar les idees republicanes i el seu apassionat valencianisme. Molt de treball, i sense un gallet en la boljaca. Sanmartín d’esta manera el retratà en Cabotes i Calaveres : “En lo camp i en la siutat /gocha fama de poeta; / ell no tindrà una peseta, / més té popularitat. /Publica Lo Rat Penat / en llemosí pur i net / qu’es, en sos chuins, discret. / Ha probat com a escritor / y, ademés, es director / del festiu Pare Mulet”.
Espere que com Llombart treballen sempre per Valéncia estos membres del Rogle. I tant com aquell que, quan el lloaven dia que tenia: “honors de capità general i paga de tambor”. Tot siga per Valéncia.
cites
La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
