Entrevista a Gonzalo Romero Casaña

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Estimats amics, hui mos trobem aci en la seu de l´Associacio Cultural Cardona i Vives d´esta bonica ciutat.

Efectivament, hui estem en la ciutat de Castello de la Plana, a on anem a parlar en una pesona que es tota una institucio dins del mon valencianiste, ¡Com no! Mos estem referint a Gonzalo Romero Casaña, president de l´emblematica Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello.

Benet - ¡Bon dia Gonzalo!

Gonzalo - ¡Bon dia Joan!

Benet - Si ho tens a be, anem a començar en la nostra entrevista. I una primera pregunta m´ix casi sense voler. ¿Cóm es veu el mon valencianiste des de Castello?

Gonzalo - Puix la veritat es que pense que fa no massa temps, excloent honroses excepcions, es veïa com una cosa de Valencia ciutat i alguns pobles del seu voltant, la gent tenía por a que lo calificaren com a valencianiste, inclus gent que militava en partits valencianistes, quan arribava el moment de parlar de la Llengua Valenciana, o de la senyera s´acovardien d´una manera a voltes ridicula. Encara recorde el dia que des d´Unio Valenciana em cridaren per a que anara ad un debat en directe a la televisio, fon a principis de 1997, i en l´atra part es trobaria Toni Royo, directiu d´Accio Cultural del País Valencià, i home dirigent del catalanisme mes actiu i en una dilatada i treballada trayectoria en el mateix, ningu volgue anar a dialogar en les camares davant, sobre si el valencià era un idioma o un dialecte del catala, i a ultima hora l´unic voluntari fon yo mateix, despres d´eixe moment, mes gent acodi a la televisio sobretot companyers de la Cardona Vives, mos haviem donat conter que el mensage de vore a persones que com yo som naixcudes aci en Castello, i que la nostra familia tambe es de la provincia de Castello, era el millor mensage de tots contant que tenim uns arguments desconeguts pero molt solits, que la gent te ganes d´escoltar, i comprendre aixina que eixe sentiment que tenen de saber-se posseïdors d´una llengua i cultura propies, te una substanciacio tangible i de veres historica i cientifica.

Benet- Esta atra pregunta tambe es fa casi indispensable. ¿Qué paper juga Cardona i Vives dins de Castello, i per extensio, dins del mon valencianiste?

Gonzalo - La Cardona Vives es fonamental a l´hora d´entendre l´evolucio del valencianisme en Castello, En Josep Maria Guinot fon el fundador de la Cardona Vives, i es la roca en la que des del treball infatigable de la nostra gent, s´està construint, o millor dit descobrint un sentiment castellonenc que naix d´una valenciania que vol ser ella mateixa, i que no es per a res catalana. La gran cantitat d´activitats que portem a fi des de la Cardona Vives, el predicament que fem dels nostres arguments, han fet que cada volta mes gent entenga i comprenga que en Castello tenim una cultura que en les seues peculiaritas, es tant nostra, com de l´horta valenciana, o dels palmerals d´Elig, i que mos fa diferents i diferenciats de les demes cultures del restant d´Espanya. Com dia ans, les aparicions en els mijos de comunicacio, per part dels membres de la Cardona Vives i grans intelectuals que de tot el Regne de Valencia hem portat a la capital de la Plana, han fet que el valencianisme haja eixit de la clandestinitat per a passar a ser una opcio idealista que representa ad aquells que dignament defenem l´orgull de ser de Castello, l´orgull de ser valencians.

Benet - L’atre dia parlava en el nostre amic J. I. Culla, de l´associacionisme. Ara volia preguntar-te, ¿Cóm es veu l´associacionisme cultural i jovenil des de Castello?

Gonzalo - Com algo basic i efectiu a l´hora de portar a la societat la nostra ideologia, ademes d´una manera de desenrollar la personalitat de cada u, i tambe de relacionar-se i en molts casos de fer grans amistats.

Benet - ¿Quins son els proyectes de futur de Cardona i Vives?

Gonzalo - En la Cardona Vives no es para mai, es alucinant la gran cantitat de treball que se fa en esta associacio, i aixo es degut ad una massa social, i sobretot a una Junta Directiva en la que es troba lo milloret de la societat de Castello capital i de part de la provincia, pense i ho dic en un orgull que de veres m´ompli, que la nostra associacio es un model per a tot el valencianisme que vullga construir i propagar-se en la societat, aixina ho demostra la nostra progressio, en uns moments dificils per al valencianisme. La nostra revista Renou; les conferencies culturals, impartides per intelectuals de tot tipo pero que en el camp concret de la cultura valenciana son autentics fenomenos; les excursions per tot el Regne; les nostres aparicions continues en mijos de comunicacio i en concret en TV Castello, que es veu en totes les terres castellonenques; les colaboracions en tot aquell que vullga saber del valencianisme i de les teories que sostenen; els cursos de cultura valenciana; els premis Fadrins-Cardona Vives que enguany es troben en la seua Decima edicio, etc... etc..., fan de la nostra associacio un ser viu que no deixa mai de caminar cap avant en la lluita per lo nostre.

¡Be!, pero contestant-te directament a la teua pregunta, te comente que mos trobem en este 2007, en un any d´aniversaris per a la Cardona Vives, es l´any del centenari del naiximent d´En Josep Maria Guinot, de la fundacio fa 25 anys de la nostra associacio, i de la 10ª instauracio dels premis anuals dels Fadrins-Cardona Vives. I per tot aixo enguany serà encara mes intens, tenim preparat un curs de cultura en quatre professors de primera llinea, que serà dirigit per l´historiador, nostre Juli Moreno, i dic nostre per que a Juli lo volem a monto en la Cardona, yo personalment i encara que reconec i presumixc de la meua amistat en ell, el considere un referent de primer orde dins del valencianisme, i enguany, com ya va fent des de ya fa 9 anys serà el director d´uns cursos que iniciàrem de la ma del volgut Josep Bruixola en 1997. Estem preparant una excursio a Moixent, i un atra a Valencia pero ans visitant museus de Nules; editarem un Renou especial dels 25 anys de la Cardona Vives; tenim practicament tancat un excelent cicle de conferencies; i els premis Fadri-Cardona Vives 2007 estic segur que d´una manera especial i contant en la presencia de tots aquells que vullguen acompanyar-mos eixa nit seran mes brillants que mai.

Benet - Si em permets, com les votades ya les tenim ahi mateixa, vaig a fer-te unes preguntes relacionades en elles. ¿Cóm veus el mon politic valencià?

Gonzalo - Ho veig complex, i per desgracia massa crispat i dispersat, hauria d´existir una major comprensio entre tots aquells bons valencianistes que estant en estos moments en diferents partits. Pense que a un bon valencianiste se li deu d´exigir que milite en el partit que milite, defenga la cultura valenciana en tot lo que aço significa, i que obre de bona fe sobretot quan se tracta d´actuar en relacio als atres valencianistes, que per a res devem entendre com a enemics, estos per desgracia son mes dels desijables i front ad ells devem argumentar el perqué de nostra personalitat.

Benet - ¿T´atreviries a dir un guanyador de les votades?

Gonzalo - Crec que en estos moments el guanyador de les votades està clar per a tots, el dubte es si ho fara en majoria absoluta (yo crec que si) o no, i si algun partit valencianiste d´ambit territorial valencià es capaç d´entrar en les Corts, o en l´Ajuntament de Valencia (pense que es prou possible).

Benet- ¿Es possible que depenent de qui guanye les votades, Cardona i Vives puga prendre un rumbo o un atre?

Gonzalo -La Cardona Vives com se diu en els seus Estatuts es una associacio cultural apolitica, i per lo tant alli cap tot aquell que vullga estar i es senta valencià, obviament no es podria entendre mai que un soci de la Cardona Vives fora partidari de partits que defenen els ´Països Catalans´. El nostre rumbo passe lo que passe serà sempre el de la defensa i difusio de la cultura i llengua valenciana, de la personalitat valenciana, aixo si des de la fortalea i la base solidissima de saber lo que som, la Cardona Vives no pot tancar portes ad aquells que volen escoltar-mos, perque mosatros pensem que guanyarem pero tambe volem convencer per a no perdre mai mes, i aixo passa per aplegar i obrir-se a la societat.

Benet - Vaig a preguntar-te per un parell d´acontenyiments no molt usuals en Valencia. En primer lloc, l´aparicio d´un nou diari. ¿Quina opinio et mereix el nou diari de Lladró, Valéncia Hui? ¿Es la veu que li faltava al mon valencianiste?

Gonzalo - Me pareix una noticia d´una gran importancia, i una molt bona noticia, m´agrada moltissim eixe Diari, nomes una objeccio, ¡Ixcà! pronte es venga, encara que siga a soles en alguns quioscs de Castello, de veres que mos fa molta falta, les firmes d´eixe Diari proyecten una cultura i una sabiduria de la que els castellonencs tenim moltes ganes de beure. En quant a Joan Lladró, voldria donar-li les gracies per ser com es, per ser tant valent, tant bona persona, tant idealista, es un eixemple de persona compromesa en la seua terra, i home insubstituible en el mon valencianiste, per cert es un Fadri-Cardona Vives i aixo mos plena d´orgull als d´esta associacio castellonenca.

Si que li faltava eixa veu, i es un bon escomençament per a tindre en un futur mes veus que no se tallen lo mes minim al defendre lo nostre.

Benet - I en segon lloc, ¿Cóm creus que va a repercutir en el nostre Regne l´America´s Cup?

Gonzalo - Pense que positivament, nomes se te que vore que els senyors de l´Ajuntament de Barcelona, feren lo possible per a que eixa celebracio fora alli, i si no preferien atres ciutats del Mediterraneu, ans que Valencia, com sempre tant solidaris en mosatros, negant-mos, una vegada mes l´aigua en este cas fins la del mar.

Benet - Ara anem a canviar un poquet el to de l´entrevista. Anem a coneixer un poc mes a la persona, a Gonzalo. ¿Et pareix? ¿Si tingueres que fer un viage molt llarc, un parell d´anys per eixemple, a quines tres persones, triaries per a que t´acompanyaren?

Gonzalo - A les meues germanes, i al meu germa.

Benet - Imaginat que et trobes una llantia magica en un geni dins, que et va a concedir a soles un desig. ¿Qué li demanaries?

Gonzalo - ¡Que difícil m´ho posses!, ¿A soles un?,…  la felicitat per a tota la gent que vullc, per als que com yo se senten orgullosos de la nostra terra i treballen per ella, i per a la gent de be que hi ha en tot lo mon.

Benet - Abans d´acabar. ¿Vols afegir qualsevol cosa que cregues important dir i compartir en tots mosatros?

Gonzalo - En el valencianisme he conegut gent maravellosa, i aixo, i lo satisfet que em senc quan he complit en la lluita i el treball per la defensa de la personalitat i cultura del nostre poble, son els millors regals de lo que es per a mi una manera de viure la vida que m´ompli, i a la que he donat lo millor de mi.

Benet - Gracies per l´entrevista. Ara per a finalisar, et vaig a fer la mateixa pregunta que de moment, estic fent a tots els entrevistats. ¿Qué li demanaries als nostres politics i intelectuals?

Gonzalo - Que no siguen uns acomplexats, que estiguen en el partit que estiguen, siguen valents, que lluiten per lo nostre, que en una estrategia, si en estrategia, pero sense por a complicar-se la vida, tornen ad este poble, a Castello, Valencia i Alacant, a la Comunitat Valenciana, eixa dignitat, que perilla greument davant del menimfotisme de part dels nostres, i dels anhels expansionistes d´imperialistes frustrats, als que hi ha que plantar cara en orgull, per ser de la millor part del mon, per ser del Regne de Valencia, per ser Valencians.

Benet - Moltes gracies Gonzalo per la teua paciencia, i per haver compartit en mosatros uns minuts en la teua apretada agenda.

Ha segut un honor poder charrar en tu, puix no son moltes les voltes que u pot compatir uns minuts en persones de la teua talla.

Et desige a tu, i a Cardona i Vives un futur ple d´exits i que estigau junt al valencianisme per sempre.

De nou ¡Moltes gracies! I ya saps que, com sempre, quedem a la teua disposicio. Un abraç i fins a sempre.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari