Entrevista a María Teresa Puerto Ferre

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Entrevista feta per Joan Benet en L´Archiu

Hui mos trobem al costat d´una dona en mayuscules, una dona que a mes de ser una valencianista de peus a cap, es catedratica de llengua anglesa en l´Universitat de Valencia i pertany a la reconeguda entitat, Colectiu Fullana.

Com tots habreu encertat, efectivament, hui mos trobem junt a Na Maria Teresa Puerto Ferre.

Benet - Un abraç i gracies per concedir-mos un poc del teu valios temps.

Teresa - Dos coses. Primer, moltes gracies a vosatros per prestar atencio a les meues chicotetes batalles en defensa de la Llengua Valenciana i de lo molt que hi ha darrere d’ella. La nostra llengua es instrument d’expressio d’una cultural milenaria que el nazi-onalisme catala, per secular enveja groga, vol exterminar, i aixo jamai lo consentirem els bons valencians. I la segona es puntualisar que yo soc catedratica de Llengua Anglesa d’Institut de Bachillerat, encara que he treballat des de 1985 com Coordinadira de Didactica espedifica del Servici de Formacio del Professorat de l’Universitat de Valencia.

Benet - Benvolguda amiga Teresa, si et pareix be, anem a començar, i degut al teu curriculum, mos ixen unes preguntes que son del tot inevitables. ¿Cóm es viu el valencianisme mes pur i arraïlat com el teu des de dins d´un estament public com es l´Universitat de Valencia, catalanisada fins a les coredelles?

Teresa - El valencianisme lo te cru en l’Universitat de Valencia (parle de l’Estudi General, que es a on yo em formi) puix s’ha convertit en un bastio que necessita una “operacio renove”.

El sistema funcionarial universitari, en general, està anquilosat i des de la nefasta LRU (LleI-PSOE de Reforma Universitaria del ’83) S’ha convertit en un bunker en mans d’una ultraesquerra acartonada, rancia i dogmatica (que ya no es du ni en Rusia) i que, analfabeta ella, ha assumit el paper de franquicia sucursalera del catalanisme mes carca.

Com diu Chomsky, els dogmes en llingüistica NO ESXISTIXEN, ni tampoc en cap de les Ciencies Socials. En canvi, el falsos dogmes que mos volen impondre esta rancia Universitat catalenciana, torrejant el “infame i infecte dialecte barceloni” com suplantador de la nostra historica Llengua Valenciana, cometen una verdadera aberracio historica. Pura barbarie filologica. No obstant en l’Universitat Politecnica, hi ha alguns bons circuls de valencianisme, en casta, formats per aquells cientifics que no creen en les supercheries alluntades de l’investigacio historica catalenciana. Estic parlant del Colectiu Fullana al que m’he unit i, per cert, en molts filolecs per a defendre la Llengua Valenciana.

Benet - Una atra pregunta inevitable es en respecte al Colectiu Fullana. Per a les persones que no sapien exactament qué es, ¿Podries explicar un poquet qué es i a on vol arribar el Colectiu Fullana?

Teresa - El Colectiu Fullana, com indica la nostra definicio, “es un grup prou numeros de Profesors d’Universitat i doctors que ha naixcut per a donar resposta des de l’Universitat Valenciana a la necessitat de donar-li al quefer universitari un enfocament netament valencià i per a lluitar en el marcat dogmatisme, parcialitat i tendenciositat que impera en alguns departaments i facultats a on s’ha arribat a la censura i persecucio d’aquells professors que defenguen l’identitat valenciana”. L’objectiu del colectiu es restaurar la Catedra de Llengua Valenciana uqe fon fundada per Real decret el 26 de novembre de 1926 per al Pare Fullana. Pero serìa genuïnament VALENCIANA i ocupada per filolecs valencians.

Benet - Mos a dit un pardalet, que voste viaja molt a sovint a terres de parla anglesa. ¿Cóm es veu i quina opinio es te de l´idioma valencià fora de les nostres terres?

Teresa - Porte casi cinquanta anys viajant pel mon, sobre tot el mon anglosaxo, i visitant universitats, biblioteques i llibreries (la meua principal aficio quan ix per ahi), i he pogut comprovar l’espectacular poder de l’aparat editorial-multinacional catala que du doscents anys en una primorosa llabor de disseny-okupa invadint per terra, mar i aire tots els espais docents i lliteraris del mon mundial que han pogut. I en una unica obsessio: l’extermini de l’expressio Llengua Valenciana, que està practicament borrada de tots els mapes internacionals, i, al mateix temps, l’imposicio per tots els dominis llingüistics de l’infame dialecte barceloni, ara cridat neocatalani. Esta politica expansiva ha segut “de disseny programat”. Els valencians estem dormits en un somi d’ignorança de lo que està passant per ahi fora…

Benet - Tots sabem que voste a mes, tambe es una gran escritora, que te publicats un bon grapat de coses, entre elles el maravellos llibre, "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" ¿Cóm van les vendes d´este llibre? ¿Cóm ho calificaria?

Teresa - El titul del llibre definix el seu contingut i radiografia la trista realitat de lo que està passant: l’Extermini i suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l’inflame i infecte dialecte barceloni, (= neocatalani). El llibre es un catalec de documents i testimonis de cents de filolecs i historiadors que afirmen cientificament que lo que existix historicament com a llengua, es el valencià per ser la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del llati, que te un sigle d’Or de Lliteratura. Aixo es lo que categorisa ad una llengua com tal. El catalani jamai lo ha obtes. Perxo mos ho volen furtar. El llibre ha sigut un exit total: la primera edicio desaparegue en uns dies i la segona ya està casi agotada. Ha segut molt solicitat i ha segut enviat, estrategicament, a biblioteques i universitats insternacional. Està en el llistat de les millores llibreries d’Internet.

Benet - La romanistica es un tema que voste domina molt be. ¿Qué diu la romanistica sobre l´idioma valencià?

Teresa - El Pare de tota la Romanistica europea, el filolec alemà Friedrich Christian Díez en el seu "Grammaire des Langues Romanes" classificà ya en 1836 les llengües romaniques i, a l’igual que el seu alumne, el filolec W. Meyer-Lübke, no deixà cap lloc especial als dialectes catalans perque els consideraren “dialectes del Provençal” ("Grammaire des Langues Romanes". Paris 1890). Fon Friedrich Díez quin establi les tesis cientifiques de la Romanistica europea (encara no superades) i assentà les bases de la gramatica comparada de les llengües naixcudes del trencament del llati.

En el seu "Dictionaire Etimologique des Langues Romaniques" (1853) el filolec Díez feu l’estudi comparatiu de les llengües romaniques, i arribà a la conclusio de que la Llengua Valenciana i l’Occità eren la mateixa llengua. I arribà ad eixa conclusio darrere de l’analisis comparatiu de les obres dels nostres classics valencians, Jaume Roig i Ausias March en obres de menor rellevancia del diasistema occità-romanic.

Pero com, de totes elles, la Llengua Vaelnciana fon, per categoria historica, l’unica que alcançà la grandea de posseir un silge d’Or Lliterari, en el seu estandart consolidat, les seues gramatiques i diccionaris i la seua autonomia lexica, morfosintactica, fonetica i semantica, es perxo que… al parlar d’Occità, estem parlant de Llengua Valenciana. Per lo tant, els dialectes catalans han d’estar supeditats a la primera llengua consagrada lliterariament: la Llengua Valenciana. Mai al reves com pretenen estos mutants de la llingüistica (A.V.LL. i C.V.C.)

Aço es lo que diu la Romanistica. Des de Friedrich Christian Díez i passant pel gran gramatiste Menéndez Pidal fins als filolecs Pare Fullana, Pare Guinot i Pare Costa. I tota la Romanistica seria i cinentifica front als embaucadors alquimistes de l’infame i infecte dialecte barceloni, engendre inventat en 1906 per un quimic, i que ara estan imponent en escoles, instituts i universitats catalencianes del nostre vetust Regne…

Benet - Per a les persones que s´incorporen ara al valencianisme o que encara no tenen molt clar aixo que el catala es una parla diferent a l´idioma valencià. ¿Quines quatre o cinc punts forts i de pes podria voste apuntar aci per a deixar ben clar i pantent l´independencia de l´idioma valencià?

Teresa - Els tres elements indispensables que fonamenten la llengua valenciana son:

1. Les seues etimologies genuïnes.

2. La seua trajectoria d’acort en els principis i lleis d’evolucio de la llengua.

3. l’autoritat indiscutible d’uns Classics que l’han desenrollat i consagrat a lo llarc d’un Sigle d’Or Literari.

La Llengua Valenciana te eixos tres elements indispensables junt ad atres, tambe, d’essencial calibre:

1. Posseix des del sigle XV d’una koiné o substrat lingüístic en plena autonomia fonetica, lexica, morfosintactica, fonetica i semantica;

2. Posseix gramatiques que la estructuren com a llengua (Gramatica d’Andreu Sempere. Alcoy)

3. Posseix diccionaris (Líber Elegantiarum ..”el mes antic llexic d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve. 1472).

4. Posseix una Bíblia traduida del llati (Bíblia de Fra Bonifaci Ferrer.1478)

5. Posseix un Kempis, traduit del llati per Miquel Perez (1482).

6. I… sobretot, posseix el primer Sigle d’Or Literari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el prolec o en el colofo de les seues obres el seu, “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

Al contrari, l’infame i infecte dialecte barceloni, aixina definit pel gran guru de l’investigacio catalana Pare Batllori, no te tot l’arsenal lingüistic abans mencionat ya que no alcança el seu estandart lingüistic fins a 1906, quan el quimic Pompeu Fabra ho fabrica en el seu laboratori esperantic “creant una llengua bombarda infestada de galicismes” (Unamuno dixit).

Son infinits els testimonis que denuncien tan clamoroses carencies i tan pauperrim background en el dialecte barceloni. I to aço s’ha volgut suplir per mig de l’espoli i furt permanent del patrimoni lliterari genuïnament valencià.

Maria Teresa Puerto en el seu llibre, ´Lengua Valenciana, una lengua suplantqada´ en la ma.

Benet - Com tots sabem, la A.V.LL es un cavall de Troya del catalanisme, que mos han clavat inclos dins del nostre Estatut. ¿Quina opinio li mereix esta entitat?

Teresa - La A.V.LL , a la que hi ha que dir-li Academia Antivalenciana de la Llengua Panolla (per ser la via d’imposicio als valencians de l’infame dialecte barceloni, -adornat d’unes quantes paraules valencianes per a dissimular) es, a mes d’un cancer, un autentic fossil i una antigalla.

Les academies son fossils de creacio decimononica i en un principi es crearen per a “arreplegar i donar enllustrament”, a posteriori, a la parla del poble. Pero la A.V.LL, no es ni aixo. Fon un engendre politic creat per politics traïdors al poble valencià en el fi de regalar-li a Jordi Pujor el corsset d’imposicio als valencians de l’infame i infecte dialecte barceloni.

Baste recordar que utilisen les fraudulentes “Bases Llingüistiques del 32 de Castello” que, com diu el mateix catalaniste Sanchis Guarner: “Son una adaptacio de les de l’Institut d’Estudis Catalans” (“Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana”) i, per lo tant un frau a la Llengua Valenciana de recorregut historic respalat pels tres elements que la categorisen com a tal:

1.- Les seues etimologies genuïnes.

2.- La seua trayectoria acort als principis i lleis d’evolucio de la llengua.

3.- L’autoritat indiscutible d’uns Classics que l’han desenrrollat i consagrat a lo llarc d’un Sigle d’Or Lliterari.

Res d’aixo te l’infame i infecte dialecte barceloni fabrì i, en canvi, l’incultura (o els interesos espuris) dels politiacademics de la A.V.LL, ho han triat per a suplantar a la nostra historica Llengua Valenciana. Esperem que la joventut valenciana reaccione algun dia.

Per cert, els idiomes inteligents com l’angles carixen d’academies-cosset: a soles fabriquen bons diccionaris que arrepleguen la parla del poble.

Benet - Ara si hem permet com sempre solc fer, li vaig a fer un parell de preguntes per a coneixer millor ad eixa gran dona que tinc al meu costat. ¿Que triaria voste, un vals a l’abric d´un llar o una salsa en mig de lo carrer?

Teresa - Sempre triaria un vals a l’abric d’un llar per dos raons:

1.- Perque soc molt del meu llar i perque soc molt romantica. No m’agrada el soroll ni la charanga festivalera. Soc mes donada als silencis i a l’eixercici intelectual. I aixo es fa molt be a la voreta d’un llar.

Benet - ¿Qual es el llibre que mes li ha agradat llegir?

Teresa – Tinc molts favorits. A mes de la meua passio i hobby per la filologia, m’encanta l’ensaig historic i la sociologia. Tambe m’agraden la novela historica, ben fonamentada, com els Episodis Nacionals de Galdós que ara estic rellegint. Ara s’escriu molt de fem. M’entusiasma la novela de Blasco Ibañez, a qui, per cert, descobri des d’un text en frances als quinze anys quan anava a l’Alliance Française: eix estiu em llgi totes les seues noveles i quedi enamorada dels seus clarejars en l’Albufera.

No obstant, he de confessar la meua especial debilitat per l’autor britanic George Orwell pel seu excelent periodisme de rabiosa actualitat (pese a haver mort en 1950) i pels seus eixemplars noveles de ciencia ficcio que han passat a la posteritat i son intemporals.No em canse de llegir-lo. Les seues obres genials “Animal Farm” i “Ninety Four” son dos monuments immortals en defensa de la democracia i contra els tres totalitarismes socialistes que assolaren el sigle XX: comunisme, fascisme i nazisme. Fon un intelectual d’esquerres, subversiu i inconformiste, que, desencantat per eixa estafa ideologica que es el socialisme modern, veu la llum i tingue l’honestitat de denunciar, contra corrent, la seua vena totalitaria i les seues amenaces contra les llibertats democratiques. En el Regne Unit les seues obres son d’obligada llectura formativa per als adolescents.

Benet - Ara li vaig a fer la mateixa pregunata que estic fent a tots els entrevistats. ¿Qué li demanaria als nostres politics i intelectuals?

Teresa - La politica espanyola, desgraciadament, està feta una ‘opera bufa’. L’escombro actual d’esquerres que desgoverna Espanya en el seu radical ZP a la capçalera es el fent-me riure d’Europa. L’esquerra espanyola, i la valenciana en el seus intelectuals, està feta una momia i, al desplomar-se la seua ideologia en 1989, l’ha substituit per l’odi, el cainisme i el guerrecivilisme en lloc de modernisar-se com lo han fet en U.K. o en Alemania. D’atre costat, el socialisme historic valencià sempre fon valencianiste i blaver. Ara se mos ha tornat catalaniste i traïdor al poble valencià. Aixina que li demanaria dos coses:

1.- Que es modernise a l’europea i deixe de fer cainisme.

2.- Que es valencianise i deixe de ser el pelfut de la rica dretaça catalana.

La dreta espanyola i valenciana s’ha modernisat molt i està a l’altura de l’europea o, inclos millor, en temes economics. Pero te dos defectes; es molt comoda i cobart.

Deuria d’oblidar-se de complexos i estar orgullosa del seu passat i del seu present i chafar fort ya que fon la dreta espanyola a ulls del mon internacional, la que realment portà la democracia i la que millor propicià en el desenrrollisme espectacular dels ’60 i en una prospera classe mija que fon el matalaf a on descansa la democracia.

Aixina i tot no ha sabut defendre els interessos valencians; ni la llengua valenciana ni la nostra cultura, en honroses excepcions com Ferran Giner, que si lo ha fet. La dreta valenciana deixà la cultura en mans d’una esquerra inculta i illetrada i camina per ahi fent d’incenser de traïdors catalanistes com Sanchis Guarner o el falangiste Fuster. Un horror. Per lo tant, a la dreta valenciana li demanaria que tornara la cultura al valencianisme historic i erradique dels nostres centres docents eixe cancer de illetrats catalanistes en els seus infectats llibres que estarien molt be treballant de “servidors organics” del stalinisme-soviet. Mai en democracia.

Benet - Pero no m´agradaria que finalisara esta entrevista i li hi haguera quedat nacosa dins de voste que volguera dir o compartir en mosatros, aixina que si vol, pot afegir lo que estime oportu.

Teresa - Si. M’agradaria afegir nacosa i es un crida d’alerta i reflexio a esta classe mija i alta valenciana per a que reaccione. Perque sent capaç de gastar-se fins ad un millo de les antigues pessetes en fer fallerisme i en focs artificials, es incapaç d’invertir ni un duro en la seua cultura en la seua llengua i en lluitar contra este genocidi cultural del que, si no reaccionen, no podrem recuperar-mos mai. El poder economic de l’enemic es monstruós i se mos ha colat en les aules: alli estàn els nostres chiquets…

I una atra crida d’alerta a la gent jove valenciana i valencianista per a que sapien arreplegar l’esperit de rebelia dels que forem “rebels del ‘68” i sapien reaccionar contra este monstruo de set caps que, a base de mentires historiques, a soles vol convertir-los en els “panolis utils” del catalanisme mes retrograt i antidemocratic per feudal i per totalitari.

Benet - Molt estimada Na María Teresa Puerto, ¡Moltissimes Gracies per atendre-mos tan amablement! Gracies pel seu temps, i com sempre, mos posem als seus peus i quedem a la vostra disposicio.

Teresa - Moltes gracies a vosatros per ser una plataforma de lliure expressio i permetre’m eixercir-la.