El modernisme catala

Per Domingo Gimeno Peña

Al llarc del temps, els pobles passen per epoques de gloria i de penuria, de progres i de recessio. Totes estes circumstancies son les que van forman l´historia i les peculiaritats dels pobles.

Hi han ciutats que en temps preterits van tindre gran protagonisme, sent hui modestes i sense gran influencia. Pel contrari atres, havent tingut poca importancia en el passat, hui gojen de gran esplendor.

Les grans edificacions, ajuntaments, iglesies, castells, catedrals, son una prova irrefutable de la grandea d´atres temps. Per eixe motiu, en l´actualitat, hi ha gran interes en restaurar els edificis emblematics per aixina millorar l´image dels pobles i recordar el seu passat glorios.

Tal com Ricardo Garcia Moya, en el TRATADO DE LA REAL SEÑERA nos va mostrar, entre 1890 i 1912 la Catedral de Barcelona, va ser “ restaurada “, afegint elements, i transformant el modestissim edifici, en espectacular catedral neogotica.

Durant decembre i giner, se va celebrar en Castello, una exposicio dedicada al MODERNISMO CATALAN. En dita exposicio havia un gravat pintat a ma de 110x70 cm, cedit per la Catedra Gaudí, de Barcelona.

El gravat, ademes del proyecte de la frontera, duie la següent explicacio: “Renaixença. El diari de Catalunya ab desig que la obra de la Catedral Basilica de Barcelona tinga una terminació digna de la pietat i grandesa de la capital del principat i del cual abanzament de las arts i a fi de ilustrar la opinio publica, indicacio feta per las corporacions: Associacio Catalanista de Excursions Cientificas, Associacio Cientifica de Barcelona, Associacio de Escursions Catalana. Publicá aqueix proyecte de fatxada que l´any 1881 ideá per a la propia catedral a instancias del seu excelentisim Capitol.

Arquitecte don Joan Martorell, Gravat don Antoni Gaudí Cornet”.

Les associacions catalanistes, no podien acceptar que pobles com Morella, Sant Mateu o Segorb, tingueren iglesies molt mes artistiques que Barcelona, per lo tant n’hi havia que construir una mes grandiosa, per aixo el Diari de Catalunya desijava que “la Catedral Basilica de Barcelona tinguera una terminacio digna de la pietat i grandesa de la Capital del Principat i del avanzament de las arts”. Evidentment en eixa epoca, ni tenien una cosa ni l´atra, per lo tant n’hi havia que ilustrar a la opinio publica.

L´any 1912 se va inaugurar la Catedral Basilica de Barcelona, en el nou estil neogotic, prova “IRREFUTABLE” de l’ancestral grandea de la Capital del “Principat”.

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit