Autogovern i senyes d`identitat

Per Domingo Gimeno Peña

La falta d`autogovern, es la causa fonamental de la perdua de les senyes d`identitat dels pobles.

Este principi reconegut per tots, en Castello no es cumplix en absolut. Tant la Real Senyera com l`Himne Regional, la Llengua Valenciana o la religio, en quant a senyes d`identitat valencianes, no mai han tingut tanta indiferencia quant no detractors, com ne tenen hui, despres de vint anys de govern autonomic.

Les inversions multimillonaries en l`ensenyança, televisio autonomica etc..., no han servit per a fer coneixer als valencians la seua verdadera historia i cultura en comu, i aixina entre tots defendre-la d`agressions de fora i de dins.

Heraldica: Els edificis antics mes emblematics de Castello, lluïxen l`heraldica del Regne de Valencia ( inclus en temps molt dificils per al regionalisme) com a prova del nostre orgull de ser valencians. El Fadri, l`Ajuntament, la Con-catedral, l`Institut Francesc Ribalta i algun atre, tots tenen en la frontera el Losange Coronat, emblema del nostre antic regne. L`institut, dalt del Losange lluïx Lo Rat Penat, completant la nostra heraldica.

L`estatua del Rei en Jaume es un eixemple modelic de l`heraldica en la Corona d`Arago. Dalt el rei, en la seua heraldica propia com a rei de tota la corona. Als seus peus, en quatre florons, els escuts diferenciadors d`Arago, Valencia, Mallorca i Catalunya. Lo Rat Penat estaba representat en l`artistica reixa de ferro forjat que tancaba el monument. Despres, la reixa va estar uns anys junt al Fadri, pero aprofitant l`ultima restauracio, l`han feta desapareixer.

Senyera: El dia 6 de febrer de 1908 l`Ajuntament de Castello, a proposta del regidor Gaeta Huguet, va aprovar per unanimitat la següent proposta: ´Destinada a aquest exelentísim Ajuntament será confeccionada una senyera que sía fac-simil de la qu´ecsistic á la metrópoli valentina y qu`els reys de la nostra nacio li donárent com a propia ( .... )´. (HMV, Renaiximent, 22-11-1908, nº 7, pg.1-2)

El 25 de juliol de 1930, en la Ciutat de Valencia es va celebrar La Festa de la Real Senyera, un acte regionalista fortament lligat a la nostra bandera. Acte presidit pels alcaldes de les tres capitals de provincia i els presidents de les tres diputacions provincials. Despres del president de la diputacio de Valencia prengué la paraula el senyor Breva, alcalde de Castello, dient: ´Ante el juramento de fidelidad a la señera, la voz de Castellón no podia faltar y aquí estoy para deciros que no es vuestra solo la señera, es de toda la región....´ acabà abraçant a l`alcalde i besant la senyera. L`alcalde d`Alacant sr. Mengual tambe digué: ´Vengo en nombre de Alicante a sumarme al homenaje que tributais a nuestra señera, la Señera de la Región Valenciana....´. Despres la manifestacio encapçalada pels alcaldes i presidents de les diputacions, en el Parterre, tornà a interpretar l`Himne Regional. ( H.M.V. Las Provincias, 6-7-1930, pg. 2).

La Real Senyera sempre s`ha tingut en Castello com algo entranyable, (entitats com els Cavallers de la Conquesta, la lluïen en els seus actes) pero hui, se llimita als edificis oficials per imperatiu llegal, i l`Himne Regional al menys que yo sapigue, nomes se cante en Castello una vegada l´any, en l´entrega dels premis Fadri de la nostra Cardona Vives.

La Llengua: La Llengua Valenciana va tindre en Gaeta Huguet u dels primers professors de tota la regio; donava classes en sa casa abans dels cursos de Lo Rat Penat, al mateix temps que patrocinava els 3.000 eixemplars de la gramatica del pare Fullana. A la mort d`Huguet, Lluis Revest el sustitui en l´ensenyança, al temps que feya la “Gramatica de la Llengua Valenciana, notes per al seu estudi i conreu“, en la que sense els actuals complexos i en tota claritat, nos explica en quins punts genuïns valencians son inaceptables les formes catalanes i lo ridicules i confusses que resulten en la llengua valenciana.

Castello sempre ha tingut molt clar quina es la seua llengua i quin el seu nom. L`Universitat Jaume I per lo vist no ho te tan clar, i eixa falta de claritat li ha portat conflictes judicials, pedre´ls i quedar en evidencia. Realment lamentable.

Religio: Sant Vicent Ferrer, patro de la Comunitat Valenciana, sempre ha tingut molta presencia en Castello. El dia de Sant Vicent va ser festa en Castello fins despres de l`estatut que la van llevar, i tant en la basilica com en la Capella dels sants patrons en Santa Maria, Sant Vicent sempre ha estat junt a la Mare de Deu del Lledo i Sant Cristofol, patrons de la ciutat.

Enguany, que ademes de la festa del Lledo, celebravem el 750 aniversari del privilegi del trasllat concedit pel primer rei cristia del Regne de Valencia, el patro d`este regne, de forma sorprenent, es substituit per Sant Blai, sent per tant marginat en tots els actes. Des del Compromis de Casp, que no es va decantar pel Comte d`Urgell, Sant Vicent Ferrer no es sant de la “devocio” d`alguns.

Com podem vore, els castelloners sempre nos hem sentit valencians i hem lluït orgullosos l`heraldica valenciana; pero mentres la nostra Generalitat, poc o no res, està fent per a fomentar el sentiment valencià, el catalanisme no ha parat d`enfrontar-nos a Castello i Alacant en Valencia, nostre cap i casal. “Dividix i venceras”.

* La Real Senyera, Antoni Atienza

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari