Pagar el pato

Per Joan Lluis Musoles

Les grans sifres economiques solen marejar i donar mal de cap, per que despres d’asimilar i compendre les quantitats, a voltes indecentes i atres incoherents , acabes pensant en la cruga realitat : tot aixo ix de la nostra boljaca.

Per aixo la noticia que vaig lllegir en un diari digital me va cridar l’atencio, en un principi, per lo clara i lo concisa que era. El titular dia: “Entre tres estatuts autonomics ,acaparen el 40% de l’inversio estatal” . ¡Molt de conter en lo que posa!¡El 40 % ,entre tres , i som 17! Com ya habran suposat , la nostra, la valenciana, no se troba entre les tres afortunades del repartiment dels impostots de tots….

¿Quines son les afortunades? Puix son l’andalussa, la balear, i com no, la catalana…Ahí t’escomença el cap a pegar voltes i comprens l’inutilitat e incompetencia de la clase politica que mos goberna en Valencia, que es incapaç de negociar un estatut per als valencians digne, que damunt no tenen ni la poca vergonya de fer com atres comunitats i refrendar-lo per el poble , i que no saben queixar-se davant dels abussos i mals repartiments que se fan desde l’Estat de la recaptacio dels impostos…i lo mes fort es que els dos partits majoritaris volen vendre-ho com un eixemple de normalitat i a seguir, i comprens que desde Madrit tenim un gobern fluix , que no sap dir que no a res .

Be, a res no, als valencians si que mos diuen que no, i ho fan sense fer botilles. L’estatut valencià es l’unic que no reconeix a Valencia com una nacionalitat, quan Valencia es lo mes paregut a un Estat o Nacio que hi havia dins d’Espanya , en lleis, dines ,exercit i llengua propis, i no obstant se reconeix la nacionalitat de comunitats com l’andalussa o la gallega…Si no ho veig, no me ho crec.

En els ultims anys, Espanya se pareix molt a una colla d’amics que despres de fer el gran festi, pegarse la gran “fartà”,i estar tots sentats en la mateixa taula , poc a poc ,van alçant-se de la taula els mes espabilats, i aprofitant que els demes estan encara enbobats en la festa i l’algaravia , se’n van dient-li al cambrer : “ya pagaran els meus amics,que se queden un ratet mes”.

Es ahí on tenim que dir els valencians prou, que ya estem farts de pagar les festes dels demes, i que, o mos alçem de la taula i el que vullga seguir la festa que la seguixca hasda les ultimes consequencies, o entre els que seguim sentats, cridem als que s’han alçat i que tornen a la taula i que s’esperen a que traguen el conter i pagar entre tots la festa…No sigam els valencians els que tingam que pagar el pato…

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera