Manifest de la Federacio Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia davant la sentencia del Tribunal Suprem de 15 de març de 2006.

Reunida en sessio extraordinaria l’Assamblea de la Federacio d’Entitats Culturals del Regne de Valencia per tal de valorar l’alcanç de la sentencia de 15 de Març d’enguany, que resol el recurs contencios administratiu promogut per la antivalenciana Accio Cultural del País Valencià contra l’Orde de 22 de Decembre de 1994 de derogacio de l’equivalencia dels certificats de coneiximent de valencià de la Junta Qualificaora de la Generalitat Valenciana en els expedits per la Generalitat catalana i pel Govern Balear de coneiximent de catala, i vistes les consideracions i valoracions contingudes en els fonaments de dret de la mencionà sentencia aon es reconeix que la Generalitat Valenciana ha sostingut que “el valencià es una varietat de la llengua catalana”, esta Federacio Coordinadora

MANIFESTA:

PRIMER.- Que resulta totalment repudiable l’actitut mantinguda pels representants llegals de la Generalitat Valenciana en este procediment que, llunt de lluitar contra les pretensions de Accio Cultural del País Valencià, ha protagonisat una parodia judicial posantse del costat d’estos hasda el punt de donarlos la rao sostinguent lliteralment – la propia Generalitat Valenciana – que “el valencià es un dialecte de la llengua catalana”.

En estos termens es manifestà la Generalitat i d’esta manera s’arreplega en el fonament de dret septim “in fine” de la sentencia del Tribunal Suprem quan diu que “la línea argumental seguida por la Generalitat Valenciana viene a reconocer lo anterior, desde el momento en que pone el acento en que el valenciano es una variedad de la lengua catalana y en que es el dato de esa variedad el que justifica la dualidad de certificaciones administrativas que preconiza y la aquí polémica supresión de convalidaciones”.

Este fet, sense precedents ni en la jurisprudencia ni en la politica valenciana ha produit que per primera vegà tingam una sentencia aon es proclama jurisdiccionalment que el valencià i el catala son la mateixa llengua.

Hasda ara, les sentencies publicaes desde la del Tribunal Constitucional d’Abril de 1997 a soles es fea referencia a la possibilitat d’equiparar academicament les denominacions de valencià i catala, pero en cap d’elles s’havia mantingut que foren una mateixa llengua.

D’esta manera, la dimensio i gravetat d’esta sentencia constituix l’agressio mes greu a la substantivitat independencia de l’idioma valencià a lo llarc de tota l’historia del Regne de Valencia.

SEGON.- Esta Federacio Coordinadora ya va advertir en son dia que la creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVL) no era una atra cosa que una clamorosa cessio davant el govern catala i els sectors catalanistas en la Comunitat Valenciana. Tant la seua llei de creacio com el vergonyos dictamen de l’AVL de 9 de Febrer de 2005 aon es proclama l’unitat llingüistica del valencià i el catala no son mes que instruments politics i juridics donats pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana per a que els que definen l’inexistencia de l’idioma valencià puguen dur a terme la seua tasca d’eliminacio sistematica en coleges, instituts, universitats, administracions i mijos de comunicacio.

Junt a les falses i temeraries manifestacions de la Generalitat Valenciana en el pleit de que el valencià es una varietat de la llengua catalana, la sentencia del Tribunal Suprem arreplega dos consideracions que es constituixen com a una autentica acusacio contra el Partit Popular de la Comunitat Valenciana i la seua politica catalanista i de cessio.

Quan la sentencia manifesta que “es especialmente significativo el acuerdo de la Academia Valenciana de la Lengua de 9 de febrero de 2005. En este dictamen se afirma que la lengua propia e histórica de los valencianos, desde el punto de vista de la filología, es también la que comparten las Comunidades Autónomas de Cataluña y de las Islas Baleares y el Principado de Andorra, y que las diferentes hablas de todos estos territorios constituyen una lengua, un mismo sistema lingüístico; y que es un hecho que en España hay dos denominaciones igualmente legales para designar esta lengua: la de valenciana y la de catalán”, el Tribunal Suprem no està fent una atra cosa que dir i reconeixer que el dictamen de l’AVL que tenia com a finalitat la susposta “defensa” del valencià no ha servit per a una atra cosa sino que per a combatre la seua substantivitat i rana d’idioma independent.

D’esta manera el dictamen i la mateixa existencia de l’institucio academica adscrita a la Conselleria de Presidencia de la Generalitat Valenciana s’han constituit com el millor element de destruccio de la llengua valenciana i la prova contundent i mes efectiva per a aquells que neguen la seua existencia ila combaten en els tribunals de justicia.

TERCER.- La Federacio Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia vol denunciar publicament la campanya de confusio i falsetats en la que s’embolica el Partit Popular de la Comunitat Valenciana per tal d’amagar les seues responsabilitats i confondre a la ciutadania. Es fals i inoperant que un nou decret de deshomologacio recupere l’espai juridic perdut per a la llengua valenciana. L’argument del PP de que en el nou estatut i en l’inclusio en ell del terme “idioma valencià” es crea un nou marc juridic que fa inaplicable la sentencia es, lamentable i tragicament, mentira per la senzilla rao de que en l’Estatut del 82 la llengua valenciana estava reconeguda tambe oficialment com a “idioma valencià” art.7.

El President Camps ha de compareixer davant la ciutadania i assumir les gravissimes conseqüencies d’esta sentencia i demanar perdo per les seues culpes i procedir a cessar fulminantment tant a les persones que intervingueren en la defensa i representacio de la Generalitat davant el Tribunal Suprem com al Conseller Portaveu, Esteban Gonzalez Pons, per ser ell el qui pactà en ERC, CiU i PSC el contingut de l’ultrajant dictamen de l’AVL que ha servit per a que els catalanistas d’Accio Cultural guanyen este pleit.

QUART.- La Federacio Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia propon i exigix al President de la Generalitat, Francisco Camps, que en tota urgencia promoga davant les Corts Valencianes una llei autonomica que aclarixca d’una vegà per totes que el valencià i el catala son dos llengües diferents i que promoga actuacions llegals per tal de defendre l’identitat i substantivitat de l’idioma valencià, inclus establint un marc juridic i sancionaor per a aquelles persones que atenten contra la seua existencia.

No es pot admetre que desde institucions com la Generalitat Valenciana o l’Academia Valenciana de la Llengua, aon gran part del seus components perteneixen a l’Institut d’Estudis Catalans, es treballe, en el presupost oficial, socavant el pilar fonamental de la nostra cultura i personalitat.

Quan el Tribunal Suprem proclama en sa sentencia que “el problema de si son o no lenguas diferentes el valenciano y el catalán ya ha de aceptarse que no está resuelto en el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, según ha declarado la STC 75/1997” està reconeguent que la nostra llengua valenciana està indefensa i carix dels instruments llegals oportuns per a defendre la seua genuitat i independencia.

QUINT.- La Federacio Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia torna a exigir publicament la derogacio immediata de l’Academia Valenciana de la Llengua, de la seua llei i del dictamen de 9 de Febrer del 2005, i demana la creacio d’una Academia de la Llengua Valenciana composta per academics que creguen en l’existencia de l’idioma valencià i que treballen, sense remuneracio, en la defensa de la seua personalitat diferencià.

Ciutat de Valencia, 10 d’Abril del 2006

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari