Associacio Cardona i Vives

Josep Melià i Castelló (Poesia)

Per Josep Lluïs García Ferrada

L’any 2005, ha segut un any per a oblidar-lo i, especialment, per oblidar-lo la família de valencianistes confiada de sempre en la calitat lliteraria dels seus lletraferits. A Casp, li seguiren el pare Costa, Pere Delmonte i, també Josep Melià i Castelló. Fa un parell de números de RENOU, publicarem una semblança de Pere, hui, volem honrar a Melià de la manera que es mereix un home en qui, la lliteratura en totes les seues facetes, no va tindre secrets. Josep dominà per igual el teatre, del que era un erudit, la prosa i, com no la poesia. Fon mestre en Gai saber i se n’anà deixant per als d’ell una garbera d’honors, de premis i de flors naturals, dignes del genit que duya dins. Arreglo seguit transcrivim u dels seus poemes per a deixar constància, especialment, de la seua poesia, poema tret del llibre Manoll d’Anels, publicat per Lo Rat Penat en 1998.

Dema pensare en tu. Dema. Quan tinga
el gust del despertar en les genives;
quan oigga el bronze nou de les campanes
cantant-me el teu amor mentres repiquen ;
quan no te l’atractiu de la llum clara
obrint-me a colps de somis les pupiles;
quan tot siga somriure que dibuixa
camins a l’infinit de les caricies.
Dema. Quan la tristor se torne cendra
cremant els desenganys en negres pires
i tot se torne entorn niu de promeses
i nuc de carrussels que alegres giren,
podre pensar en tu. Podre atra volta
retraure el gust a mel de perduts dies;
podre borrar les ombres dels fracassos;
les marques dels dolors i les ferides,
i fent del pensament llauger mensage
que vole al teu encontre i que te cride,
portar-te al meu costat, amor, com sempre,
igual que ahir i hui, a on vullc que estigues…