Com diem en el RENOU anterior, el 11 de març i en la catedral de Sogorp s’oficià un funeral per l’anima del pare Guinot i celebrarem un dinar de germanor per tal de deixar constancia del gran afecte i reconeiximent que la gent vinculada al valencianisme encara li professem. En pagines interiors hi ha un reportage sobre alguns aspectes de la jornada.
Un any mes la Cardona Vives ha otorgat els premis “Fadri-Cardona Vives” a persones que per algun motiu han segut acreedores dels corresponents mereiximents. Tambe en pagines interiors deixem constancia grafica d’una velada entranyable en assistencia de molta gent que, procedint de tot lo Regne de Valencia, acudix a Castello convertint-lo per una nit en el centre del valencianisme.
Llamentem molt de veres la perdua d´un gran valencià i millor persona. El 25 d’abril moria Joan Gil Barberà. La Cardona Vives lamenta profundament la seua mort. Bon amic, descansa en pau.
Tambe, en els moments que ya tanquem l’edicio, nos enterem de la mort del pare Alminyana. Es de supondre que entrarà al cel proferint “El Crit de la Llengua”. Descanse en pau.
Es hora de tancar l’actual edicio. Dura, amarga, tremenda noticia. Els nostres germans de Valencia capital son noticia en el mon sancer. Un accident ha segat la vida de 42 persones i ha deixat atres tants ferits, alguns de molta consideracio. El “progres”, esta vegada a traves del “metro”, ha tret la dalla i ha sembrat el camp de tragedia. Servixquen estes curtes llinies per a testimoniar el nostre condol i el recolzament als familiars de les victimes.
Com un balsem nos vindra l’arribada del papa Benet XVI al cor del Regne de Valencia. Ya ha anunciat que canvie l’itinerari per a pregar pels morts i accidentats en el mateix lloc on se produire la tragedia. Esperem que se trobe com en sa propia casa i que les nostres autoritats tinguen la sensibilitat de fer-lo parlar, si procedix en algun moment, en “autentic valencià”, en el valencià del poble i no en el fem que propaguen l’administracio i l’universitat.