Associacio Cardona i Vives

Apunts de gramatica valenciana

Per Josep María Guinot i Galán

EL PRONOM. PRONOMS PERSONALS

1) La forma plena te lloc darrere de verp acabat en consonant o diftonc, i s’unix ab ell per mig d’un guionet: -me, -te, -se, -nos, -vos, -lo, -la, -los, -les, -li, -ho, -hi, -ne.

2) La forma reduida s’usa quan el verp acaba en vocal, i s’unix per mig de l’apostrof: ‘m (‘ns), ‘t, ‘s, ‘l, ‘ls, ‘n. Eixemples: dona’m pa; canta’ns la canço; menja’t la carn; puja’ls dalt.

3) La forma elidida s’usa quan el verp comença per vocal o haig i el pronom debil va davant, unit per mig de l’apostrof: m’, t’, s’, l’, n’; la forma “els” (com es natural) no s’elidix. Eixemples: m’admire, t’entenc.

4) La forma reforçada s’usa quan va davant d’un verp que comença per consonant, encara que en este cas pot tambe utilisar-se la forma plena. El pronom en esta forma va separat i invertit: em, et, es, (el, els ens, nos). Eixemples: et mire, es veu, el canta, els mediten.

OBSERVACIONS

a) En la segona i tercera persona del plural, les formes valencianes vives i correctes son nosatres, nosatros, vosatres, vosatros; son arcaiques nosaltres i vosaltres. Tampoc deuen admetre’s les formes vulgars o vicioses mosatros, moatros, matros, vatros.
Estranya per complet es la forma US en conte de Vos: vos volem, no us volem.

b) El pronom de respecte en valencia es voste i vostes i no vos. Pertanyen a la segona persona encara que a vegades s’usen com de tercera persona: vostes, facen el favor d’entrar.

c) El reflexiu SI, va acompanyat de l’indefinit mateix. Eixem-ples: de si mateix, de si mateixos, o de si mateixes.

d) El valencià modern preferix el pronom debil NOS a ENS, Eixemple: nos (mos) enveja, no, ens enveja. La forma MOS, popular, no es correcta.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)