Refrans valencians
Per Carlos RosLo bort i la mula , sempre fan una.
La bona capa, molt tapa.
La pobrea es fara rica, si a menjar poquet saplica.
Lo gos del hortola, ni rocega el hos, ni deixa rosegar.
Lo que not ha de aprofitar, deixau anar.
La gala del nadar, es saber guardar la roba.
Lo fart, no te ansia del deju.
La por guarda la vinya, que nol vinyader.
Lo ques de deu, a la clara es veu.
La lley de deu´no vol trampa.
Lo gat escaldat, en aigua frada te prou.
Lo millor amic, lo mort.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
