Les muralles de la ciutat de Castello

El noble Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la poblacio de Castello en el pla, la disenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construiren en el mur, configurant la muralla migeval.

(…) Y por ende la nueva villa tomo por insignias y armas en sus sellos y escudos un hermoso castillo con tres torres. Este muro que diximos ha sido después por los moradores de la villa con grandes gastos reparado y fortalecido con muchos baluartes y otros reparos (1).

Tram de la muralla migeval

En la muralla s’obriren tres portes, la denominada de Valencia, en direccio cap al sur; la de Tortosa, orientada cap al nort; i la que portava a les poblacions de l´interior, a l´oest de la ciutat. Queda constancia de que la poblacio de Castelló fon refortificada a finals del segle XIV.

Els vestigis descoberts i rehabilitats de la Torre dels Alçament son restes castrals de la fortificacio migeval. La seccio conservada de la torre dels Alçaments correspon a un dels portals del recinte murallat del segle XIV. Realisada l´excavacio les troballes es troben exposades en un aula del museu, en acces per la Plaça de les Aules.

Llenç de la muralla Lliberal (s. XIX)

En els segles migevals es construiren valls, muralles i torres defensives per a protegir la vila. Estes fortificacions foren destruïdes en el segle XIX per a favorir l´eixamplament de la ciutat.

Els acorts presos a lo llarc dels segles XIV i XV pel Consell municipal de Castello que aludixen a les muralles i fortificacio de la vila son numerosos. Arreplegarem nomes alguns d´ells.

Un acort del Consell de Castello de 1386 determinà que es triaren diversos prohoms, concretament u per cada una de les parroquies, per a que intervingueren en tot lo que es referix a la fortificacio de la vila.

(…) E com sobre la ordenacio de murs, valls e portals de la dita villa, obra e regiment d’aquells hagues electes ya certes persones.

Un atre acort pres en 1389 senyala que davant de la possibilitat que gents estranyes penetren en el Regne, el “lochtinent de governador” afirma que les obres de reparacio de la muralla de la vila han de reprendre´s.

(…) e que continuament entenent en les obres del mur de la Vila e altres forniments necesaris a la dita Vila.

Aixi mateix, el Consell de Castello aprova en 1390 que el municipi correga en els gastos de reparar l´Hospital de Trullols, en ocasio de reparar la muralla.

Uns anys mes tart, en 1416, el Bayle de la vila transmet la necessitat de reparar la muralla i avisa que si el Consell municipal no ho fera la repressio del Monarca caiga contra el municipi.

(…) Item fon proposat en lo dit Consell per l’onrat en Pasqual Ferrando, batlle de la dita Vila, que, com la Torra del Portal d’en Pasanant del mur fos derrocada, que plagues al honrat Consell que aquella plagues fer e tornar (…).

Per a que es complixca l´acort el Consell nomena un veedor que vigile la reparacio de torres i muralles.

El 12 de setembre de 1423 el Consell acorda tapar tots els forats que hi haguera en la muralla i torres del seu recinte, ordenant que facen lo propi els veïns en les seues cases.

(…) Item lo dit honrat Consell provehi e accorda que per lo sindich fossen tancats tots los forats del mur e de les torres, de dins e de fora.

Per mandat del monarca Alfons el Magnanim, el Bayle de la vila ordena en 1424 que es repare la muralla.

(…)Item fon proposat per l’onrat Pascual Ferrando, batle, que com los murs e les torres de la Vila segueissen mal arçades, ço es, les torres cavaleres e alguns cabirons que eren podrits; per ço, de part del senyor rey, requeri lo dit Consell que lo dit mur e torres fossen acabades e lo Consell acorda que.l dit mur e torres d’aquell fossen acabades.

Hauriem de ressaltar que als gastos de reparacio de les muralles havien de contribuir tots els ciutadans, com es posa de manifest en el següent acort de 7 de març de 1456, en el que s´estipula que si el clero de la vila no vol colaborar en els gastos de la reparacio de la muralla, el Consell farà execucio dels seus bens.

(…) lo dit honorable Consell provehi e ordena que, si los preveres no volen pagar graciosament segons se son concordats ab la Vila, que sien executats de la quantitat que an acordat ab la Vila (2).

La muralla migeval en el segle XV seguia el següent itinerari: al W., per la plaça del Rei; al N., pels carrers de Clavé i Sant Lluís; al O., pel carrer Governador, i al S., per les de Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Escultor Viciano. Recinte murallat que tenia sis portes nomenades: en Pasanant, o l´Om -sur del carrer Major; en Ramón de Pauls o del Spital -nort carrer Major-; Jussana o en Rubio -nort carrer Enmedio-; en Guardiola o dels Gascons -sur carrer Al mig-; la de la Fira -oest-, i la de l´Aigua o Sant Agusti -este-. Existien, aixi mateix, alguns portons de chicotetes dimensions com el del Moli Roder o del Roser -S.E-, i el de la Illeta o en Pons -carrer Núñez Arce-, que donaven eixida a l´horta per la part oriental de la muralla de Castello (3).

La Muralla del XIX o muralla “Lliberal de Castello” va constituir el segon recinte murallat. Es va construir com a conseqüencia de l´esclat de les Guerres Carlistes. El seu traçat determinà les rondes de la ciutat i la tendencia al pla romboïdal que presenta la poblacio.

La trama urbanistica de Castello ha segut analisada per J. Quereda i V. Ortell i han exposat un estudi detallat del creixement i fisonomia urbana de la ciutat des de la Baixa Edat Mijana als nostres dies, examinant el proces evolutiu de la seua configuracio.

1 MARTÍN DE VICIANA, R., Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. Reimpresio facsimil de l’edicio de 1564. “Estudi preliminar” de Sebastián García Martínez. Departament d’Historia Moderna de la Universitat de Valencia. Publicada en la serie Monografies i Fonts. Valencia 1564-1972. Llibre tercer, foli CXXXXVI v., p.308.

2 ARCHIU MUNICIPAL DE CASTELLO (A.M.C). Llibre de Consells, ROCA TRAVER, F., i FERRER NAVARRO, R., Historia de la Cultura Valenciana (1263-1400). Documentos para un estudio. L´obra mencionada compila els documents que citem. Fon publicada per la R.A.C.V. Valencia, 2004.

3 QUEREDA SALA, J., i ORTELL CHABRERA, V., La Plana de Castellón. Estudio Geográfico. Castello, 1993, pp.74-88.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari