Associacio Cardona i Vives

Apunts de gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

EL PRONOM (continuacio)

Hi ha un pronom neutre, invariable, en valencià, que no te existencia pareguda en castella, pero sí en catala: el pronom HO que tampoc te relacio etimologica en els d’atres persones. Este pronom es sempre aton i s’usa unes vegades com complement d’acusatiu: ¿qui ha dit aixo –Ho ha dit mon pare. ¿No compres lo que te dic? –No ho compre. Atres vegades s’usa com atribut predicatiu, expressat per un nom o un adjectiu en oracions atributives (ab ser, estar o un atre verp copulatiu), Eixemples: creia que era Pere i no ho era; eres fals i no ho aparentes.

En gran part de la regio valenciana es pronuncia HEU davant del verp i HU darrere del verp quan este acaba en vocal. Esta pronunciacio no s’ha de portar a l’escritura.

Existix tambe en valencià un pronom adverbial desconegut en castellà i que presenta dos formes: EN i HI.

a) El pronom EN te forma plena, reduida, elidida i invertida. EN ‘N, N’ i NE. Eixemples: En tinc moltes; no n’agarres; ne menges massa. Les regles per a l’us d’estes formes son les mateixes que per a l’elisio i inversio dels pronoms debils o atons.

b) El pronom adverbial HI no sofrix cap modificacio, i s’usa per a substituir una determinacio circunstancial de lloc o un complement preposicional que no siga la preposicio DE. Eixemples: no m’hi veig, mo m’hi trobe.

Esta forma ha vengut tant a menys en la regio valenciana que ha desaparegut, excepte en unes poques frases tradicionals, com son les que hem posat per eixemple, i el valencià actual evita tot lo que pot l’us d’esta forma, excepte per al verp haver en que s’usa correntment. Eixemples: No hi ha rao ni justicia; n’hi hauria molts si els pagaren be.

Quan EN o HI van en combinacio dels pronoms personals ME, TE, estos solen posar-se davant d’aquells: Eixemple: me’n, t’hi, etc.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)