Quan en les acaballes d´agost s´enramen els carrers de forma tan especial; quan per les finestres aguaita el domàs dels vells cobertors, en la tìpica Morella, com si l´aroma del carrer entrara en els cossos, per a demanar-los, en justa correspondència i cap a fòra, un esplet especial també. Perque solament s´exigix de sis en sis anys. I per això les ampuloses i coloristes carroces, en suma de vehículs i tamany descompassat dels mateixos per a carrers tan singulars, estranya a tants forasters com cada nou tram de sexeni. I prenen en més furia l´amurallada població, capçalera de la reconquesta cristiana de Valéncia. Ells van a ser testimonis de que allò que s´anuncia, que s´haurà de celebrar en tanta solemnitat, boato i alegria, com amenaça tot lo que de bestreta llancen al carrer, més que apenes puga percebre´s paper i color, pero en toll de 80 tonellades. En l´anunci del 52 sexeni en el que hi hagué el propi pregó, per a desfilar ixqueren al carrer 42 carros triumfals i participaren més de 2000 persones, quasi tantes com ne té el cens poblacional. ¿Quantes coses no alcança l´ilusió comuna darrere d´un fet gratuït? ¿Quantes voluntats no suma allò que, sense amo, ni jornal, simplement crida a Patria, Fe i Amor? La brega, el repte, la satisfacció és el poder dir i demostrar "i yo encara més", perque segurament, al remat, lo que té valor real serà lo efímer, lo que no pot contar-se, ni guardar-se per a intercanvi, lo que passa en un bufit, i encara més lo que s´aguarda pacient sis anys per a espletar. I concretament ara espletarà de nou..
La festa, com ya deveu saber, és aa mijan agosto i la primera semana de setembre, en honor de la Mare de Deu de la Vallivana, image miraculosament trobada. De l´alberc que té en la singular ermita, d´enclau preciós, serà traslladada a Morella. Des de l´ermitori ya a la vista les imponets muralles que la defenen, ara molt poc, de l´invasió de turistes de tota guisa, que la prenen tumultuosament cada dia, i cada sis anys de modo desaforat. Senyal de que alguna cosa ben singular els atrau i estimula, perque les carreteres no conviden. Encara que han millorat enormement. Davant d´esta image, que salvà a la població de pesta en 1673 es prometé celebrar festa extraordinària cada sis anys i, segons conten, aixina és. Aixina s´ha fet enguany, més que mai i molt ne sons testimonis.
Per als que encara no han anat, perdent-se l´ocasió d´enguany, dir-les que prenguen tanda per al 2012, que si Deu vol tornarà la festa. Pero yo recomanaria, a qui no conega la zona, que s’escampe ben be per la comarca, que vaja ans, passe un parell de jornades, menge i bega, s´empape de tot i quan arribe eixos dies, que ne són per lo manco quinze, apenes s´estiga per a captar la magia, ser-ne testimoni !i avant!, que allí ya no ne caben més.