El valencianisme explicat a través de la dialectica de Hegel
Per Joan Batiste SanchoUna de les majors aportacions de Georg Wilhelm Friedrich Hegel a l’historia de la filosofia occidental va ser el seu concepte de dialectica.
Nou d´octubre de 1979. La quatribarrada
(la "marfega") fon cremada en el balco
de l´Ajuntament. Es la Batalla de
Valencia
Hegel pensava que l’evolucio de les idees i el progrés es produix a través d’un proces dialectic, es a dir, un concepte s’enfronta al seu opost i com a resultat d’este conflicte, s’alça un tercer, la sintesis.
La sintesis es troba mes carregada de veritat que els dos anteriors oposts.
De forma tradicional, esta dimensio del pensament hegelia s’ha analisat en termens de tesis, antitesis i sintesis.
La sintesis supera el conflicte conciliant en un pla superior la veritat contenguda en la tesis i la antitesis. Esta sintesis es convertix en una nova tesis que genera una atra antitesis, donant lloc a una nova sintesis, conformant-se aixina el proces de desenroll intelectual o historic.
A pesar de que Hegel no va gastar mai els dits conceptes, resulten molt utils per a compendre el proces dels moviments historics.
Aplicant el raonament de Hegel a l’historia d’Europa, es comprén que en els conflictes entre els pobles i les nacions sempre s’ha produit la confrontacio d’una tesis contra una antitesis fins desembocar en la societat europea actual: una sintesis que abarca les successives herencies paganes, grecorromanes i cristianes acumulades durant segles i que, dominada pel cristianisme, la monarquia i la lliure empresa, s’agrupa genericamnet baix el nom de societat occidental.
¿Com pot aplicar-se el raonament hegelia al cas del poble valencià?
La tesis podria ser una idea o un movimient historic com el nacionalisme catala i els països catalans. Tal idea i moviment politic-cultural presenta unes carencies i unes amenaces que en Valencia donen lloc a un moviment contrari: el valencianisme (batejat tambe com blaverisme) o antítesis, que genera una conflictividad interna en la societat valenciana.
Tesis i antitesis començaren a lluitar entre si en quant tingueren el mes minim contacte, donat que l’existencia d’una amenaçava l’existencia de l’atra, arribant al punt mes alt en lo que s’ha vengut a denominar: la Batalla de Valencia.
Les dos, tesis i antitesis, lluitaren durant un llarc periodo de temps sense que ninguna de les dos conseguira aniquilar definitivament a l’atra, i la batalla evolucionà cap un tercer tipo de societat diferent constituida per una mescla de les dos, un sistema hibrit o tercera via nomenat sintesis que ha acabat absorbint-to tot. Es tracta d’una idea ambigua que ha han acabat establint l’actual classe politica dominant valenciana que prete almalgamar tant al pancatalanisme com al valencianisme.
¿Com està actualment el valencianisme?
El valencinaisme (tanta en la vertent politica com en la cultural) carix de dos dels principals factors per a fer-se realitat i impondre’s en el poble valencià: primer, carix d’un numero suficient de conjurats en capacitat (persones compromeses en la capacitat requerida) que abarquen tots els fronts de la societat valenciana, i segon, carix d’un bon pla valencianiste per a movilisar a les masses que recolcen les seues idees.
L’esforç ha de ser tambe doble, per una banda s’ha d’arribar a les masses socials valencianes per a convencer-les de les bondats del pla valencianiste, i per atra, i sobre tot, s’ha d’evitar que la gent deixe de recolzar el valencianisme per cansanci o per por.
¿Com conseguir-ho?
En l’actualitat es dispon de molts mijos, inimaginables fa mes d’un segle, per a transmetre el mensage: cine, radio, televisio, internet, libres, diaris, revistes, associacions de tota clase, sindicats, partits politics i atres organisacions socials…i tota la publicitat directa i indirecta possible en tots i cada un d’ells.
L’atomisacio i la dispersio del mon valencianiste podria pensar-se que es un inconvenient, pero en realitat no ho es. El verdader inconvenient es la dificultat per a conseguir unificar una unica estrategia i dispondre d’unes directrius que siguen acatades per tots els grups dispersos de la societat valenciana.
¿Quin pot ser el futur?
El cami a seguir deuria estar clar. Es imprescindible arrebatar de la societat valenciana l’idea de sintesis que han establit els actuals dirigents politics- una especie de tercerviisme o blaverisme i catalanisme mesclat- i convertir-lo en una nova tesis. Aço a soles es pot fer per mig de la creacio d’una nova antitesis, es dir una nova idea contraria a l’imposta actualment, lo suficientment poderosa com per a amenaçar l’hegemonia d’esta pero no tant com per a destruir-la. Despres s’haura de mantindre una segona Batalla de Valencia entre elles que dure per lo manco una decada per a que les masses d’un i atre bando, agotades, reclamen a crits “la pau” i l’enteniment novament entre la societat valenciana. Aço desembocaria en una nova sintesis, un nou model de societat valenciana i contraria al model de societat actual establida.
El proces sera llarc i complexe, perque no existix actualment res paregut a la nova antitesis que fa falta per a canviar el model de societat valenciana actualmenet establida.
Com dia Hegel:”el conflicte provoca el canvi i el conflicte planificat provocarà el canvi planificat”
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
