Associacio Cardona i Vives

Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

¿El nom de català aplicat al propi idioma?

“Ningú no ha negat mai la unitat de la llengua parlada a tots aquestos països, si bé... s’ha disputat...” (p.21).

“El nom de català aplicat al propi idioma, l’admeten de bon grat tots els rossellonesos i els eivissencs, i també els mallorquins i els menorquins culetes; perè els valencians generalment s’hi resisteixen. Mallorca presenta alguns exemples medievals de la introducció del nom de català per a la llengua, però Valencia no cap”.(pp. 21-22).

Mai introduit el nom de catala en Valencia.

A pesar de ser catalanisador, S.G. va puntualisar una cosa molt be: eixemples d’introduccio, en temps passats, del nom catala en Valencia, no cap. Ni un cas. Als intents d’introduir este nom, els valencians sempre s’han resistit.

Hem tingut que arribar a ben entrat el sigle XX per a vore alguns brots d’una especie biologica mai conseguda en terres valencianes: persones naixcudes en elles, que han fet lo que ningu havia fet mai en tots els sigles passats, nomenar catala a la seua llengua, la llengua valenciana, la nostra llengua.

Els valencians no admitim el nom de catala aplicat a la nostra llengua.

Es que els valencians hem tingut sempre consciencia de que la llengua que hem parlat i parlem, mai ha segut importada: es autoctona.

Vejam qué diu el mateix S.G., contradient-se ell mateix, en unes pagines anteriors: “El País Valencià, el Poble valencià, té una personalitat ben definida pels quatre factors abans esmentats: Geografia, Història, Economia i Cultura pròpies. Té també un idioma autocton”. “Som valencians i el nostre idioma és el valencià”.

I afegix una frase que ben be podia haver-se-la aplicat i que hui poden aplicar-se els catalanisadors valencians: “Qui renuncia a la seua llengua (¡i al seu nom!, postille yo)... és com el qui renega de la seua mare. Un insatisfet, un desgraciat, que mai no podrà aspirar a ser altra cosa que un metec (= extranger o foraster). Mereix l’aspre dicteri amb què l’increpà un altre dels nostres poetes, Martí Dominguez:

“Ai del poble que talla els seus boscs mil.lenaris

i abandona els solcs patris de les pròpies collites!...

Més que per la neixença s’és bord si es balafia

l’heretat patrimoni.”

(continuarà en el numero següent...)

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)