Comentaris
No hi ha mes remei que tornar a traure el llaç negre de condol. Mos apena molt la mort de gent jove, sobretot si ocorre per asfixia, per no estar en condicions adequades els llocs destinats al descans, que se transformen en autentiques “camares de gas”. El cos se te descompon per ser repetitiu en el nostre Regne de Valencia i, en particular, aci en Castello. Encara tenim en la memoria el cas de Todolella, despres ha segut en Cortes i ultimament en una casa entre Benicarlo i Calig. ¿Se ficarà remei?
Volem deixar constancia de la mort del reverent Juan Tortajada, bon valencianiste i millor persona. Retor de Vilavella i home molt volgut del pare Guinot. Recordem una excursio organisada per la Cardona Vives a Argelita (on estigué de retor una vintena d’anys) en la que mos acompanyà i fere d’excelent guia. Descanse en pau.
No parlem a soles de morts. Recordem que el 25 d’abril proxim se compliran 300 anys de la famosa Batalla d’Almansa. En pagines interiors trovareu amplia informacio.
Efemerides important per a la Cardona Vives. El 11 de febrer passat se compliren els 100 anys del naiximent del pare Guinot, fundador de la nostra associacio, Canonge de Sogorp, professor de l’Institut Francisco Ribalta de Castello i el mes prestigios filolec valencianiste, junt al pare Fullana, que ha donat el sigle passat.
En Burriana, en l’Iglesia d’El Salvador se reuniren els membres de Les Corts Valencianes per a celebrar un pleno, despres de 720 anys, lo que comporta una noticia per a la provincia de Castello.
En la portada hem volgut reproduir un dels monuments mes emblematics de la provincia de Castello. Es tracta de l’Arc de Cabanes. Tambe en pagines interiors es parla sobre el terme de Cabanes, un dels mes grans i mes importants de la provincia de Castello.
Adjuntem en el present numero de RENOU, un triptic sobre el proxim curset que impartirà Cardona Vives baix el titul de: La Llengua Valenciana Signe Identitari: Passat i Present.
cites
Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasiónGregori Mayans i Ciscar
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
