Associacio Cardona i Vives

Aclariment a un fet irrevocable

Per Santiago Vernia Martínez

L’historia que anem a contar te el seu començament en el sopar dels escritors de l’any 2005, quan un dels responsables i amics de la revista Lletraferit, en el seu parlament públic sobre el resum de l’any, citava a “dos de Burriana”, als que deixava en molt mal lloc per una cosa que ell no va explicar degudament, i per lo que la gent passà olímpicament sense enterar-se de qué es lo que havien fet dos de Burriana.

Portada de la revista
Lletraferit, nº 74

Este any 2006, duyem l’idea de “per haver segut aludits l’any anterior”, demanar la paraula i defendre-nos de l’atac. Una vegada allí i donat, com sempre, d’eixe ambient amical que envolta a l’acte, com del respecte que nos mereixia l’escritor de l’any, l’amic Obduli Jovani, vàrem decidir no actuar, per a no enterbolir la festa. Hui, des de les planes de RENOU, en el beneplàcit dels responsables de la revista, volem fer referència a l’assunt, perque nos dolgué l’actitut dels amics de Lletraferit, en un tema, per a nosatros de gran importància.

De modo i manera va ser que, a partir del numero 67 del 2003, la revista motiu d’este escrit, va començar a ressenyar en la pròpia portada exterior i en la part de dalt de la mateixa, una estreleta de cinc puntes, que, com tot lo mon sap, es el signe de l’independentisme. Donat açò i que Felip Bens l’any anterior havia rematat el seu parlament en un ¡Vixca Valéncia lliure!, nos va motivar a escriure’ls una carta demanant, en tot correcció, una explicació a una actitut que a nosatros nos escamava i, mes encara, sent com érem i encara som, subscriptors.

Be, puix, els directius de l’Oronella, van donar la callada per resposta i, per a súmmum de la falta de raonaments, nos vàren citar en el seu parlament ficant-nos a parir. I, ho vàrem sentir; de veres.

No volem seguir sense que citem alguns paràgrafs de la carta que els vàrem dirigir, (pel 19 de Febrer del 2004), per a que tot lo mon sapia el terreny que chafa i s’entere del motiu pel que fórem citats tant asprament.

Diem aixina: “Lo ben cert es que nos està rosegant l’anima una fonda preocupació, tant a mi com a Santiago Vernia. Certament, -seguix dient l’escrit-, el dia del sopar dels escritors quant Felip Bens acabà el seu parlament al crit de: ¡Vixca Valéncia lliure!, que es un crit separatiste, ademés de preguntar-nos de què tenia que lliurar-se Valéncia, nos quedarem perplexes front al fet constatat, rivetejat de connotacions independentistes”…Desprès d’aquell sopar hem descobert, sorpressivament (no nos havíem donat conter, com molta gent no ha caigut en el detall), que fa ya dos o tres números que en la portada de la revista a la que estem subscrits, apareix una estrela en la punta cap a dalt, que es, sense cap de dubte el signe del separatisme, com molt be escenificaren els matons d’ETA en la roda de prensa emesa ahir per les televisions nacionals, al presentar la bandera catalana en la citada estreleta”.

“Front ad estos fets irrevocables, me dirigixc, nos dirigim a vosatres recavant una explicació en el sentit de que nos aclariu si eixa sospita que hem constatat es real i a la revista, els seus mentors, van a baratar-li el signe polític en el sentit que nosatres hem percibit”. “Seria desijable que vos pronunciareu i responguéreu a la pregunta que haureu percibit sura per tot este escrit: ¿està Lletraferit pel separatisme?”. Atentament.

Puix, be, ni ¡mu! No se’ns va contestar. Inclús, algun dels responsables, interrogats en la mateixa nit del sopar del 2005, quan els diguérem que no estava be lo que havien fet citant-nos des de dalt de l’altar de les parlaories, varen dir que no teníem raó. Eixa va ser tota la resposta. L’atra, la que ve a demostrar que sí que teníem raó, va ser que l’estreleta de la que volíem conèixer el significat que tant nos preocupava i que aparegué en la portada de la revista des del numero 67 del 2003, al 74 del 2004, ya en el numero 75 va desaparèixer.

¿Què els haguera costat ad estos amics tan rigurosos i inteligents, ficar-nos unes lletres per a tranquilisar-nos? Puix, no, varen preferir citar-nos com a dos apestats de Burriana, des de la tribuna dels oradors en el sopar dels escritors i deixar-nos en cara de mona, quan al fi, ells mateixa se donaren conter de que lo que havien de fer era fer desaparèixer eixe signe maligne de la portada de Lletraferit.

I, açò era lo que volíem aclarir, per si a cas algú dels assistents al sopar del 2005, va traure, dels “dos de Burriana” un concepte equivocat. Senzillament, vàrem preguntar sense obtindre resposta i, damunt, nos vàren “apalliçar” públicament.

Gracies a RENOU, per deixar-nos aclarir este assunt.