A l´ajuntar-se dos o mes pronoms atons, hi ha certes normes per a l´elisio o l´us de l´apostrof. Les principals son les següents:
1) El pronom que sofrix l´elisio es sempre el segon, excepte si es HI o HO. Eixemples: te´ls duc, i no t´els duc; menja-te´ls, i no menja-t´els.
2) Les formes hi, ho, no s´apostrofen. Eixemples: m´ho pensaré; estic dient-t´ho (pronunciat dienteu).
3) Poden presentar-se les següents combinacions:
1. Els pronoms van darrere d´un verp acabat en consonant o –U semivocal: doneu-me´l; portant-li´ls.
2. Els pronoms seguixen a un verp acabat en vocal: vols vendre-m´ho; me canse de tindre-li´ls.
3. Els pronoms precedixen a un verp que comença en consonant: te´ls dona; se´n menja.
4. Els pronoms precedixen a un verp que comença per vocal (o H): te l´envege; me l´arrendes; no te l´amagues.
Quan a una combinacio de dos pronoms atons, s´adjunta un atre pronom, la combinacio ternaria resultant encara es mes variada, ocasionant canvis en el segon i en el tercer pronom.
ELS RESTANTS PRONOMS
Els pronoms demostratius servixen per a senyalar les persones o coses de les que es parla, indicant la distancia que media entre elles i les persones gramaticals. Els pronoms demostratius son els següents:
|
Singular |
|
|
Plural |
|
|
Masculi |
Femeni |
Neutre |
Masculi |
Femeni |
De 1ª persona |
este, est, |
esta |
aço |
estos |
estes |
De 2ª persona |
eixe |
eixa |
aixo |
eixos |
eixes |
De 3ª persona |
aquell |
aquella |
allo |
aquells |
aquelles |
Les formes, (que son iguals per a l´adjectiu demostratiu,) son adjectives, si acompanyen a un nom, i pronoms, si van soles: aquell home (adjectiu); aquell té la culpa (pronom).