El “Libre del Consolat de mar” i el port de Valencia
Per José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Historia)El creiximent de l’activitat mercantil portuaria en la segona mitat del segle XIII va fer convenient la creacio de l’institucio del “Tribunal del Consolat de Mar”, per privilegi de Pere I el Gran, concedit a la ciutat de Valencia en 1283, avançant-se als que es constituiren dins de la Corona d’Arago, en Mallorca (1342), Barcelona (1347), Tortosa (1363) i Perpinyà (1387).
L´objectiu essencial fon deliberar i sentenciar els contractes i les diferencies que sorgien entre patrons d´embarcacions i mercaders, atenint-se als usos i costums consuetudinaris de la mar en eixa epoca. La dita Institucio Consular fon otorgada al comprovar l´importancia que anava adquirint el port de la ciutat de Valencia.
El Libre del Consolat de Mar té el seu orige, fonamentalment, en el "Constituum usus", text pisano del segle XII, i en un atre text llatí, "Consuetudo maris", de la primera mitat del segle XIII.
El "Consolat de Mar" es una recopilacio del dret consuetudinari maritim elaborat per jurisconsults a partir del segle XIII. El contingut originari del Libre del Consolat de Mar està constituit per disposicions entorn al procediment i dret mercantil i maritim. Es un codi de la llegislacio maritima - comercial, compendi de la multisecular acumulacio d´ordenacions, usos i practiques, arreplegades i sistematisades per "savis homens qui van per el mon" i per "nostres antecessors". Arribà a adquirir tanta autoritat que es va convertir, de fet, en el dret comu de les materies maritimo - comercials en tot el Mediterrani. Per esta rao, es feren tantes traduccions: a l´italia (1519), al castella (1539), al frances (1577), entre uns atres idiomes. Bastara recordar que segons opinio d´historiadors del Dret, el Libre del Consolat de Mar fon durant anys el llibre mes difos per tota Europa.
El manucrit que es conserva en l´Archiu Historic Municipal de la ciutat de Valencia fon confeccionat a les acaballes del segle XIV, en bella caligrafia de Jaume Gisbert i iluminat per Domingo Crespi, i constituix un monument juridic de primer orde i una joya lliteraria i artistica.
L´estructura laboral de l´activitat de Mar està perfectament configurada en el Libre del Consolat. Els carrecs mes significatius eren: el "senyor de la nau", amo i capita de l´embarcacio; el "nauxer", oficial tecnic que disposa la maniobra i ordena les funcions de la gent; el "mariner", encarregat de realisar activitats especifiques en la nau; el "escriva", administrador de l´embarcacio, etc.
La defensa contra la pirateria i el corso, la vigilancia de la costa, l´activitat pesquera i l´expansio maritima comercial desenrollà l´industria naval valenciana, alçant-se drassanes per a la construccio i restauracio de tota classe d´embarcacions. Ya el rei Conqueridor, Jaume I, utilisà la via maritima per a aprovisionar les seues hosts, i ell mateix fon l´impulsor d´obres en el "Grau". El port de Valencia va ser punt de confluencia de rutes i mercaders, i les seues drassanes s´encarregaren de construir i reparar naus.
En el fons de la seccio del Mestre Racional de l´Archiu del Regne de Valencia consta consignats gastos efectuats per encarregats del control de les "drassanes del Grau". Estos fons documenten preus de productes, salaris professionals, ritme de treball, materials utilitsats en la construccio i reparacio d´embarcacions, llocs de procedencia de la fusta i d´atres materials, etc., testimoniant l´intensa activitat de l´industria naval en les drassanes i port de la ciutat de Valencia, cap i casal del Regne en els segles migevals.
cites
Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propiosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
