Els pronoms possessius junt a l’idea de persona gramatical, expressen la possessio o pertinença; les formes son paregudes a les de l’adjectiu possessiu, se distinguixen en que l’adjectiu acompanya a un nom i el pronom va sol: el meu pare (adjectiu), dona’m el meu (pronom).
Els pronoms possessius son els següents:
Per a un sol posseïdor:
Singular |
Plural | |||
Masculi |
Femeni |
Neutre |
Masculi |
Femeni |
El meu |
la meua |
lo meu |
els meus |
les meues |
El teu |
la teua |
lo teu |
els teus |
les teues |
El seu |
la seua |
lo seu |
els seus |
les seues |
Per a mes d’un posseïdor:
Singular |
Plural | |||
Masculi |
Femeni |
Neutre |
Masculi |
Femeni |
El nostre |
la nostra |
lo nostre |
els nostres |
les nostres |
El vostre |
la vostra |
lo vostre |
els vostres |
les vostres |
El seu |
la seua |
lo seu |
els seus |
les seues |
Els pronoms possessius van precedits de l’articul determinatiu. Poden tambe usar-se en forma neutra, com es veu en la taula precedent.
Antigament hi havia un pronom de tercera persona, quan eren mes d’u els posseidors; el pronom LLUR. Actualment son us queda relegat a la poesia o a l’estil elevat. En son lloc es diu “el d’ells”, els d’elles, el seu, els seus.