La batalla d´Almansa. Part 2ª

Berwick va saber per un espia, probablement un alt oficial portugués1, que l’objectiu dels aliats era avançar cap a Madrit, i no atacar-lo. El 16 de febrer, els anglesos des d’Alacant entraren en Xixona, el 25 en Novelda i el 26 en Elda, en la seua marcha cap a la Foya de Castalla. Pero Berwick estava tranquil, puix sabia que no era més que una maniobra d’engany. En efecte, els anglesos retrocediren cap a la Foya de Castalla, i Elig, Elda i Novelda quedaren de nou en el camp borbònic.

Batalla d´Almansa

Totes estes marches i contramarches degueren ser molt dures per als habitants d’estes comarques. Els soldats rapinyaven, els eixèrcits confiscaven cavalls i aliments, i es cometien abusos sobre la població civil.

Berwick, convençut de que els aliats anirien cap a Madrit i no cap a Múrcia, concentrà les tropes entre Chinchilla (la infantería) i Yecla (la cavalleria, dirigida pel cavaller D’Asfeld2), rebent alguns reforços que li permitiren completar els regiments, arribant a sumar uns 30.000 homens. Si els aliats l’hagueren atacat llavors, haguera segut fàcilment vençut, puix estava dividit i reorganisant-se.

Els anglesos desembarcats en Alacant s’acantonaren en Castalla i Onil, i els holandessos de L’Isle-Marais, en Ibi i Tibi, a principis de març. A finals de març, Lord Galway ixqué de Valéncia. Das Minas va ocupar uns dies concentrant en Torrent i Algemesí a la seua cavallería, i seguidament es posà en marcha, reunint a tot l’eixèrcit portugués en Carcaixent el dia 4 d’abril, a on estava l’infanteria. El dia 6, Das Minas arribà a Moixent, i el dia 7, l’eixèrcit aliat es va reunir en Ontinyent. Les tropes que esperaven en la Foya de Castalla acamparen en Cocentaina el 6 d’abril, i finalment es reuniren en Galway i Das Minas en Ontinyent. L’eixèrcit aliat, ya totalment reunit, es posà en marcha, arribant a la Font de la Figuera el 8 d’abril. Allí es va prendre la decissió de atacar a Berwick, creguent-lo més dividit de lo que estava, en bona part de les seues tropes guardant la frontera entre Valéncia i Múrcia. El dia 11 d’abril, l’eixèrcit aliat va acampar en Capdet. Aixó va provocar la retirada de Berwick i de D’Asfeld des de Yecla, cap a Montealegre, al temps que el primer enviava un mensaje a l’infanteria acampada en Chinchilla, que es moguera a Pétrola. El dia 13 per la vesprada, Galway i Das Minas arribaven a Yecla, saquejaven la població abandonada, i seguien camí cap a Montealegre. De nou, Berwick abandonà el camp cap a Pétrola, reunint tot l’eixèrcit, mentres el dia 14 els aliats saquejaren Montealegre, i el 15 tornaren a Yecla, d’a on ixqueren el 17 d’abril cap a Villena.

El castell de Villena, en quatre canons chicotets, estava guarnit per 150 francessos. Villena fon assaltada i saquejada, i pressos els dos fortins chicotets que la defenien. Pero el castell no pogué ser capturat.

Mentrimentes, Berwick arribà a Pétrola el dia 14, a on es va reunir junt a l’infanteria de Chinchilla, i además va rebre reforços el dia 17 d’abril. El dia 18, es va enterar que l’enemic assejava Villena. La situació no era bona, puix els recursos de la comarca estaven esgotats, i havia perdut molts carros de provisions i forrage en les seues marches. L’opció per a reabastir-se era Almansa, a on quedaven reserves de forment. Aixó va decidir a Berwick a anar a Almansa, arribant el dia 21. La ciutat va reabastir generosament a l’eixèrcit borbònic. Al sendemà, recuperades les forces, Berwick manà al comte de Pinto que atacara Ayora, en 2.000 infants i 500 de cavalleria, i que era austracista. Va desestimar socorrer a Villena, puix les forces aliades estaven ben asentades en el lloc.

Batalla d´Almansa

Ayora estava guarnida per una partida de micalets3 dirigida per Francesc García d’Àvila. Les negociacions per a una rendició es trencaren, i Pinto ordenà l’asalt el 24 d’abril. A les 11 de la nit, va rebre un correu de Berwick: devia regresar ràpidament a Almansa. No obstant, Pinto va manar assaltar la vila i botar-li foc. A les 2 de la matinada, Pinto inicià la tornada cap a Almansa, mentres Ayora era devorada pel foc.

Galway i Das Minas estaven decidits a prendre Villena, i ordenaren instalar una bateria per a bombardejar el castell. El dia 22 d’abril, uns desertors francessos notificaren als aliats que Berwick estava en Almansa, tenia poques tropes porque havia destacat una part important cap a Requena (les tropes de Pinto), i que s’esperava l’arribada del duc d’Orleans en dos o tres dies. Açó va decidir als aliats a abandonar Villena i atacar a Berwick, iniciant el 24 d’abril la marcha els 14.000 homens4 que formaven l’eixèrcit. Berwick va conèixer l’acostament dels austracistes a les 9 de la nit, i llavors va dispondre el desplegament de l’eixèrcit: en dos llínies, l’infanteria ocupant el centre de la plana, en regiments francessos i espanyols intercalats (en la segona llínia estava el Regiment de Jaén, antic Terç de Valéncia) deixant Almansa a la seua esquena; i la cavallería en les ales: l’ala dreta, comandada pel duc de Pópuli i D’Asfeld, en cavalleria espanyola i els dragons de l’irlandés Mahoni, i l’ala esquerra, en cavalleria espanyola i francessa, damunt d’unes altures baixes. L’artilleria fon repartida a lo llarc de la llínia. Después, Berwick va esperar a l’enemic.

La batalla.

A les 11’30 hores, l’eixèrcit borbònic va vore l’arribada dels austracistes, en els tossals del Cabezuelo. Berwick va decidir no moure les seues llínies, pero una hora després va replegar-les. Els aliats cregueren que Berwick pretenia retirar-se i aceleraren el seu desplegament per a atacar. Pero l’infanteria austracista duia ya en marcha sis hores, i estava fatigada. El general Erle, que manava l’infanteria, demanà a Galway esperar, o al menys, coronar el Cabezuelo en columnes i no en formació de batalla, pero Galway va insistir, perque pensava que Berwick podria fugir. L’infanteria, desfeta de cansament, va pujar el tossal, i es detingué a recuperar forces. Per la dreta, alvançà la cavalleria i l’infanteria portuguesses.

El desplegament austraciste fon molt paregut al de Berwick, infantería en el centre i cavalleria en les ales, pero els aliats tenien menys cavalleria, i més roïna, perque molts dels animals havien segut requisats a llauradors valencians i no eren cavalls per a la guerra; per aixó, en les ales Das Minas i Galway intercalaren la cavalleria en infantería, lo qual les donava més força i solidez, pero les llevava rapidez i agilitat. El dispositiu es va configurar, en els portuguessos de Das Minas, infantería intercalada i cavalleria, a l’ala dreta; en el centre, comandat per Thomas Erle, infantería portuguessa, holandessa i britànica; en l’ala esquerra, cavalleria i infantería intercalada d’Holanda, Paisos Baixos i Anglaterra.

A l’1 de la vesprada, l’eixèrcit austraciste estava ya en la plana, en dos llínies, i alvançà fins a poc abans de les 2. Davant l’amenaça que la dreta borbònica li presentava, Galway va reforçar la seua esquerra. Els dos eixèrcits estaven en formacions paraleles, a quilómetre i mig l’u de l’atre, a lo llarg de més de sis quilómetres, i estigueren aixina vora un hora, que alguns soldats aprofitaren per a menjar. Llavors, a les tres menys quart aproximadament, l’eixèrcit austraciste alvançà. Berwick va recórrer les llínies, arengant als seus hómens, i quan arribà al seu lloc de comandament, un tossal a la dreta de les seues tropes, l’artilleria feu foc, a les 3 de la vesprada.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari