Associacio Cardona i Vives

El raconet de la llengua valenciana. 6

Per Joan Batiste Sancho

L’INTERCOMPRENSIO VALENCIÀ-CATALA

¿Per que els catalans nos entenen als valencians més que al reves, els valencians als catalans?

En els numeros anteriors d’este Raconet de la llengua valenciana hem vist que de les caracteristiques propies i a la vegada diferencials de la fonetica valenciana respecte a la catalana, resulta més que evident la claretat del sistema vocalic aton valencià.

Recordem del numero anterior (Raconet 5) que en quant al numero de fonemes vocalics en silaba atona, el valencià te cinc vocals i les pronuncia tal i com s’escriuen: [a],[e],[i],[o],[u]; ademes es corresponen en les respectives cinc grafies: a, e, i, o, u, mentres que el sistema fonetic vocalic aton catala no en te mes que tres: [i],[u],[Ø], per a representar les cinc grafies: a, e, i, o, u. En estes circumstancies, es facil intuir que a un català li resulta més facil entendre a un valencià que al revés,

Molts llingüistes catalans han volgut interpretar en esta claretat del sistema vocalic valencià com que està “castellanisat” per lo paregut que es, per mes que res tinga que vore en el castella. I a tots els que aixina ho creguen, nomes els hem de dir i recordar que el catala del segle X devia tindre un vocalisme casi identic al del valencià actual, com reconeixen el mateixos llingüistes catalans.

Un dels instruments moderns per a forçar l’intercomprensio catala-valencià es el fomentar les relacions culturals entre els dos territoris, fer que les radios y les televisions traspassen les fronteres, que s’intercanvien locutors, que s’intercanvien pelicules, reportages, noticies, i documents audiovisuals.

Quant més temps passa, es el valenciaparlant qui enten cada volta mes el catala, mentres que en el sentit contrari, a pesar de ser mes facil (que un catala entenga el valencià) no hi ha tantes evidencies de que es produixca, sobretot, en el cas d’un catala oriental que s’esforce per coneixer el valencià ni tinga cap interes cap a lo valencià.

Esta es la manera moderna de forçar que els valencians entenguen a la perfeccio el català, pero no al revés, la prova es que en el nostre territori es veuen les cadenes de radio i televisió de Catalunya mentres que en Catalunya no es veuen les cadenes de radio i televisio Valenciana. Aço es traduix en que quan un valencià es transllada a Catalunya es el valencià qui acaba canviant la propia parla de la llengua valenciana per la catalana i quan es el catala qui es transllada a les terres valencianes no te cap interes en parlar valencià.

Es sobradament conegut que les entitats promogudes per Eliseu Climent i Accio Cultural del Païs Valencià, des de fa ya unes quantes decades, han segut montades per a ser ents valencians colaboracionistes del catalanisme, la tapadora perfecta subvencionada per organismes publics catalans, a carrec dels presuposts Generals de la Generalitat de Catalunya per a instalar repetidors de radio i TV en la complicitat i la vista “grossa” de les autoritats politiques valencianes.

Totes aquelles espurnes de les conques que se traïen a la porta de casa per a que el vent les encenguera ya no se veuen. No saps si foren un dia realitat o fruit d’un malson només. No vullc bufar en elles no siga que s’encenguen noves brasses d’aquell bell i ingrat temps. Temps en el que els hòmens en vindre l’hivern era el més afortunat aquell que damunt d’uns pantalons podia posar-se’n uns atres; lo mateix que les dones, faldes sobre faldes i faldons, després d’un grapat de sinagües. Hui ya se sap que no, perque com dia Pitigrilli: “La moda és la pugna entre l’instint natural de vestir-se i l’instint natural de despullar-se.” Cadascú fa lo que vol.