Desde fa alguns números, venim publicant en Renou, eixemples poètics d´alguns del millors poetes valencians que escriuen en llengua espanyola. Considerem, ben al contrari que els catalans, que tant eixa llengua com la Valenciana, son patrimoni de tots els valencians. Per atra banda, ho hem repetit alguna vegada, la poesia nacional està dominada molt seriament per poetes valencians. Hui portem ad estes planes, -sense que el ritme de aparèixer en Renou, puga considerar-se un rankin, o mes be la circumstancia de tindre mes a ma a cada autor- a Jaime Siles, que es valencià des de 1951. Jaime estudià en Salamanca, Tubinga i Colina. Ha segut catedràtic en universitats com les de Viena, Salzburgo, Graz, Ginebra i, inclús en Madison (Wisconsin). En l´actualitat impartix filologia llatina en l´universitat de Valéncia. En una semblança tan curta no nos podem estendre en el currículum d´este gran poeta, soles dir que te, entre atres, el Premis nacional de la critica, el Fundación Loewe, o el Internacional de la Generación del 27, i , en 2003, se li concedia el Teresa de Avila, pel conjunt de la seua obra.
A veces oigo una campana china A veces oigo un làpiz cuya mina A veces oigo llegar des de muy lejos de otro perfume cada vez más lejos |
A vegades escolte una campana china A vegades escolte un llapis i sa mina A vegades escolte arribar des de molt llunt d’atre perfum cada vegada mes llunt |