Associacio Cardona i Vives

Editorial

Per Gonzalo Romero Casaña

Vint i cinc anys de Cardona Vives. ¡Casi res…!; vint i cinc anys d’historia, d’encontres, de lluita, de sacrificis i de satisfaccions; a voltes en distints punts de vista, sempre en un objectiu comu; d’un ideal bassat en l’amor, en l’amor per lo nostre, per el que hem donat, molt, moltissim, pero del cual tambe hem rebut a monto.

Gonzalo Romero Casaña

La Cardona, la nostra Cardona Vives, es un grup huma, francament fabulos, yo diria que immillorable, en el que he conegut persones de be, que son els meus amics i amigues. Si me permitiu, vos confesare que esta associacio, la nostra, ha marcat la meua existencia, no entendria el meu dia, a dia, sense la companyia en esta aventura que es la vida, de la gent que ha format i forma part, de una manera o atra, d’esta castellonenca entitat, de la que hem senc profundament orgullos.

Quan fa ara vint i cinc anys, despres de reunir-se en casa de l’enyorat Don José María Guinot, un grup de castellonencs ilustres decidiren, fundar en la capital de la Plana l’Associacio Cultural Cardona Vives, tal vegada no eren conscients, de la transcendencia de dita creacio, que tingué lloc com dia, en casa del nostre Pare Guinot, home savi, cult, idealiste, en visio de futur, i en una clara idea de transmetre a les noves generacions l’importancia de lluitar per la dignitat del nostre poble.

Don José María més alla de ser el millor filolec de l’Idioma Valencià en la segona mitat del sigle passat, com aixina ho acredita la seua immensa obra, de la que destaca la Gramatica i Fonetica de la Llengua Valenciana, fon sobretot tota la seua vida un jove, que morí lluitant per allo en lo que creia; fon un estratega, convençut de que com ell ens dia, les ganes de diluir la nostra personalitat eren producte d’una moda, que no devia desmotivar-mos lo més minim, puix pel seu carácter passaria; i fon un eixemple en vida, i ho es ara des del cel.

La falta del Pare, d’aquell home que es despedí del Fadri envoltat per nostra senyera, i que fon capaç d’unir fins al final a tot el valencianisme, no pot ser mai motiu per al desanim, la Cardona es el seu regal a la seua terra i en ella es troba i es trobarà sempre l’anima de qui tant la vullgue, i en la llavor des de la nostra associacio pels nostres ideals, trobarem sempre la flama de dignitat que l’envolta.

Confiem en el futur, intentem compendre-mos, botem els personalismes, dialoguem, inaugurem en este aniversari una etapa d’enteniment des de la diversitat, apostem per lo qu’ens unix, es tant; i felicitem aixina ad esta associacio, que ya passa del quart de segle, encara que siga a soles per uns dies; que millor present per a la Cardona, i tambe per al seu Pare, que ser cresol de valenciania, de lluita, de dignitat, paraules estes mai suficienment repetides, i que mostren l’unic cami possible per a passar la pagina d’una moda de negacio de la nostra identitat.

¡Gracies Cardona Vives!, per ser una entitat especial, per defenfre lo teu sense ofendre; per entendre la discrepancia; per ser plenament castellonenca i per lo tant valenciana; per no tindre complexos d’inferioritat al mirar el mapa fora del llimits del Regne; per defendre la germanadat, i per lluitar contra el vassallage; per donar la cara, alla a on se ta cridat; per eixir de guerres inutils, i entrar en el important mon de parlar en arguments front a actes de fe induits per qui sap quins interesos; per no tindre por a dir la veritat; per lluitar sempre en la ma estesa; per presumir de sentiment; per tindre una estrategia; pel teu treball, en el que no existixen les baixades de moral; per acceptar que et pots equivocar, pero sempre que aixina ho fases no serà per res més que per amor a la teua cultura, la teua llengua, la teua historia, la valenciana.

¡Anem a pels següents vint i cinc!, ¡Anem a pel futur, d’un historic Regne!, ¡Anem a guanyar el nostre desti!