Constanti Llombart i Lo Rat Penat. Un home i una mampresa, ara fa 125 anys

Trencant en l’habit que he seguit fins ara en les meues colaboracions, en la d’este numero del “Renou” no parlarém d’un personage naixcut en les comarques castelloneres, ho fare d’un valencià, l’importancia del qual, per la seua labor i per la seua herencia cultural, pot fer intrascendent el lloc de naixença. Es tracta de Constanti Llombart i de la seua aportacio al renaiximent de les lletres valencianes i, en general, de la cultura valenciana.

En una revista de les caracteristiques com la que el lector te en les  mans, es obligat fer mencio d´un acontenyiment que, gestat i impulsat per este  "lletraferit", perpetuaria l´impuls de revitalisacio de la llengua i cultura  autoctones en crear una associacio que velara per la seua recuperacio i per la  seua transmissio, em referixc clar està a la fundacio de Lo Rat Penat, la  "Societat d´Aimadors de les Glories Valencianes i son Antich Realme". Associacio  que, per una atra banda, donats els fins estatutaris d´esta, mantingue un  camp d´actuacio que abarcava totes les terres valencianes. L´ocasio, en  haver-se complit el 125 aniversari de la fundacio d´esta Societat, be crec que  mereix que dediquem est espai a un home i a l´entitat que feu possible i ha  mantingut viu l´esperit valencianiste, i de la que la Cardona Vives me consta se  sent molt proxima.

Constanti Llombart, pseudonim de Carmel Navarro Llombart, naixque un 8 de  setembre de 1848, en el si d´una familia d´artesans, en el carrer de la  Bosseria de la ciutat de Valencia. Per unes raons o per unes atres la seua  formacio primaria està plena de vicissituts, ya que pareix ser no professava una  gran inclinacio pels estudis. Despres, en creixer, superaria esta fase i degut  possiblement al seu primer ofici, d´enquadernador de llibres, al que es va  haver de dedicar, puix la seua familia era humil, prengue contacte en les  lletres i es despertà en ell, gracies a la llectura de tot lo que caïa en les seues  mans, un interes per saber i per l´escritura, fins a l´extrem que es decidi  per estudiar Magisteri, tot arribant a ser mes tart un destacat escritor. La  seua amistat en l´impressor Agusti Laborda i en el mestre Andreu Codonyer  influirien notablement en eixa i en unes atres decisions, com ara la d´iniciar  el seu caminar com a escritor.

Fon un home compromes, inclus politicament, de manera que n´arribà a ser  notoria la seua militancia republicana i participà en la Revolucio de 1868.  En est emmarc va escriure per a la publicacio satirica "El diablo cojuelo" i  per a "La propaganda republicana", les dos fundades per ell. De la mateixa  manera, escrigue alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, al  cantonalisme, al federalisme, a l´injusticia social o a l´eclavitut…Trece días de  sitio, Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer  agermanat son algunes de les producions -tractats i drames- a on expon les seues  idees. Alguns acontenyiments i sobre tot enfrontaments en les autoritats  governatives reconduiren la seua produccio cap a la lliteratura. Es just en este  moment quan concebix el "Calendari Llemosi Lo Rat-Penat" en el qual, imbuit  per l´esperit de la Renaixença, de la que ell sera peça clau, traura avant  esta publicacio en colaboracions lliteraries d´atres valencians i tambe de  mallorquins i catalans -no podem oblidar l´esperit de germanor que avivarà este  moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en  cada territori.

El seu esperit mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la llengua  valenciana el faran impulsor de moltes iniciatives com la de la creacio d´una  "Biblioteca Valenciana" -coleccio en la qual pretenia reeditar als escritors  classics valencians- o la concepcio de la fundació d´una societat que treballara  de valent per l´enaltiment, la defensa i pel conreu de les diferents arees  que constituixen la cultura valenciana, d´una manera molt especial la llengua  valenciana, maxim exponent de la particularitat del poble valencià.

Mamprengue en molta ilusio este quefer i molt pronte trobà recolzament en  uns atres intelectuals valencians, i tant d´estos com de molts universitaris  sería el catalisador l´ilustre historiadori professor Vicent Boix. Una vegada  assentades les bases, acordats els principis i els objectius d´aquella nova  societat que perfilaven, nomes calia fer efectiu el naiximent i la  presentacio publica. Arribà l´hora i el dia, i tambe el lloc. Es va elegir el Pabello  Municipal, l´ultim dia de la Fira de Juliol, el 31 d´aquell mes de 1878. Alli  es trobava congregada una amplissima representacio de lo mes notable de la  societat valenciana i, alli, entre tan altes representacions socials,  s´escoltaren el discursos fundacionals: el del fundador Constanti Llombart, valent,  reivindicatiu i incitador a l´accio i al treball; el del que sería primer  Secretari d´aquell entitat, Manuel Lluch i Soler, en un to semblant i, tal volta  mes moderat i justificant conceptes que podien conduir a pensar que alli es  donava vida i cos a una entitat que buscava el separatisme, el del seu primer  president Feliu Pizcueta.

La Societat que havia de treballar per aquella recuperacio de la llengua  valenciana, de les tradicions i de la cultura del poble valencià havia iniciat  el seu caminar. Com un mal estel que pareix guie les grans obres de  recuperacio nacional, per a desgracia de Constanti pronte sería copada pel  conservadors, pels poetes nomenats de "guant", l´exponent maxim dels quals fon Teodor  Llorente, els quals imprimiren un caracter mes lliterari a la nova associacio,  tot evitant qualsevol reivindicacio politica i social front al centralisme.  En posterioritat, nova saba entraria en Lo Rat Penat, que recuperaria part  del pirncipis del fundador, pero aquell home que l´impulsara i la concebira, ya  no arribaria a coneixer els nous derroters que els seus dirigents  protagonisarien sobre tot en les tres primeres decades del s.XX, moments de gran  activisme valencianiste.

Lo Rat Penat es mogue per arreu del Regne de Valencia i les seues  simpaties i colaboradors feren que el seu treball tinguera repercussio i socis en  moltissims municipis. Es guanyà el respecte i l´admiracio de la societat  valenciana que observava la seua trayectoria i buscava en esta un recte procedir per  tal d´actuar en fidelitat a la Patria Valenciana. El 31 de juliol de 2003  compli el 125 aniversari de la seua fundacio i, vespres de la conclusio d´estes  noces de diamant, era de justicia deixar memoria de la trayectoria d´una  personalitat i d´una realitat que encara labora per aquells fins i ho ha fet en  mes encert o en menys ventura, depenent d´etapes historiques i de les  persones que l´han conduida.

Constanti Llombart, el seu fundador, nos deixà -a mes- obres escrites de  notable importancia per a lla llengua i lliteratura valencianes, inlcus per al  seu estudi. Es per això que cal citar, encara que de manera breu, el  Diccionari Valencià-Castellà de Josep Escrig, que ell amplià i millorà al costat del  seu discipul Ramon Andrés Cabrelles, o Los Fills de la Morta Viva, amplissim  teball on realisa un ample estudi bio-bibliografic dels principals autors i  obres lliteraries valencianes, alhora que es una crida a la necessitat de  revitalisar la llengua valenciana, a conrear-la en dignitat i a usar-la  sempre.

Constanti mori molt jove, als 45 anys, i segurament prou maltractat per la  vida i per la societat en general, inclus per Lo Rat Penat, eixa associacio  que ell ajuda a fer realitat, ya que moltes de les seues aspiracions, inclus  les personals, no les va poder conseguir. Mori un 31 de març de 1893, pero la  seua obra perdura i segur que aço es lo important.

Obres interessants que es poden consultar sobre el tema i que ampliaran  esta breu visio testimonial sobre un home i una realitat encara viva, poden  ser les següents:

BLASCO, Ricard. Constanti Llombart i "Lo Rat-Penat". Periódich Lliterari  Quincenal (1884-1885). Diputacio de Valencia. Valencia, 1985.
IGUAL I UBEDA, A. Historia de Lo Rat Penat. Exm. Ajuntament de Valencia.  Valencia, 1959.
LEÓN ROCA, Constanti Llombart. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1995. LLORIS I VALDES, Manuel. Constanti Llombart. Ed. Institucio Alfons El Magnanim.  Valencia, 1982.
MORENO I MORENO, Juli. Aproximacio a l´Historia de Lo Rat Penat. Ed. Lo Rat  Penat. Valencia 1994.
VVAA. Historia de Lo Rat Penat. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari