Associacio Cardona i Vives

Castellologia d´Artana

Per José Vicente Gómez Bayarri

El municipi d´Artana, pertanyent a la comarca de la Plana Baixa, conserva com a fortificacions migevals el castell i les muralles.

Vista de la poblacio d´Artana

La poblacio s´assenta en la vall que porta el seu nom, a una altitut d’uns 260 metres, en la vessant nort de la Serra d´Espadà i a la part dreta de la Rambla d´Artana. Limita al N., principalment, en el terme d´Onda; al S., en Alfondeguilla o Fondeguilla i La Vall d´Uxó; al E., en Bechi i Nules, i al W., en els municipis de Tales, l´Alcudia de Veo i Eslida. Dista de Castello uns 25 km.

Les excavacions arqueologiques realisades en el seu terme municipal han tret a la llum jaciments de l´epoca del Mesolitic i de l´Edat dels Metals. Artana en el periode de la colonisacio romana va ser denominada “Arctalia” i fon un nucli important de l´Edetania.

El toponim d´Artana pertany a la toponimia prerromana-llatina. El seu origen, probablement, procedix del radical basc “arta”, que es registra en prou ocasions en l´area geografica del Pais Basc. S´interpreta com un vocable basc, “arte”, “arto” en la significacio de “alzina verda”, segons alguns etimologistes que han estudiat el seu dessiframent semantic – L. Michelena, J. Corominas, Sanchis Guarner, Cabanes-Ferrer-Herrero,- etc., Este radical donara origen al toponim “Artana”.

Despres de la dominacio romana decauria la seua importancia i es va convertir en una alqueria islamica, sent conquistada pel rei Jaume I en 1238, com unes atres poblacions i castells de la zona.

El toponim es constata en una donacio de Jaume I a Gartia Romei realisada en 1238.

Gartia Tomei: totam vallem de Artana, retenta pace et guerra.

Es torna a registrar en una donacio del monarca Jaume I, rei d´Arago, a l´autorisar, el 16 de maig de 1240, en Valencia, a Guillermo de Moncada que puga dispondre del castell d´Artana si G. Romei no li paga el seu deute.

“(…) quam vobis debet pro expensis castri de Artana”.

Tambe es plasma el toponim d´Artana en la carta de poblament que concedix Jaume I a Ramón de Bocuda, a Guillem de Rocafort i a 300 pobladors mes, per a que repoblen la vila d´Onda i l´alqueria de Tales, a fur de Valencia, el 28 d´abril de 1248.

Iacobus Dei gratia Rex Aragonum (…) imperpetuum, villam de Onda et villam de Talis cum suis omnibus alcheriis et terminis (…) et cum serra qui dividit cum Artana, et cum termino de Eslida (…).

Les sublevacions morisques que es produiren en la Vall d´Artana en els segles XVI i XVII afectaren directament a la localitat. L´unica carta de poblament que coneixem es de 20 de novembre de 1611. En ella, els procuradors de don Carles d´Arago, duc de Villahermosa, atorguen carta de repoblacio a la vila d´Artana, despoblada per l´expulsio dels moriscs en 1609, per a 45 pobladors cristians, a fur de Valencia.

L’origen de la fortalea d’Artana es islamic, encara que quan major esplendor alcançà fon despres de la reconquista. El castell d´Artana pogue ser visitat en 1242 pel monarca Jaume I. Es troba al nort d´Artana, en la cima d´una montanyeta proxima que domina la poblacio. Al ser un nucli de poblacio d´epoca romana, s´ha asseverat que la construccio de la fortificacio arap s’assentà sobre l´antic castro romà. D´esta fortificacio destaca la torre coneguda pel nom de la torre dels Escipions, que passà posteriorment a ser la torre mayor o de l´homenage. Era de planta octogonal i fon derrocada en les Guerres Carlistes.

Despres de la incorporacio al domini cristia es van acometre diverses intervencions de reforma per a adaptar el castell a les necessitats propies dels senyors que ho van ocupar. Encara es poden apreciar ruïnes de llenços almenats de muralles reconstruïdes, espai destinat als aljubs, dependencies auxiliars i basaments de torres. Fins que el castell fon dinamitat en les Guerres Carlistes per orde del general Borso, l´estat de conservacio va ser acceptable. Actualment està en ruïnes.

La jurisdiccio de la poblacio i el seu castell passaren en epoca migeval cristiana per diversos llinages de noblea: els Romeu, Moncada, Boïl, Díez, Tous, Vilanova, fins que es va incorporar al Ducat de Villahermosa.

Sarthou Carreres va escriure, en 1913, que en la part nort de la poblacio, en lo mes alt de la montanya, dominant les dos vertents lluïxen el seu esplendor les ruïnes del que fon un bon castell. Nomes queden en peu, alts murallones i un aljub. En el seu centre es contemplen encara els fonaments i la base d´una torre romana.

Els vestigis de les muralles d´Artana es troben en l´interior de la poblacio. Son d´epoca agarena, i foren reconstruïdes i ampliades durant la Baixa Edat Mijana. La finalitat era protegir la vila. Tambe, durant les Guerres Carlistes es va procedir a la seua demolicio.