El Misteri d´Elig (part I)

El Misteri d´Elig, ´Misterio de Elche´ (tambe nomenat ´Festa d´ Elig o simplement ´La Festa´) es una representacio sacro lírica i teatral (cantada i escenificada) que conté partitura musical i llibret narratiu sobre la Mort o ´Dormicio´, Assuncio i Coronacio de la Verge María, basada en els texts o arguments d´ alguns evangelis apocrifs, especialment en el del Pseudo Josep d´ Arimatea. Està dividida en dos actes (´La Vespra´ i ´La Festa´) per lo que l´obra s´escenifica de bades cada 14 i 15 d´ agost -data de la festivitat de l´ assuncio i del seu Dogma- en l´interior del temple religios catolic conegut com a Bassílica de Santa María, en la surenya ciutat valenciana d´Elig. Els díes anteriors, 11,12 i 13, el ´Misteri´ es representa de pagament condensat en un unic acte que servix com a previ ensaig general. Cal recordar que estes representacions es celebren dins de la semana de festes locals en honor a la Patrona i Alcaldesa Honoraria Perpetua d´ Elig i dels seus habitants, els ilicitans. Prova de la relacio entre ´Misteri´ i les festes es la gran palmera de focs artificials que es llança des de la torre de la bassilica als sons del Gloria et Patri et Filio (fragment del moment mes emotiu i clau del ´Misteri´, la Coronacio) a les 12 de la matinada del 13 al 14 d´ agost en la tradicional ´Nit de l´ Albà´ de trons, coets i ´carretilles´ (coets borrachos o sense canya).

Descens de l´angel en la "Magrana"

Varies investigacions recents situen cronologicament l´ orige del ´Misteri d´ Elig´ el voltant de la segona mitat del sigle XV contradiguent aixi a les tradicions i llegendes locals que el relacionen per una banda, en la conquesta per Jaume I del musulmà ´ILDJ´, en atre sentit, en la venguda del rei castellà Alfons X el Savi en 1242 i en la seua obra ´Las Cantigas´ en la que apareixen referencies al cult assuncioniste i al descobriment d´ una image mariana a la vora del mar , i per atra, en la trobada de la image de la Verge dins d´un arca de fusta en la plaja de Santa Pola el 29 de decembre de 1370, en temps de Pere el Ceremonios.

Es tracta de l´unica obra en son genero sacro-liric-teatral que ha segut representada sense interrupcio fins l´ actualitat superant inclus l´impediment o prohibicio de representar obres teatrals en l´interior de les iglesies per part del Concili de Trento. Fon el Papa Urbà VIII qui, en 1632, concedi al poble d´ Elig, a través de una bula, i com a excepcio dins del mon catolic, el permis per a continuar en la dita representacio, despres de la ferma defensa que el seu ajuntament va fer trasladant inclus una delegacio de les autoritats ilicitanes al propi Vaticà per a demanar l´autorisacio papal..

Tots i cadascu dels personages son escenificats per homens (adults, jovens i chiquets) tractant de respetar aixi l´orige i la tradicio liturgica migeval que prohivien expresament l´aparicio de dones en este tipo de representacions per qüestions morals, creencies i costums propies de l´ epoca.

El text del ´Misteri´, a excepcio d´ algunes coples en llati, es troba escrit i es canta en valencià antic migeval, en romanç valencià, farcit ademes dels arcaïsmes llogics del seu temps com la conjuncio ´y´, la preposicio ´ab´, l´ articul neutre ´Lo´, entre atres elements llingüistics autoctons.

La musica es una mescla i sucessio d´estils de diferents epoques que han anat afegint-se a la partitura inicial original i que inclou motius
de l´Edat Mija, del Barroc i del Renaiximent, sense contar les reformes, millores, recuperacions i inclusions fetes en el sigle XX com les del music Oscar Esplà que rescatà de l´ oblit la part coneguda com la ´Judiada´.

El 18 de maig de 2001, l´ UNESCO declarà al ´Misteri o Festa d´Elig´, Obra Maestra del Patrimoni Oral, Intangible i Immaterial de la Humanitat. Alguns dels reconeiximents al Misteri inclouen, ademes, els de Monument Nacional pel Govern de la II Republica espanyola, en 1931; Festa d´ Interes Turístic Internacional pel Ministeri d´ Informacio i Turisme, en 1980; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya aixi como la Corbata de l´ Orde d´Alfons X el Savi del Ministeri d´Educacio i Ciencia, en 1988; i la Corbata de l´Orde d´Isabel la Católica del Ministeri d´Asunts Exteriors, en 1990; entre atres.

El primer testimoni que tenim del text o argument (llibre del mestre de ceremonies o de capella, ´Consueta´) es, una copia feta en el sigle XVII ya que el manuscrit original es va perdre. La copia es conserva encara que no es facil saber la seua data exacta. En l´actualitat la copia mes antiga que posseix l´ ajuntament es de 1709, que era per als directors o mestres de capella. ´Consueta´ es el nom antic migeval que es donava a un qüadern d´ apunts, en el que s´ anotava el rit a seguir en qualsevol celebracio.

El text, que es curt, està format per 139 versos en la primera part o acte (´La Vespra´) i 119 en la segona (´La Festa´). Els versos son, en sa majoria, curts i senzills. A l´escomençar tot el text no es canta, pero poc a poc es va ampliant la musica fins que alcança tot el text. Es desconeix l´ autor (o els autors) pero s´ intuix que es molt antic. Alguns investigadors han cregut que podria ser l´ Infant En Joan Manel de Castella, senyor d´ Elig. Atres sostenen que podria ser el mateix rei Alfons X El Savi, pero cap d´estes opinions es segura.

En quant a la musica, la part musicada del text va ser estudiada pel music alacanti Óscar Esplá qui manifestà que la partitura contenia fragments afegits, de diferents epoques, i que per tant no era homogenea. La part mes antiga podria derivar de la liturgia mossarap migeval puix a esta pertanyen els cants de Maria i de l´ Angel de la Magrana, d´orige desconegut. Per contra es coneixen autors musicals dels demes fragments o parts mes modernes, com Mossen Gines Perez (1548, autor de la copla ´A vosaltres venim a pregar que s´ens anem a soterrar´), Antoni de Ribera (1548, autor dels motets ´Flor de Virginal Bellesa´ i ´Aquesta gran novetat nos procura deshonor´), Mossen Lluis Vich (1594, autor del fragment ´Ans d´ entrar en la sepultura´). L´ autor de la part coneguda com ´Ternari´ (cantada a 3 veus, en tenor, baix i bariton, la part mes perfecta, harmoniosa i liricament mes bella del ´Misteri´) es desconegut, pero per les seues caracteristiques deu de ser tambe del sigle XVI. Tambe hi ha aportacions posteriors perque el ´Misteri´ sempre ha segut a lo llarc de la seua historia, una cosa viva en permanent evolucio.

Sobre l´ orige de la representacio en si, este no està datat en exactitut, pero es sap que ya en 1266 existi un document real (any despres de conquestar Jaume I la musulmana vila ilicitana de ´ILDJ´) autorisant la celebracio d´una representacio mariana i assuncionista, sacrolirica i teatral, en honor a la Mort, Assuncio i Coronacio de la Verge donada la forta devocio del rei aragones pel dogma de l´ Assuncio, de manera que, tan sols 24 anys despres de ser expulsats els musulmans ya es celebrava en Elig una representacio assuncionista pero distinta a l´ actual, mes primitiva i de desenroll escenic horisontal. No es fins el sigle XVII quan la representacio pren la seua vertadera forma (que persistix en l´actualitat) en l´introduccio del vertical sistema aereu ´tramoya barroca´ en l´ aportacio de numerosos artefactes que en la ´Consueta´ de 1625 es nomenen: ´el Cadafal´, ´el Llit´, ´el Nuvol´ o ´Mangrana´, ´l´ Araceli´, ´la Coronacio o Stma. Trinitat´ i l´aparicio de dispars de coets, repicar de campanes, processons d´ entrada i eixida, lluita contra els judeus, etcetera.

ELEMENTS DE VALENCIANITAT

El Misteri o Festa conte una serie d´elements, signes o detalls de demostrada valencianitat. Per eixemple, l´ aparicio del toponim local en valencià antic ´Elig´ per a denominar a la ciutat. En el ´Llibre de la Festa de Nostra Senyora de la sumptió ditta vulgarment la festa de la Vila de Elig´, com es veu, apareix el valencianissim i autocton nom ´Elig´. En el text es troba la carta que Gaspar Soler Chacon, mestre de capella, li dirigix a Honorat Martí de Monssi, cavaller familiar del Sant Ofici de la Santa Inquisicio de la ciutat de Murcia i son districte i capità de Sa Magestat. En el text, escrit en valencià antic, es repetix varies vegades la paraula ´Elig´ i apareixen formes autoctones com ´lloch´ (sent muda la h), ´señor´ (en ñ) , l´ articul neutre ´lo´, la preposicio ´ab´, la conjuncio ´y´, les terminacions llatines ´atio´ (com en ´contemplatio´, ´asumptio´), la modalitat ´serviçy´ (en ç i y) i una mencio a la llengua valenciana: ´En cas que devot lector li semble esta nostra llengua valentiana per ser ella en si breu y tan mal llimada no repare en lo que ella es si en lo que significa...´ Per tant, Soler Chacón, l´ autor demostra tindre consciencia del nom de la parla del Misteri i de sa categoria de llengua. I el tex de la ´Consueta´ s´ inicia en l´ introduccio ´Consueta de la Festa de la Assumtio de la gloriossisima Mare de Deu ditta vulgarment la Festa de la Vila de Elig ques celebra a catorze y a quinze de agost perpetuament´.

Tambe son elements de valencianitat el blau del mant de la Verge i el del llenç del cel pintat en la cupula de la tramoya junt a la figura del ´Nuvol o Mangrana´ (este es un localisme ilicità) representat per un artefacte aereu en forma de la fruita magrana, tipica de la zona. I previament a l´escomençament d´abdos parts del ´Misteri´, en les Salves o Vespres (entre les 5 i les 6 de la vesprada del 14 i 15 d´ agost, abans d´iniciar-se cada acte), es reciten uns goigs o gojos trets d´un antic llibret barroc d´ oracions a la Patrona el qual mante un grafic o gravat a plometa de l´epoca en el que es veu l´ image de la Verge en el titul ´Goigs de la Vila de Elig a la Verge de la Assumptió´.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari