Associacio Cardona i Vives

El raconet de la Llengua Valenciana. 7

Per Joan Batiste Sancho

DIFERENCIES CONSONANTIQUES ENTRE VALENCIÀ-CATALÀ

“Es trist pensar que, veges per a on, la causa, no culpa, primigenia del pancatalanisme la tenen Ausias March, Joan Roiç de Corella, Jordi de Sant Jordi, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Joanot Martorell…per citar-ne uns quants…per a no quedar-se sense escritors classics”.

(Miquel Adlert Noguerol, En defensa de la llengua valenciana, 1977).

Els sons consonantics valencians oclusius: [p], [b]; [t], [d]; [k], [g] es classifiquen segons el modo d’articulacio i el punt d’articulacio:

	BILABIAL	INTERDENTAL	VELAR
SONOR	[b]	[d]	[g]
SORT	[p]	[t]	[k]

Quan els sons oclusius sonors ([b], [d], [g]) , es troben a final de paraula absoluta, en valencià es convertixen en els respectius sons sorts ([p], [t], [k]), per evolucio historica.

Els valencians escrivim p en final de paraula, encara que els derivats es transformen en b, per raons fonetiques, no per etimologia ni tradicio:

Valencià [p]	Catala [b]
Verp	Verb
Sogorp	Sogorb
Corp	Corb
Xenofop	Xenofob
Bisilap	Bisilab
llop	llob

Miquel Adlert denuncià que “la grafia fabrista d no s’ajusta a la fonetica valenciana, i mes encara, ans de Pompeu Fabra i per tant, anteriorment a les actuals normes d’ortografia catalanes s’escribia t . Este es un del casos a on Fabra prescindi totalment de la fonetica de la llengua viva, inclus de la llengua antiga, per a basars-se en l’absurda rao de que les paraules que fan el femeni en d, el masculi deu dur tambe la d”(En defensa de la Llengua Valenciana, Miquel Adlert, 1977).

“Tot aço que veig me porta recort

Lo mal present i lo qu’es per venir”

(Ausias March)

“…fon tornada en son bon recort”

(Joanot Martorell, Tirant Lo Blanc)

En valencià es pronuncia [t] i s’ecriu t les següents paraules:

Valencià [t]	Catala [d]
vert	verd
fret	fred
sort	sord
recort	record
Moribunt	Moribund
Tremebunt	Tremebund
Nauseabunt	Nauseabund
Meditabunt	Meditabund
Ricart	Ricard
calit	Calid

En valencià es pronuncia el so [k] i s’escrit c i no g. [k] era la normal fonacio dels nostres classics i amplament arreplegada en la llietaratura valenciana. Els nostres classics escrivien ch i pronunciaven [k] en: sanch, fanch, alberch, blanch (Tirant Lo Blanch), March (Ausias March), Domenech, Alborch, Alberich, etc… formes estes que modernisades, acaben en c, desapareguda la inutil h, a escepcio dels noms propis.

“jaent en terra, tot cubert de sanch..” (Sor Isabel de Villena, Vita Christi).

“Tirant tot ple de sanch…” (Joanot Martorell, Tirant Lo Blanch).

“Prolech” (Joanot Martorell, Tirant Lo Blanch)

Valencià [k]	Catala [g]
Psicolec	Psicoleg
Teolec	Teoleg
Filolec	Filoleg
Prolec	Proleg
Demagoc	Demagog
Dramaturc	Dramaturg
Luxemburc	luxemburg
Antropofac	Antropofag
Fanc	Fang
Sanc	Sang
Amarc	Amarg

Si volem preservar la llengua valenciana, haurem d’animar a entendre-la i parlar-la als nous forasters, coneguts nostres, que han triat la nostra terra per a treballar i per a viure. Hem de parlar-los a poc a poc, explicant-los les paraules que no comprenen. Fem-ho sempre des del convenciment, mai des de l´imposicio.