Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat GisbertEL NOM DE CATALÁ, MAI GENERALISAT PER A LA NOSTRA LLENGUA
Per tant, segons el pais on predicava (S.Vicent Ferrer), s’adaptava a les circumstancies en les paraules que usava. No hi ha de qué extranyar-se, ni té transcendencia, el que en una ocasio diguera castellà i catala a uns serrans que vivien entre Castella i Catalunya, com diu el text; sense referir-se a qui vixquera entre Castella i Valencia, ya que Valencia no s’ha denominat mai Catalunya.
Es induptable que, apart d’estes “faves contades”, no s’ha generalisat mai el nom catala per a la llengua, ni en l’epoca del seu desenrrollament, ni en el sigle d’or, ni despres. I sí, sempre, el de llengua valenciana.
ATRES NOMS, PER NO DIR VALENCIÀ
Llemosi, per a arraconar la denominacio de llengua valenciana
“La denominacio de la nostra llengua que va tenir més acceptacio, fou precisament la més inexacta i inadequada, la de llengua llemosina...”.
En conjunt,la lectura de les pagines 23 a 28 de l’obra ue comentem, dona l’impresio de que S.G. vol fer recaure en els valencians el pes de la culpa d’haver començat a nomenar llemisina, en lloc de valenciana, a la llengua lliteraria dels nostres classics. Com si forfen els valencians els qui volgueren oblidar la denominacio classica, cosa contraria a tota evidencia.
Sabem ben be que, des del sigle XV, sistematicament, sempre, sigle darrere sigle, traductors, gramatics i autors, li han donat el nom de llengua valenciana, ben explicitament, a la nostra llengua. Cosa reconeguda pel mateix S.G. a traves de cites textuals. Pero en este moment, en este capitul, pot ser patira d’amnesia.
Recentment, en el sigle XIX, quan va esclatar la Renaixença lliteraria de la llengua valenciana en Valencia, i la de la llengua dels catalans en Barcelona, comproven que els primers renaixentistes que utilisaren la denominacio de llemosi o llengua llemosina foren els catalans, no els valencians. Aixina demostraven els catalans la resistencia que han manifestat sempre per a nomenar valenciana la llengua classica que ells no tenen i que ha influit i millorat el seu parlar.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
