Apunts de Gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i GalanL’adverbi es una part invariable de l’oracio que modifica la significacio d’un adjectiu, d’un verp o d’un atre adverbi.
Josep Mª Guinot
Junt a un adjectiu expressa el grau de la qualitat (el chic es mes alt que la chica) o la manera de ser (es massa tardana).
Quan un adverbi modifica un verp, expressa una particularitat, una circumstancia de l’accio: parla poc, vindra, dema.
Alguns adverbis admeten graus de significacio, com els adjectius: pronte, mes pronte, prontissim.
Classes d’adverbis
Els adverbis es classifiquen:
a) per son orige, en primitius i derivats, segons siguen originals, o procedixquen d’una atra paraula de la mateixa llengua.
b) per sa estructura, en simples i composts; son simples, els que no estan formats per l’agregacio de dos elements: ahir, dema; composts, els que consten d’una paraula simple i d’una atra paraula o particula: despus-ahir, despus-dema.
c) per sa significacio, en calificatius i determinatius. Son adverbis calificatius els que afecten a l’atribut del verp, modificant la seua significacio; contesten a la pregunta “¿com?” Estos adverbis solen derivar d’adjectius o de participis, i es formen generalment afegint al vocable primitiu la desinencia -MENT. Si el vocable primitiu es variable, dita terminacio s’afig sobre la forma femenina: prudent, prudentment, sant, santament. Hi ha tambe molts d’estos adverbis que no acaben en –MENT.
Son adverbis determinatius, els que modifiquen la significacio del verp expressant alguna de les circumstancies que concorren a l’accio. Hi ha tantes classes d’adverbis determinatius, quantes son les circumstancies que concorren a la significacio del verp: de lloc, de temps, de quantitat, d’afirmacio, de negacio, de dubte, d’orde.
d) per sa funcio, podem senyalar tambe l’existencia d’adverbis pronominals, aixi nomenats perque fan el paper de pronoms.
Com hi ha centenars d’adverbis, no es el cas de citar-los tots. Posarém aci els mes corrents i ampliarém son numero en la Sintaxis, a l’explicar les seues funcions.
(continuarà en el numero següent…)
cites
La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
