Apunts de Gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

L’adverbi es una part invariable de l’oracio que modifica la significacio d’un adjectiu, d’un verp o d’un atre adverbi.


Josep Mª Guinot

Junt a un adjectiu expressa el grau de la qualitat (el chic es mes alt que la chica) o la manera de ser (es massa tardana).

Quan un adverbi modifica un verp, expressa una particularitat, una circumstancia de l’accio: parla poc, vindra, dema.

Alguns adverbis admeten graus de significacio, com els adjectius: pronte, mes pronte, prontissim.

Classes d’adverbis

Els adverbis es classifiquen:

a) per son orige, en primitius i derivats, segons siguen originals, o procedixquen d’una atra paraula de la mateixa llengua.

b) per sa estructura, en simples i composts; son simples, els que no estan formats per l’agregacio de dos elements: ahir, dema; composts, els que consten d’una paraula simple i d’una atra paraula o particula: despus-ahir, despus-dema.

c) per sa significacio, en calificatius i determinatius. Son adverbis calificatius els que afecten a l’atribut del verp, modificant la seua significacio; contesten a la pregunta “¿com?” Estos adverbis solen derivar d’adjectius o de participis, i es formen generalment afegint al vocable primitiu la desinencia -MENT. Si el vocable primitiu es variable, dita terminacio s’afig sobre la forma femenina: prudent, prudentment, sant, santament. Hi ha tambe molts d’estos adverbis que no acaben en –MENT.

Son adverbis determinatius, els que modifiquen la significacio del verp expressant alguna de les circumstancies que concorren a l’accio. Hi ha tantes classes d’adverbis determinatius, quantes son les circumstancies que concorren a la significacio del verp: de lloc, de temps, de quantitat, d’afirmacio, de negacio, de dubte, d’orde.

d) per sa funcio, podem senyalar tambe l’existencia d’adverbis pronominals, aixi nomenats perque fan el paper de pronoms.

Com hi ha centenars d’adverbis, no es el cas de citar-los tots. Posarém aci els mes corrents i ampliarém son numero en la Sintaxis, a l’explicar les seues funcions.

(continuarà en el numero següent…)

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: