Associacio Cardona i Vives

Castellologia de Vistabella

Per José Vicente Gómez Bayarri

La poblacio de Vistabella del Maestrat està situada sobre un turo, a mes de 1200 metres d´altura, en les proximitats del pic de Penyagolosa, en la zona mes abrupta de la comarca de l´Alcalaten, sent u dels municipis localisats a major alçaria de l’historic regne de Valencia. El seu territori confina en Arago. Domina des d´este emplaçament, pel S., la provincia de Castello fins al mar i pel N.O., un extens pla fins a les montanyes turolenses, fet que justifica per si, que s´alçara un castell i muralles en la poblacio, independentment del denominat “Castell de Boy”.

Part posterior de l´Iglesia parroquial
de Vistabella

La rao semantica del toponim “Vistabella” ens l´oferix el seu assentament. Es u dels toponims valencians inspirat en la seua ubicacio. Tal toponim apareix ya registrat a mitat segle XIII, concretament, en la seua carta pobla.

(…) Illum locum nostrum qui vocatur Vistabella, cum suis terminis.

En orige, com atres localitats de l´Alcalaten, fon una alqueria musulmana.

Conquistada en el regnat de Jaume I, des de 1235 fon senyoriu del noble aragones Blasc d´Alago, passant posteriorment a la familia dels Anglesola, sent Guillem d´Anglesola i la seua dona Constança, senyors de la Tinença de Culla els que en 1251 otorguen carta de repoblacio al lloc de Vistabella per a Berenguer de Calaterra i atres, a fur de Saragossa.

En 1382 Fra Alberto de Thous, Mestre de l´Orde de Santa Maria de Montesa, a causa del seu despoblament, al ser abandonada la vila pels seus antics habitants per les grans deutes que van contraure, otorga carta pobla a Pascasio Subirats, Pedro Belluga i Domingo Podri per a 120 pobladors, a fur de Valencia, i dicta nous capituls per a atraure a repobladors.

Llenços de l´antic recinte murallat
de la vila de Vistabella

En 1338 visità Vistabella el rei Pere el Cerimonios (1336-1387) qui des de la dita vila envià una embaixada al Papa suplicant-li fera compareixer a l´arquebisbe de Saragossa perque temia que li pertorbara el Regne, sembrant discordia entre els seus vassalls.

Algunes cases conservades, l´amplitut del recinte murallat i les dimensions del temple parroquial revelen el creixement i esplendor de la vila.

El Castell de Vistabella del Maestrat fon emplaçat, en un estrategic punt, en una lloma. Va ocupar l´espai fisic del que es actualment el nucli urba de la poblacio. De la fortalea es conserven escasses restes. Alguns d´ells es troben en la part posterior de l´esglesia parroquial.

La finalitat de la fortificacio fon, essencialment, la de vigilancia i defensa de les altes terres del riu Montlleo. Conquistat el castell i ocupada la poblacio va pertanyer a la Setena de Culla.

El castell es de tipo montanyes, d´orige islamic, i citat en el document de la venda de la demarcacio de Culla a l´Orde Militar del Temple en 1303. Mes tart passà a la jurisdiccio de la Comanda de la dita vila, baix l´Orde de Santa Maria de Montesa.

La poblacio va patir els avatars de la Guerra d´Independencia i de les Guerres Carlistes de 1835 i 1873. Donada la importancia de la plaça, algunes edificacions foren adaptades per a usos belics. Mostra d´això van ser les reformes que es feren en la muralla, obrint espais per al foc artiller.

Actualment es conserven restes de la fortalea. Alguns llenços de la muralla de tramuntana testimonien l´extens perimetre del recinte murallat. Estos llenços es poden contemplar en la zona exterior de la vila, incorporats a l´estructura d´alguna vivenda. Es van construir en obra de mamposteria i argamassa de calç i arena.

Tambe es conserva una torre circular cantonera del mateix material. En l´interior de la poblacio s´aprecien diversos portals i passadissos d´acces a traves de les muralles i restes de torres. Els que millor es conserven son els portals de Sant Roc i el del Forn. Pero propiament de lo que hauria de ser el castell no ens queda, practicament, cap element.

En el terme municipal de Vistabella es va alçar el Castell de Boy sobre la montanya Montlleo, a huit km del nucli urba i a mes de 1200 metres d´altura, prop del llimit territorial de Culla, poblacio a qui va estar lligada al perteneixer a la Setena.

En 1213, Pere II el Catolic, pare de Jaume I, va prometre a l´Orde del Temple la donacio de la vila, castell de Culla i el castell de Boy. En una donacio de Jaume I a Zeyt Abuzeyt, de 1239, es fa alusio a la fortalea de Boytnegro.

Aceyt Aboceyt: castrum et villam de Ganalur, iuxta Boytnegro.

En la carta pobla de Vistabella (1251) es menciona com a “castro de Boyo”.

(…) ascendit usque ad talayam altam que est inter illum locum qui vocatur Arçedol et castro de Boyo.

Al citar els llocs que pertanyien a la Comanda de Culla es citen:

(…) los castillos de Boy y Carbo y los lugares de Molinell y Castellar.

En 1286 Alfons I de Valencia, el Liberal, -Alfons III d´Arago- (1285-1291) va cedir entre atres possessions el castell de Boy a Guillermo d´Anglesola, passant en el segle XIV a propietat dels cavallers de l´Orde militar de Montesa.

Estava emplaçat en un promontori, en la via que unia el territori del Montlleo en Culla. La seua funcio fon de caracter militar, per la qual cosa es un castell roquer. Pels seus basaments es deduïx que hauria de tindre diverses torres que s’alçaren sobre la plataforma que s´alçava la fortalea. Es conserven alguns llenços de muralles i part de les seues torres. Encara es poden delimitar parcialment els diversos recintes del castell.

L´estudios de la castellologia castellonenc V. Forcada Martí ho descriu com un castell de tipo montanyes, de planta irregular, que tingue diversos recintes fortificats. Actualment a soles es conserva part de llenços de la muralla i algunes restes de les torres.