Jaume “I” i el 800 aniversari. Retrobem-nos en la verdadera historia

La commemoracio historica del 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, es fita historica que obliga, en el present any, a que s’inicien tota una serie d’activitats, accions i mampreses per a recordar la figura del monarca que refundarà el Regne de Valencia, despres de conquistar un ampli territori del que actualment conforma el solar valencià, i incorporar-lo a la cristiandat.

Monument al Rei Jaume I. La reixa
que l´envolta, hui desapareguda, li
dona la prestancia que els seus autors
le vulgueren donar

L’historia i els historiadors nos presenten moltes visions d’un rei que marcà no solament una epoca, sino que deixà un gran solage que condicionaria o almenys ajudaria als valencians a construir-se el seu present i futur en llibertat i com a colectivitat singular. Eixes diferents visions a les quals aludia respecte del personage tambe poden fer-se multiples i variades per a la seua obra.

Jaume I ha passat a l’historia en el sobrenom del Conquistador. Bon apelatiu per a qui afrontà dos grans mampreses, la conquista de Mallorca i la de Valencia, abdos coronades en exit. Eixes victories supongueren la culminacio del seu esperit de creuada contra “l’infidel”, pero sobre tot van supondre una revitalisacio de l’importancia del propi monarca, de la figura del rei, entre els senyors feudals, especialment aragonesos i catalans, els quals i en no poques ocasions podien competir en riquees, possessio de terres, vassalls…i per tant en importancia i reconeiximent en aquella societat migeval.

En el proces de conquista, iniciat pel nort, Castello fon una d’aquelles ciutats conquistades, despres de caure Burriana que constituia un enclau musulma fonamental en la costa de la Plana. I aquell Castello assentat a escassos quilometros de la mar, del que queden ruïnes junt a l’actual santuari de la Magdalena, per una prerrogativa decidi traslladar-se al pla, assentar-se com a nucleu poblacional en les terres fertils i mes a prop de la mar, buscant unes millors condicions socio-economiques. Cada any, les seus habitants recorden este fet en la tradiconal Romeria de les Canyes.

Castello es una ciutat que de manera especial ha recordat eixe passat vinculat a la conquista jaumina, ho recorda en la Cavalcata del Prego, en la figura de Na Violant d’Hongria o en els Cavallers de la Conquesta… presents en les seues festes majors; pero es sense dubte el monument que presidix l’avinguda de Jaume I l’exponent que a diari recorda ad aquell rei iniciador d’una dinastia cristiana i que incorporà les terres valencianes a la cultura d’Occident. D’esta obra escultorica ya s’ha parlat en anteriors ocasions, tant de la seua factura, com de la seua valua artistica, aixina com dels seus patrocinadors, temes que han segut molt ben documentats en esta mateixa publicacio (vore Renou nº 14, pag. 44). Sería una bona ocasio que l’Ajuntament de Castello, en el marc dels actes i actuacions, que segur organisarà en motiu de la celebracio del naiximent de Jaume l, recuperara la primitiva factura del monument i tornara a instalar la reixa artistica que envoltava la figura del rei. En la mutilacio del conjunt no s’ha fet mes que privar-lo de part del seu sentit iconografic i per tant d’una llectura que completava tot el simbolisme d’esta magnifica obra de José Viciano.

Castello, com el restant de viles i ciutats de Valencia, dedicarà diferents actes per a brindar homenage ad aquell gran home, del qual i de manera particular caldria resaltar dos grans fets, i que esperem siguen ben airejats, especialment en les iniciatives oficials impulsades per les autoritats que tinguen la responsabilitat d’organisar qualsevol acte o mampendre qualsevol accio que commemore i nos faça present la figura i les gestes d’aquell rei; estos fets son: que fon un gran llegislador i que donà forma i corpus llegal al Regne cristia de Valencia. No va voler que en les noves terres per ell consquistades al sur del riu Senia s’aplicara el fur d’Arago ni la costum catalana, per a la qual cosa crearà els Furs de Valencia, el quals desplaçaran primerenques repoblacions fetes a base de llegislacio aragonesa o de la costum catalana, i pronte es convertiran eixos Fori Regni Valentiae en el corpus llegal de tot el poble valencià. Per una atra banda s’ha de soterrar, per falaç i inductora d’errors historics, la falsa premisa, tan divulgada com ahistorica, de que en Jaume I, i despres de la seua gesta, naix el poble valencià. La carta de naturalea dels valencians hauriem de buscar-la ben arrere en el temps, tant que nos podem perdre en epoques prehistoriques. Lo que sí es obra capital de Jaume I es que en refundar el Regne de Valencia ho feu com a un ent politic individual, al marge i en contra dels interessos de molts senyors feudals que l’acompanyaren en la conquista, els quals hagueren volgut que les noves terres guanyades per a la cristiandat ho hagueren segut com apendix del Regne d’Arago o dels comtats catalans.

El mit de la conquista/repoblacio ya ha segut desmitificat per molts historiadors i estudiosos, pero les teories oficials seguixen pressionant sobre la gran mampresa aragonesa-catalana (obliden que tambe estava nodrida de gent de Montpeller, de Navarra, i d’Hongria, i francesos i…) que usen sense escrupols, junt a la no menys falsa teoria de la tabula rasa, per a explicar teories llingüistiques basades en dubtoses interpretacions del fet repoblacional del Regne, les quals posterguen a la llengua valenciana i la convertixen en un dialecte o parla, oblidant l’esplendor d’esta llengua, reinterpretant el seu segle d’Or i silenciant o desvirtuant que foren els propis conreadors, tant lliteraris com no, els qui la denominaren llengua valenciana, des de que adquiri la seua plenitut ya en els segles XIV i XV.

Segur que en tant d’acte, celebracio i publicacio com esperem es realisen, tot aço que s’ha indicat es silenciarà i l’oficialisme imperant continuarà donant cobertura i soport a les tesis sucursalistes i a les interpretacions que fan naixer el nostre poble, que nos fan naixer com a poble, a rant de la conquista del Cap i Casal en 1238 per Jaume I. Ni val l’historia anterior ni el protagonisme que els valencians, com a colectiu social, protagonisaran en temps i en segles posteriors. Està be ser conscients de la despersonalisacio que ¿patirem o protagonisarem? depres de les epoques virregnals, i que s’accentuaria despres de la perdua dels Furs i en l’absolutisme borbonic.

Ara hem de mirar especialment la figura de Jaume I i el seu llegat per a restablir l’orgull de ser un poble lliure, sense dependencies ni acomplexaments en lo politic, ni en lo economic, ni molt menys en lo cultural. No podem seguir sent victimes dels valencians acomplexats, d’aquells que per interessos inconfessables i obscurs renuncien i dinamiten qualsevol possibilitat que conduixca a sentir-nos exclusivament Poble Valencià sense ingerencies ni sucursalismes.

Nomes per a acabar recomanar alguna llectura gens tendenciosa i sobre tot gens “oficialista”, d’eixes que s’escriuen en rigor i en llibertat, alguna inclus en estima, sense hipoteques de bestreta que han de respondre a interessos interessats:

Reyes forales medievales, de José Vte. Gómez Bayarri (historiador)

Al caliu de la llar, de Josefina Lázaro Cerdà + (mestra). Un precios llibre de llectures per a escolars “no autorisat” per l’oficialitat.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari