Les ultimes rialles a conter de la gramatica normativa (i IV)

Quant seguim alvançant, caminant per les planes d’este llibre científic, seguim topant-nos de front en jugarotes de lo mes pintoresques. Una d’elles, que es herència dels propis promotors de tot este marejol, es estar en contra de tot lo espanyol, de tot lo castellà. Ells, seguint les consignes del catalanisme, en tal de fogir de la parla de Cervantes, son capaços de cometre les majors tropelies. I, a pesar de l’opinió de moltíssims filòlecs catalans, entre ells, ¡cóm no!, Ivan Tubau, els benpensants i benpagats acadèmics del PP, han seguit cometen les mateixes aberracions filològiques que se cometeren quan se plantejaren els catalans les seues normes, que, dit siga de pas, nos embotiren ací a pesar de que foren contestades en energia per molta gent de la intelectualitat pròpia, entre ells per mossèn Alcover.

Gramatica normativa
valenciana

Han perdut una gran ocasió de resoldre molts problemes, de fer una normativa auténticament valenciana; pero es que la dependència de Catalunya es tan gran que no han segut capaços de revelar-se i han seguit assumint lo que diga l’Institut com uns porucs, com uns cagamandurries apocats que no mes pensen en el sou. I, tot, en la complaença dels polítics hui en el poder que pareixen encatats d’haverse conegut deixant que s’assente en esta terra, un invent dels catalans.

Vullc acabar hui, en alguns eixemples sobre l’articul neutre LO, que son divinos per a la rissa. Articul neutre LO, que, sense cap de dubte podem considerar-lo com una de les joyes del valencià, que ha pogut subsistir des de lo mes profunt de les nostres arrels. I, ad este respecte, comencen per dir, com a critica, que hui el valencià utilisa eixe articul de manera semblant al castellà. ¿I, qué? –dic yo-. ¿Perquè no analicen si no serà el castellà qui l’usa al modo del valencià? Pero anem a seguir. Revest ya dia: “Creem que no hi ha cap de dubte que les formes dialectals…son per a nosaltres el i els i que les formes normals (les valencianes) son lo i los per al masculí i la i les per al femení”. ¿Perque l’encombren tant ad este home si no li feren cas?

Diuen en la norma i insistixen, en que el lo, “se deu d’utilisar sempre que se tracte de construccions genuines amb l’article masculí i no de calcs sintàctics del castellà”…”molts usos col.loquials son calcs sintàctics del castellà llengua que tendeix a utilitzar l’article neutre lo allà on el valencià recorre a altres formules”. I, ara venen les formules, a les que segons estos sabuts, recorre el valencià. No’s riguen, per favor, que “ara ve la mes bona”.

Eixemple prop del castellà, en el valencià, segons les llumenaries: “Es lo mes absurd… deu dir-se, “Es el mes absurd. “Lo lleig i lo bell…deu dir-se, “La lletjor i la bellesa. “Ara ve lo bo, deu de dir-se, “ara ve la mes bona”. “Lo cert es qué… deu de dir-se, “La veritat es que”. “Lo que hem dius, deu de dir-se, “Aixó que hem dius”. “Lo de Vicent, deu de dir-se, “Les coses de Vicent ». Ya veuen: hi ha que inventar-se lo que siga de menester per a no incorrer en el vergonyós erro d’utilisar l’articul neutre LO, tan netament valencià. L’últim invent ha segut escoltar com per a no utilisar el LO, diuen Canet d’allò Roig, en conter del topònim Canet lo Roig.

Un atre eixemple de la fogida desbarrada de tot lo que olga a castellà, i encara que no te res que vore en l’articul que nos ocupa, es u dels avisos de RENFE en algunes estacións. No me resistixc a contar-ho. Diuen per megafonia: “Por favor, no crucen las vías, va a pasar UN tren sin parada”. Traducció feta per a fogir del castellà. Com resulta que en valencià la traducción sería lliteral, s´inventen una diferencia menudiua, pero per ad ells suficient, i diuen. “Per favor, no creuen les vies, va a passar EL tren sense parada”.Tergiversen el plural del castellà, que es el correcte perque trens sense parada ne passen a cada poc, per el singular, com si no mes passara un tren en tot el dia; pero de lo que se tracta no es d’anunciar el tren, sinó de, en l’anunci, fogir del castellà. Segurament el filólec “renfero”, va decidir, per ell mateixa, que en un tren que passara en valencià, ya n’hi havia prou que en castellà ne passaven massa.

Podria seguir, pero m’estic cansant. Vullc acabar denunciant una ilegalitat imperdonable comesa pels membres d’eixa acadèmia, responsables d’esta obreta. Legalitat que consistix en fer constar en un llibre oficial, com volen que siga esta gramàtica, que a la gent de BURRIANA, se’ns te de dir el gentilici de, “borrianenc, borrianenca”, i que el topònim es Borriana. Tinc que afirmar, taxativament, que cap Corporació Municipal, en tota la Democràcia, ha plantejat seriament el canvi de topònim ni cap de totes les que han governat el meu poble, quan s’ha insinuat l’assunt, han tingut els vots necessaris per a conseguir-ho; per lo tant, legalment, el meu poble seguix dient-se BURRIANA, i el meu gentilici es “burrianenc”, i el de la meua dona “burrianenca”, a pesar de que el Sr. Palomero, membre d’eixa loca acadèmia i principal promotor de tot este embolic del Burriana-Borriana, vullga traure el clau per la cabota.

Confíe en que l’Ajuntament del meu poble, impugne esta definició a totes les llums ilegals, comesa per una entitat oficial que deu de bassar les seues actuacions en la Lley. ¿O no?

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari