Associacio Cardona i Vives

El Crit del Palleter continua viu

Per Joan Ignaci Culla

El 23 de maig de 1808, Vicent Domenech, d´ofici palleter, es va dirigir a la placeta de les Panses (hui de la Companyia), lloc a on es distribuïa la Gazeta (paper segellat habilitat pel govern frances). Molts valencians havien imitat aVicent avids de noticies sobre els successos ocorreguts en Madrit. Els anims en Valencia ya estaven encrespats des del dia 20, despres de llegir l´ultima Gazeta el pare Martí, d´escoltar les denuncies contra Napoleo del pare Rico i de comprovar com s´omplien els carrers en pamflets contra els francesos.

El crit del palleter

La llectura de les noticies, deixa per un instant a la gent muda: Carles IV i Ferran VII renuncien als seus drets a la corona d´Espanya a favor de l´Emperador frances. Un crit en el silenci de ¡Vixca Ferran VII! encolerisà a Vicent Domenech qui trencant la faixa roja que portava, coloca el tros mes gran en la punta d´una canya, junt en una estampa de la Mare de Deu del Desamparats que ell mateix portava i una atra de Ferran VII, i, pujant-se a una cadira, trenca un dels plecs i proclama el seu famos “Crit”: Yo, Vicent Domenech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleo. Vixca Ferran VII i mort als traïdors! A continuacio es v’asaltar i prendre la Ciutadella pel poble, fins a aconseguir declarar la guerra al “traïdor” Napoleo i el consegüent ban: “D. Fernando VII, por la gracia de Dios Rey de España, y en su Real nombre el Excmo. Sr. Capitán General y Real Acuerdo mandan: Que todos los vecinos se tranquilicen y retiren a sus casas, pues siempre han velado por su bien estar, y harán cuanto puedan para que tengan efecto sus deseos é intenciones: que se haga el alistamiento forzoso desde la edad de 16 á 40 años: los Alcaldes de barrio formaran este alistamiento y también los electos de los Quarteles con intervención de sus respectivos Jueces: y el Excmo. Sr. Conde de Cervellon se pondra al frente de esas tropas con los subalternos que se nombrarán para dicho efecto. Y para que llegue á noticia de todos se manda publicar. Dado en la Ciudad de Valencia á 23 de Mayo de 1808 “. El 25 de maig es constituïx la “Junta Suprema de Govern del Regne de Valencia", la revolucio havia triunfat.

El poble pla, una vegada mes, eixia en defensa de la llegalitat, de la dignitat i de la llibertat. Un poble que no estava disposat a soportar com la majoria de les autoritats i determinades “elits ilustrades” s´afrancesaven (els afrancesats) i colaboraven a favor de dels que suplantaven la seua Patria, humillant els seus mes purs sentiments.

Potser qu’els reis Carles IV i Ferran VII, no eren els millors exemples per al seu poble, pero en contraposicio dels Bonaparte, eren espanyols. Cal recordar que Carles IV va cedir els seus drets a Napoleo, a canvi d´asilo en França i una pensio de 30 millons de reals anuals. Una vegada aconseguit, l´Emperador “va convencer” a Ferran VII que reconeguera a son pare (Ferran VII havia destronat a son pare: Montín d´Aranjuez), a canvi d´un castell i d´una pensio de quatre millons de reals, ignorant que Carles IV ya havia renunciat a favor de Napoleo. Este succes ha passat a l’historia en la maxima de “hacer el primo”. I aixina es com Napoleo, com a amo de la corona d´Espanya, se li va cedir al seu germà José per a que regnara Espanya.

L’importancia del Crit del Palleter, no radica en el gest de Vicent Domech, sino perque va ser l´espoleta que va encendre al poble valencià, davant de l’indiferencia, quan no complicitat de les seues autoritats, en un acte, com hem dit, de patriotisme i de dignitat.

Han passat 200 anys d´estos successos, pero moltes de les circumstancies que es van donar en aquell temps, per desgracia, vejem com hui es reproduïxen.

Si abans els nostres paisans van vore com determinats conciutadans preferien renegar de lo propi, assumint un afrancesament polític o cultural, per a aconseguir prebendes, hui n´hi ha els que els imiten, en este cas substituint el valencià pel catala. Simplement han canviat els autors. Els nostres polítics, “haciendo el primo”, s´han deixat embaucar per gent sense escrupuls per a llegitimizar la seua trampa a favor dels catalanistes, i en contra de la seua Patria. A poc a poc han anat teixint xarxes, en reclams ficticis d´intelectualitat, per a omplir les seues gabies daurades de deslleals renumerats. Els afrancesats d´abans s´han convertit en els antivalencians catalanistes d´ara. Reneguen de lo propi, suplantant-lo per l´alie, sense ressentiment de traïcio al seu poble. Per a la seua consecucio, estos pancatalanistes, compta en l´aquiesciencia del poder establit, que els proporciona els mecanismes necessaris en que aconseguir els seus fins: AVL, sistema educatiu, etc. Son complices de la desllealtat, de l´engany i de la traïcio, pel seu consentiment, obra u omissio.

És per aixo pel que hui el Crit del Palleter contiua viu entre els valencians, ya que s´ha convertit en el simbol d´un poble que lluita contra les injusticies, per la dignitat i per la llibertat.