Associacio Cardona i Vives

Anotacions d’historia: Castello, odinacions i stabliments en lo sigle XIV. (I)

Per Federico Bonillo Vigo

De nou estic entre vosatros, per a continuar en un atre chicotet repas a l’historia del nostre benvolgut Castello. Que no diga mai ningu, que un valencià de Valencia, no vol i respecta a un valencià de Castello, ni d’Alacant, ni que tampoc al contrari. Es perço que, un servidor, admirador i amador de Castello, despres de 10 anys de treballar en esta beneïda “vila”, ciutat noble i orgullosa de la seua valencianaitat, no puc per manco, que parlar i expandir en la mida de les meues possibilitats de l’historia, vida i costums de Castello, i una d’elles es l’oportunitat que, me brinda la Cardona i Vives, a la que estic molt agraït.

Plano de l´antic Castello

Com ya sabem, Castello fon pres als moros pel Rei En Jaume I el Conquistador en l’any 1233 i el dia 8 de setembre de 1251, trobant-se en Jaume I en Lleida, otorgà el Conquistador a D. Ximen Pereç d’Arenos la real llicencia, per a verificar la traslacio a la plana veïna, al Palmeral de Borriana. Des d’aquell moment, Castello va ser la vila mes important de tota la comarca de la Plana. Molts fets ocorregueren en lo seu transcorrer diari. Castello, conforma al mateix temps que les atres ciutats o viles del Regne de Valencia, la seua llei a Furs de la ciutat i Regne de Valencia.

Castello, va obtindre privilegis, llicencies i ordenances, des de la seua conquista, aixina com mes amplament a lo llarc dels sigles posteriors, i que varen ser recollides en los “Manuals de Consell” i copiades i desenrollades tambe en codexs propis. En l’archiu Municipal de Castello, n’hi ha un codex que, recull des de les primeres ordenances “ordinacions o establiments” que la vila de Castello va tindre, hasda finals del sigle XIV. Ad este codex consta de 98 fulles en folio i escrit sobre pergami i ab elegants caracters gotics a dos tintes, les lletres inicials i l’epigrafe dels capituls en roig i el resto en negre. Segons diguen alguns en Llemosi, o en Valencià, diguen atres. Les sis primeres estan sense foliar i perteneixen al index. El codex consta de 161 capituls, el qual comença de la següent manera: <<Aci comença la taula del present llibre>> (sic).

D’este codex, vorem certs capituls que, per lo curiosos que son, resulten llamatius i interessants, a la vegada que mos indica, el gran nivell de la jurisprudencia que regulava la vida dels valencians en lo Regne de Valencia i en ad este cas, en Castello. Vejam puix, algu d’ells:

Capitul 20: “Dels jugadors e prestadors”

<<Item stablirem e ordenarem, que algu no gos jugar a joch de gresca, de pota de violeta, alias buffa, tranfa ne altre negun joch de daus, desus naquets o faldeta, naips, de barralet, de cruetes ne a docha dins la vila e terme de aquella. Exceptat a dau de sis. A lemperador a totes taules. A parella de tres daus e de la quet. E qui contrafera, pagara per pena per cascuna vegada V sous de die, e de nit XX sous. E si algu sobre joch a jugador prestara diners o altres coses, que lo dit prestador o prestadors perden lo prestech, e paguen XX sous de pena per cascuna vegada, pagadors e partidors lo terç al senyor Rey, e lo terç a comu e lo terç al accusador........>> (sic)

Es molt significatiu, que alguns d’estos jocs, que se desconeix el seu desenroll, els cita el mestre En Jaume Roig en lo seu famos “Llibre de les Dones”.

Capitul 32: “Dels balls apres lo seny del lladre sonat”

<<Y tem stablirem e ordenarem que algu no sie tant gosat que gos ballar en la carrera apres quel seny del lladre haura sonat, sots pena de XII diners, e los juglars quey sonaran, pagaran la dita pena. Empero que lo loch hon ballaran sie aconeguda del justicia e dels jurats, avent sguart a les persones quey ballaran e alli seran>> (sic)

El capitul 33, parla “Dels juglars e atres que tocaran de nit”, regulant les hores que podiem cantar i tocar instruments, sempre ans i mai “apres lo seny del lladre sonat”. Tambe en lo capitul 36, parla de “De portar lum apres lo seny sonat” i que diu lo següent: <<Y tem stablirem e ordenarem. Que negu, puis lo seny haura sonat, no vage per la vila sens lum, e si ira sens la dita lum per la dita vila, pach XX sous>> (sic). No obstant aixo, la pena:<< fon reduida a V sous per privilegi o provisio real del senyor rey en Pere primer. Dat. Valentie anno domini MCCLXXXIII.>> (sic).

Com podem observar, en els tres anteriors capituls i en el 36, es prohibix ballar, cantar, tocar instruments i anar sense llum pels carrers despres que “la senyal del lladre haguera sonat”. Es molt significativa la dita frase, puix caracterisa perfectament l’epoca, ya que es molt grafic cridar -al toque de oraciones o de queda- “toc o senyal del lladre”

Ans de continuar, voldria fer una chicoteta reflexio o aclaracio. Imagine que, vos haureu donat conte de que certes paraules, dirieu que son catalanes o que tenen molta similitut en elles. Be, eixe era el nostre valencià en evolucio, canviant, adaptant-se i acomodant les noves influencies al llenguage viu i dinamic d’aquella epoca nostra. De fet, els canvis es feren rapidament, fent desapareixer moltes paraules d’etim massa arcaisants. Al marge de lo dit ades, eixes paraules una miqueta “extranyes o forasteres” eren d’influencia mes aragonesa que catalanes, puix el català no havia evolucionat ni molt manco, ademes de que les seues assimilacions eren d’influencia francofona. Vejau, per eixemple que, “apres” evolucionà a despres; “puis” evolucinà a puix, “altres-altris” a atres, Aixina mateixa, a lo llarc dels capituls i de data distinta entre ells (quan mes alt es el numero, mes s’allunten en lo temps dels primers o u dels atres), s’observa l’evolucio del llenguage i fins i tot en un mateix capitul, la meteixa paraula s’escriu diferent. Tambe voldria destacar, la paraula “seny”, que en aquell valencià, volia dir o significar senyal, i no com en català: coneiximent, sentit comu i que en valencià es “trellat”. Atra paraula molt curiosa i que hui en dia esta en vigencia i en lo diccionari de la RACV es “gosar o gosat”, que vol dir: osar, atreverse/osado, atrevido. Tambe n’hi ha que tindre en conte, quel lloctinent del rei En Jaume en Castello, era l’aragones Ximen Pereç d’Arenos, aixina com la ,major part dels seus soldats i gent de confiança.

A continuacio vorem el capitul 96, que parla del “Establiment fet per lo honorable Consell de les dones que tenen amichs” Fixar-se en que Establimemt , porta la “e” inicial i no sense ella com en els atres capituls, aixina com que dels capituls 20, 32, 33 i 36, passem al 96, per lo que n’hi ha temps pel mig (des d’aquell MCCLXXXIII -1283-, al MCCCC -1400- d’este ultim, com vorem mes avant). El capitul en qüestio parla del control de la prostitucio i de les dones que l’eixercien. Vejam lo que diu al respecte i atres aspectes que comentare: <<Lo Consell de la vila de Castello per be profit e utilitat de la cosa publica, attenent que les provincies del regne deuen ser purgades de mals homens e de males dones, per so que per infectio e taca dels mals, los bons no sien infectionats ni tacats. E sie vista e honesta cosa que les males dones sien separades de les bones………E per tal lo dit honorable consell en lo presen dia de huy celebrat ab verdadera intentio e per so que la dita vila sie tenguda en pau concordia e tranquilitat segons la divinal maiestat sap a la qual tot coratge es manifest. Estatui e ordena, que qualsevol fembra stadant e habitant en la dita vila de Castello o que vendra per star e habitar en aquella e tendra amich o lirara a altri son cos per diners vel al, que aytal fembra, usant en tal manera lorrible offici de fornicatio o adulteri, sie e estigue en lo bordel loch designat e apart on les males fembres habiten e deuen habitar, e no stiguen ni habiten dins los murs de la dita vila, ans aytal fembra apres quen sera amonestada per lo Justicia de la dita vila…..qui ara es e per temps sera, dins tres dies apres lamonestatio, haie abuydat la dita vila o son terme o anar per star habitar al dit loch designat……lo qual statut e ordinatio fon fet e celebrat per lo honorable consell de la dita vila. Die sabbati XVI Julii. Anno a nativitate domini M.CCCC. primo. Fferma de mi Guillem Miro batle de la vila de Castello salvo dret de senyor.>> (sic)

Si vos fixeu en ad este capitul, voreu que ya s’ha produit una transformacio o evolucio en lo llenguage molt significativa.

En lo capitul 102, es parla del “Joch de la pilota” , que ya era mes que conegut en tot lo Regne de Valencia, sent admirat i practicat hasda pels reis. Este capitul, no regula el joc (aço es atre tema), lo que regula, era la practica d’este deport valencià, per part de qualsevol ciutadà, sense estar preparat o entrenat. Una cosa era, jugar de forma informal, i atra era jugar partides digam de “professionals”, puix les persones que no estaven ben preparades, podien tindre algun accident o caure malats per l’esforç fet al jugar. Dit capitul, regula la prohibicio i la pena o multa als que jugaren sense ser experts o mestres en lo dit joc de pilota. Les autoritats de Castello i de tot lo Regne de Valencia, no volien que cap vei prenguera un “sofocò o acalorà” jugant a la pilota valenciana i poguera expondre’s a morir de dit sofocò o be d’un refredat o pulmonia. <<Y tem lo honorable Consell de la vila de Castello per be, profit e utilitat de la cosa publica, com sie vist per speriencia que es mestra de les coses quel joch de pilota es fort dapnos als vehins e habitadors de la dita vila en moltes maneres…..non sie tan gosat que gos o presuma jugar dins de la dita vila o terme de aquella palesament o amagada al dit joch de pilota…..>>

Per ara, ya n’hi ha prou; pero que no es pense ningu, que aci terminen ad estes Anotacions d’Historia, puix historia nostra n’hi ha un bon grapat per a descobrir, contar i adeprendre, i com no, de Castello tambe. Continuare contant-vos-la en el proxim Renou. Fins enjorn.