Sus i mat a la Llengua Valenciana (I)

Per Julio Filippi Domínguez

Com una llarga partida d´escacs, aixina se va celebrant esta batalla. Uns, els que amem la nostra Patria, en defensa de l´independencia de la llengua valenciana, atres, preparant el cami a l’anexionisme i a favor de proporcionar-li una estocada mortal ad esta milenaria llengua.


Joc d´escacs

Batalla que des de la creacio de la Academia Valenciana de la Llengua (AVL), porte ya uns quants anys de duracio i a on els jugadors van desenrollant els moviments oportuns per a realisar el “sus i mat” a l´adversari i finalisar, si es possible, lo més rapidament la partida.

En esta hipotetica partida d´escacs, els anexionistes han jugat sempre en blanques i en molta ventaja des del principi. Tota persona que conega el deport dels escacs, estarà d´acort en mi, en que n´hi han dos fiches als escacs, que son les que més mal poden fer a l´adversari, estes son, el roc o la “Torre” i la “Regina”. El Rei, a pesar de ser la ficha més important, necessite de l´agilitat de les demes fiches del tauler per a poder eixir victorios de la partida. Pero un Rei colocat en el seu lloc i manejant les demes fiches en inteligencia, es un rival molt dificil d’endoblegar.

En el cas que nos pertoque, el de la llengua valenciana, la “Torre”, eixa peça tan poderosa és “la prensa”, “la Regina”, la ficha al que tot adversari l´agradaria dominar i deixar-la en moviments molt llimitats, és “la televisio”, i el Rei, “el poder politic”, que generalment, domine i controle a les fiches anteriors. Puix bé, eixes tres fiches tant importants i fonamentals per a conseguir la victoria en una partida d´escacs, son les que el valencianisme, tant cultural com politic, hui en dia carix d´elles.

I dic que la prensa és un arma (ficha) molt poderosa, per una rao justificada. La semana passada, vaig enviar una carta al semanari “El dissabte”, que inocentment la vaig titular: “¿Ens mereixem lo que tenim?” Pareix ser que el titular no era del gust del director o del consell de redaccio i fou canviat per “Los fantasmas de los valencianistas”. Agraixc sincerament que el canvi semantic i l´ingeni del director no arribara més llunt, puix me temia lo pijor, temi trobar-me en “Els valencianistes son uns fantasmes”. Pero bromes apart, ¿Que és lo que no li agradà del titular?, ¿L´articul valencià “lo”? Pero no content en canviar-me el titular, a on acabo yo l´articul en “Valéncia” en e tancada i boljaca en llengua valenciana, me trobo en uns “politics de butxaca” i València en e oberta, en “normalitzat”.

I me perdonarà el director el meu empenyorament, al tornar a afirmar que la llengua valenciana és innegociable i que els valencianistes no reconeixem autoritas llingüistiques pactades ni forasteres. Ara juguen les negres…

Afirme aço, per que la llengua que parlem els valencians té moltissims eixemples escrits en la paraula ”boljaca” o “bolchaca”. En el magnific diccionari de Ricart Garcia Moya, trobem per eixemple: “en los budells ni bolchaques” (Coloqui de la Mosa del Peyró, S. XIII), “afluisar la bolchaca”(Liern, Aigarse la festa,1863, p.15), “en bolchaca d´atre” (Escalante: La prosesó per ma casa, 1868), “¡Mon fill es un bolchaques” (Comes P., Les pilotes de Nadal, 1927, p. 9). I tambe trobo en facsimils que guarde en la meua biblioteca l´atra forma valenciana boljaca: “tragui de la boljaca” (Galiana Lluis, Rondalla, 1768, p.169), “boljaques: persona floja, descuidada” (Escrig, Diccionari, 1887).

No entenc puix, que sent boljaca o bolchaca la forma valenciana usada en este Regne, reconegut inclus pels mateixos Coromines i Mossen Alcover, en els seus respectius diccionaris, que “catalanitze” voste tan bell substantiu…

Pero ara recordo, i tornant a la partida d´escacs, que juguen en blanques i el roc, la “Torre” o siga la prensa, ha optat per una opcio, i una part d´eixa estrategia consistix en no permetre utilisar en este semanari el genui valencià codificat en “les Normes del Puig” i evitar tots els girs valencians de les paraules.

Sus i mat a la llengua valenciana, m´han deixat sense “Torres”, pero la partida continue.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: