Associacio Cardona i Vives

Llengua i literatura dels valencians

Per Domingo Gimeno Peña

Llegir les distintes tendencies i contrastar els diversos arguments, es practica imprescindible per a qui vullga arribar a la veritat objectiva en qualsevol conflicte. Este es el motiu pel que lligc alguns llibres que per la falta de rigor, les falsetats que duen i lo debil dels arguments que aporten me produïxen pena, pero sobre tot indignacio, especialment quan estos, estan subvencionats inclus alguns patrocinats en els diners de tots els valencians.

Este es el cas del llibret, Llengua i Literatura dels valencians. En ell per a evitar el dir llengua o idioma valencià utilisen eufemismes com: llengua i lliteratura dels valencians, nostra llengua, llengua comuna, llengua propia, etc... i a pesar dels treballs d´Ubieto, Cabanes, Peñarrocha, Guinot, Costa, Castelló i molts atres que demostren la falsetat d´eixa hipotesis, insistixen en que la repoblacio de la costa va ser catalana i per la montanya, aragonesa, lo que segons ells explicaria l´importacio de la llengua catalana, o encara que reconeixen el liderage en la Corona d´Arago del Regne de Valencia en temps d´Alfons el Magnanim, tant en economia com en cultura i lliteratura, al mateix temps diuen: “Alfons el Magnanim dirigeix la expansió Catalanoaragonesa per Sardanya, Corcega, Sicilia i el Regne de Napols”, ignorant al Regne de Mallorca i sobre tot al Regne de Valencia, en l´epoca el mes poblat i important de tota la corona i des de on la reina Maria, dona del Magnanim, regia els destins de les terres peninsulars de la corona.

Pero lo realment patetic es la “fonamentacio metodologica” en la que en 8 llinies “demostren de forma irrefutable” l’unitat de la llengua, diuen: La unitat de l´idioma parlat per valencians, balears i catalans, malgrat les peculiaritats lingüistiques del valencià no s´ha trencat mai, a pesar dels intents de segregació esgrimits pel secessionisme linguistic. La romanistica internacional, el mon academic, les universitats, els escriptors..., sempre ho han tingut clar: valencians, catalans, balears, rossellonesos i algueresos, parlen la mateixa llengua.

Intentaré demostrar la falsetat de totes estes afirmacions:

La romanistica internacional

En abril de 1980, es va celebrar en Palma de Mallorca, el XVI Congres de Llengua i Filologia Romanica, patrocinat per la “Societe de Lingüistique Romane” i organisada per la “Catedra Ramon Llull” de l´Universitat de Barcelona i el “Estudi Llul.lia” de Palma de Mallorca, es va celebrar durant els dies 7 al 12 i van acodir 723 congresistes de 31 païssos.

Al final del congres la secretaria va presentar als 723 congressistes el següent document: Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lengua y Filologia Romanica, manifiestan su satisfaccion por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creacion de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán como quiera que es un idioma tiene su propia estructura; bien definida y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística.

Dels 723 congressistes als que van presentar el document per a la firma, 687 no el van firmar, 36 si (segurament els organisadors), i dels 22 components del Comite Cientific a soles 7 el van firmar, els atres 15 no.

Que despres del monumental ridicul fet en el XVI Congres, asseguren lo clar que sempre ho ha tingut la romanistica internacional es de tindre una cara dura impressionant.

El mon academic

Don J. Mª Guinot, J. Costa, Josep Boronat, A. Ubieto, M. A. Cabanes, L. Peñarroja, J. A. Castelló, J. V. Gomez Bayarri, M. de Unamuno, M. Mourelle de Lema, M. Cervantes i mil mes, son ilustres representants del mon academic que per mig dels seus llibres, articuls i atres publicacions contradiuen totes les afirmacions del llibre (deu ser que si no estas dins de l´ambit catalaniste no existixes).

Les universitats

El diccionari diu d´universitat: establecimiento o grupo de establecimientos de enseñanza superior. Quan diuen que les universitats ho tenen clar no se a que se referixen per que els establiments no parlen, per lo tant n´hi haura que escoltar a les persones que els regixen.

Des de 1918 el pare Fullana va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l´Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte.

Miguel de Unamuno, rector de l´Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l´admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silvaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo.

Manuel Mourelle de Lema, doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano.

José Angeles Castelló, Universitat de l´Estat de Florida (EE.UU.) en el seu llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana, diu: la resistencia que el pueblo valenciano pone al proceso de catalanización a que está sometido es prueba incontrovertible de su condición de lengua (Llamentem que per falta d´espai no pudem afegir molts mes eixemples).

Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).

Els escritors

En 1395, Antoni Canals, en la traduccio del Valeri Maxim die: tret del llati en nostra vulgada llenga materna valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l´agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus... (les considere llengües distintes i la valenciana mes culta).

Joanot Martorell en el Tirant lo Blanch, Bonifaci Ferrer en la traduccio de la biblia i tots els demes classics valencians dien escriure en sa llengua mare la Llengua Valenciana (fins Joan Fuster en Nosaltres els Valencians reconeix que cap escritor valencià ha dit mai escriure en catala). Si que n´hi han escritors naixcuts en Catalunya que reconeixen escriure en Llengua Valenciana com Eiximenis, Amiguet, Bonlabi...

En l´actualitat l´Associacio d´escritors en Llengua Valenciana dispon de mes de cent afiliats en obra editada, autors que pese a les dificultats per a publicar la seua obra en les Normes del Puig, preferixen la dignitat de defendre la genuïna Llengua Valenciana a les prebendes facils per prostituir-la.

Posdata: Recentment el diari valencianiste “Valéncia Hui” unic en la comunitat de capital valencià, va tancar per falta de publicitat institucional, mentres, els nostres diners se gasten en este tipo de publicacions, jugen vostes.