Editorial

Moltes son les coses en les que ha enriquit la meua vida este moviment nomenat com a “valencianisme”, reconec que encara hui en dia tinc dubtes en definir-me com a valencianiste, i no es que com sempre dic me parega res pijoratiu dita definicio, tot lo contrari, admire i combregue profundament en molts dels que aixina se definixen, i es més a alguns d´ells els tinc una sincera i franca admiracio.

Lo cert es que ya ficats a triar a mi m´agrada definir-me com a valencià, com tambe sempre dic VALENCIÀ en mayuscules, VALENCIÀ de CASTELLÓ, ciutat o a on he naixcut i a on vixc, envoltada per unes poblacions i comarques que constituixen des de 1833 l´actual provincia de Castello, comarques estes en les que en totes tinc algo del meu cor arrelat a les mateixes, predominant la Plana Alta i Baixa en les raïls i les vivencies, i el Maestrat en el recort de la meua infantessa i part de joventut.

Considere que el ser valencià es un privilegi, que Déu m´ha regalat des del dia que vaig naixer, i que tot priviliegi com tot dret comporta, tambe una serie d´obligacions, que en este cas devem cumplir per ser d´esta beneïta terra.

Don Josep Maria Guinot, en l´hora proxima a la seua anada em confessava a mi i ad alguns del companyers de la Cardona Vives, que a vegades sentia que deuria haver fet més pels seus, i tal vegada no haver-se entregat tant a la causa valencianista.

Un home sabi que en eixe temps vivia en Castello, li va dir un dia que el servir a la terra d´u, el velar per la seua cultura, el defendre la seua Llengua Valenciana com a simbol nostre dels pobladors del historic Regne de Valencià, era realment un acte profundament cristià puix en ell s´amagava el cumpliment del manament de Déu que mos diu que devem honrar al nostre pare i a la nostra mare, i quina manera més maravellosa i mes altruista de fer-ho que defenent el ser que estos mos donaren.

El defendre la nostra valenciania, el ficar-mos davant de lo nostre front als intents diluidors que a soles busquen difuminar i confundir el ser dels nostres pares per a apareixer un dia com a fills d´aquells que unicament traçaren una estrategia de absorcio del nostre ser, es una acte que honra aquells que encara sabent de lo dura de la batalla no dubten en carregar les armes del amor, llibertat, dignitat, i orgull i presentar-se en la primera llinea de la lluita per lo nostre.

Som coneixedors de la maquina de poder que tenim en front, sabedors que a voltes anem a patir injusticies, inclus a ser perseguits per unes idees i una un Idioma Valencià que fins fa no massa eren les que definien ad este poble sense cap tipo de problema, i que a pesar de tot aixina continuen fent-ho, perque el poble, el poble pla, eixe que no esta acomplexat, el poble lliure, el que no enten als “sabuts”, que no sap res d´avis, oncles, o canalles, continua sentint el amor dels seus yayos o agüelos, dels seus tios, o dels chiquets i chiquetes als que devem de transmetre la ilussio i el privilegi de ser de la millor part del mon, de ser valencians, i en el meu cas si m´ho permeten els germans de les comarques alacantines i valencianes, de ser de lo millor de lo millor, ser de Castello.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari